Estanys de Ecuasal
Els Estanys de Ecuasal, també conegudes com a piscines de Ecuasal, són un sistema de chapulls artificials ubicats en la província de Santa Elena, Equador, a 163 km de Guayaquil, conformat per dos àrees, els estanys de Salines (o estanys de Ecuasal Salines), ubicades en la ciutat de Salines i els estanys de Pacoa (o chapull de Pacoa) a 10 km de Santa Elena, entre Sant Pablo i Monteverde.[1]
Estan ubicades front a la mar, en la península de Santa Elena, a menys de 200 m de la llínea costera, en una superfície de 1300 ha aproximadament -Salines 500 ha i Pacoa 800 ha- en un paisage desértico. És un sitie rellevant per a l'observació d'aus.
Varen ser creades en fins comercials per la companyia Equatoriana de Sal i Productes Químics C.A. (Ecuasal), la qual és propietària i administradora de dos plantes de producció: Salines i Pacoa.
Clima
Els estanys estan ubicats en la regió llitoral d'Equador, àrea influïda per la corrent de Humboldt. Les precipitacions tenen un màxim de 250 mm anuals. La temperatura fluctua entre 22 °C i 33 °C.[1]
Fauna
Habiten els estanys més de 20 000 aus aquàtiques (playeras i marines) residents i migratòries. Les aus migratòries presents en hivern es reproduïxen en els chapulls d'Alaska, Canadà i Estats Units. En setembre s'han observat fins a 32 000 individus de falaropo de Wilson, sifra que representa més del 2 % de la població global.[1]
- Aus residents: chorlitejo piquigrueso, chorlitejo patinegro, bienteveo de Baird (Myiodynastes bairdii), cotorrita celestial o lorito celest, mosquerito blanquigrís (Pseudelaenia leucospodia), pagaza piconegra, semillero de pit groc, colibrí colicorto (Myrmia micrura), zarapito trinador, gavina de Wilson, gavina cabecigrís, tortolita equatoriana, ratona superciliar (Cantorchilus superciliaris), colaespina collareja, chara coliblanca, chotacabras d'Anthony (Caprimulgus anthonyi), turpial aliblanco, chimbito carmesí, pecholuna elegant (Melanopareia elegans) i saltón de capa negra (Arremon abeillei), entre unes atres.
- Presents en hivern: gaviotín peruà (en perill d'extinció), flamenc chilé (casi amenaçada), zampullín de pic gros, correlimos quin, playero d'Alaska, charrán elegant i gavina de Wilson.[2][3][4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Estanys de Ecuasal». Ret hemisfèrica de reserves per a aus playeras (RHRAP). Consultat el 31 de maig de 2013.
- ↑ «EC019. Chapulls de Pacoa». BirdLife International. Consultat el 31 de maig de 2013.
- ↑ Ben Haase. «Les piscines de Ecuasal: primer sitie equatorià en la ret internacional per a reserves d'aus playeras». Equatoriana de Sal i Productes Químics C.A. (Ecuasal). Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2013. Consultat el 31 de maig de 2013.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lagunas de Ecuasal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.