Estatut albertino

Estatut albertino

Avise de la proclamació de l'Estatut albertino.

El Estatut fonamental de la Monarquia de Savoya 4 de març 1848 (Statuto albertino) va ser firmat el 4 de març de 1848 per Carlos Alberto de Savoya i es autodefine com la «Llei fonamental, perpètua i irrevocable de la Monarquia» Savoyana, sent reemplaçada en 1948 per la Constitució de la República Italiana.

Història

Erro al crear miniatura:

Retrate commemoratiu de Carlo Alberto de Savoya en la seua mà dreta plantejada en l'Estatut, 1849

Va ser el resultat dels moviments promoguts pels burguesos, en els quals també va participar la classe aristocràtica, en les principals ciutats del Regne de Cerdenya.

Carlos Alberto en el 1837 va emanar el Còdic Civil, seguit del Còdic Penal (1839), va permetre la publicació dels periòdics en artículs relacionats en la política (1847); va crear, anys més tarde una Cort de Revisió ("Cort de Cassazione") per a assegurar l'uniformitat de la jurisdicció en l'estat, reduint els càrrecs dels vells Senats i publicant un procediment penal basat en debatre els diversos assunts i problemes de la nació. Basat en les idees austríaques, va modernisar la composició del Consell d'Estat creat en el 1831, al com va assignar dos representants per cada divisió territorial, a la seua volta representades pels respectius Consellers provincials.

Carlos Alberto va decidir preparar una declaració de principis, la qual es convertiria en la base de l'estatut, es va proclamar el 8 de febrer de 1848 o siga tres dies ans que el Gran Duc de Toscana prenguera la mateixa decisió. Tals bases indicades en catorze punts varen ser concedides per la generositat benévola del monarca. D'esta manera Carlos Alberto havia tranquilisat als demòcrates i lliberals.

El Consell de la Conferència, encarregat de preparar la carta, tenia com a objectiu principal caracterisar entre els models constitucionals europeus, aquell va adaptar a satisfer les necessitats del Regne de Cerdenya, i que produïra el menor canvi a l'intern de les órdens institucionals. Este model va vindre caracterisat en la constitució orleanista de 1830 i en la belga de 1831. Pocs dies despuix, entre el 23 i el 24 de febrer en la revolució, en París se li posava fi tant a la monarquia francesa com a la seua Constitució.