Lliberalisme
El lliberalisme és un sistema filosòfic, econòmic i d'acció política, que promou les llibertats civils i el màxim llímit al poder coactiu dels governs sobre les persones; s'opon a qualsevol forma de despotisme i és la doctrina en qué es fonamenten el govern representatiu i la democràcia parlamentària.
Advoca principalment per:
- El desenroll de les llibertats individuals i, a partir d'esta, el progrés de la societat.
- L'establiment d'un Estat de Dret, en el que totes les persones, incloent aquelles que formen part del govern, estan someses al mateix marc mínim de lleis.
Característiques[editar | editar còdic]
Les seues característiques principals són:
- L'individualisme, que considera la persona individual com primordial, per damunt de tot aspecte social o colectiu.
- La llibertat com un dret inviolable que es referix a diversos aspectes: llibertat de pensament, d'expressió, d'associació, de prensa, etc., l'únic llímit del qual consistix en la llibertat dels atres, i que ha de constituir una garantia enfront de la intromissió del govern en la vida dels individus.
- La igualtat entre les persones, entesa únicament pel que fa a diversos camps jurídic i polític. És dir, per al lliberalisme, tots els ciutadans són iguals davant de la llei i per a l'Estat.
- El respecte a la propietat privada com a font de desenroll individual, i com a dret inalterable que ha de ser salvaguardat per la llei i protegit per l'Estat.
Lliberalisme social, econòmic i polític[editar | editar còdic]
El lliberalisme social defén la no intromissió de l'Estat o dels colectius en la conducta privada dels ciutadans i en les seues relacions socials no-mercantils, admetent grans cotes de llibertat d'expressió i religiosa, els diferents tipos de relacions socials consentides, morals, etc.
Esta no intromissió permetria la llegalisació del consum i tràfic de drogues, de la prostitució, la llibertat de pas, la no regulació del matrimoni per part de l'Estat (és dir, este es reduiria a un contracte privat com un atre qualsevol, podent ser, per tant, contractat per qualsevol tipos de parella), la privatisació de l'ensenyança o la seua lliberalisació (per mig de métodos com el xec bebé), etc.
Per supost, en el lliberalisme hi ha multitut de corrents que defenen en major o menor entusiasme diferents propostes.
El lliberalisme econòmic defén la no intromissió del Estat en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.
El lliberalisme polític va inspirar l'organisació del Estat de Dret durant el sigle XIX i inspira, hui en dia, totes les mesures que pretenen reduir el paper de l'Estat en la vida social o econòmica dels individus. Reduir el número de funcionaris o les traves burocràtiques es troben entre elles.