Estany dels Cerros

Estany dels Cerros és un jaciment arqueològic de recent excavació del periodo clàssic mesoamericà de la cultura olmeca. Està situat en l'estat mexicà de Veracruz, en els tossals al Sur de la Serra dels Tuxtlas. En Tres Zapotes, Sant Lorenzo i La Venda, Estany dels Cerros es considera un dels quatre principals centres de la cultura olmeca.

Estany dels Cerros i atres excavacions arqueològiques en el territori Olmeca.

Estany dels Cerros va rebre el seu nom pels casi 100 monts que conformen el paisage. L'orde arquitectònic bàsic consistix en llarcs montículs paralels que flanquegen grans places rectangulars. Montículs cònics marquen el llímit de les places. Els montículs més grans varen ser utilisats com a plataformes residències i estan conectats en les llínees paraleles de montículs més menuts. La majoria dels montículs són del periodo clàssic mesoamericà, encara que uns atres tenen una datació entre 250-950 d. C.

Història

Per la seua localisació en un pas entre les valls dels rius al sur i al noroest i la seua proximitat a varis filons de basalt en la Serra dels Tuxtlas al nort, Estany dels Cerros va ser un assentament ocupat durant un periodo especialment prolongat -potser prop de 2000 anys, des de l'época d'arribada dels olmecas fins al periodo clàssic.

Els olmecas es varen assentar en Estany dels Cerros possiblement entre el 1400-1200 a. C. i cap al 1200 a. C. s'havia convertit en un important centre regional, comprenent casi 150 hectàrees. Cap al 1000 a. C., casi havia duplicat la seua superfície en 47 assentaments menors estesos entorn a un radi de 5 km. Un d'estos assentaments satèlits va ser Pla del Jícaro, un lloc d'arquitectura monumental molt pròxima a vàries vetes de basalt. Els monuments de basalt alçats en pla del Jícaro, no només es troben en el jaciment d'Estany dels Cerros, sino també en el gran centre olmeca de Sant Lorenzo Tenochtitlán a 60 km al surest. Es creu que provablement Pla del Jícaro estava baix el control dels olmecas de Sant Lorenzo Tenochtitlán, be de forma directa o per mig del control intermediari d'Estany dels Cerros.

Pla del Jícaro va ser abandonat poc despuix del 1000 a. C. i Estany dels Cerros va experimentar un notable decliu en eixa época. La causa és desconeguda -potser per un canvi en el curs del riu Sant Joan – pero coincidix en el decliu i abandó de Sant Lorenzo, que a sovint s'atribuïx a dificultats migambientals.

Estany dels Cerros va ser breument investigada per Alfonso Medellín Zenil en 1960 i per la Dra. Ann Cyphers a finals de la década de 1990 i principis de la del 2000.

El jaciment

Al contrari que els atres tres grans centres olmecas, no s'han trobat caps colossals en Estany dels Cerros, encara que sí han trobat a lo manco atres dos dotzenes de monuments del periodo Formatiu mesoamericà.

Es varen trobar mostres importants de ceràmica, pedra basàltica i atres materials en vàries excavacions realisades durant 1997 i 1998. La classificació del material ceràmic es va realisar en funció de les característiques macroscòpiques del material i la superfície. L'estudi comparatiu de la ceràmica anterior al periodo clàssic tardà en seqüències preestablides continua.

La ceràmica trobada es correspon en diferents formes i tipos:

• Achiote taronja: una textura mija en un color taronja intens.
• Anona gris clar: una ceràmica típica de color gris clar.

• Cachimba negra: el color de la ceràmica fluctua del gris al gris obscur i negre, en ocasions en matisos marrons.
• Campament taronja fina: designa un grup de ceràmica de color taronja clar.
• Ceiba crema: és una ceràmica de color crema que mostra matisos anaranjados.
• Mangal amarill: una ceràmica de distintiu color groc.
• Nanche taronja: el color varia del taronja al groc rojós.
• Yual crema fina: a nivell macroscòpic sembla idèntica o similar a Campament taronja fina i Zapote taronja fina o grisa.
• Zapote gris fina: La ceràmica és similar a la Zapote taronja fina.

També es varen trobar enterrament humans durant les excavacions, alguns acompanyats de ceràmica o ofrenes.

Els objectes trobats són molt diversos en tipo i forma, incloent 2.635 artículs entre els que es troben recipients, pulidores, coberts, tablillas, morteadores, metates, flascos, esferes, anells, afiladores, etc.

El nivell de desenroll cultural es basa en la seqüència ceràmica utilisada per a generar-ho. La cronologia, pel mal estat de preservació de la ceràmica, afecta a l'anàlisis de desenroll del periodo. S'ha recorregut a l'anàlisis comparatiu en atres jaciments veïns (per eixemple Pool 1990, 1995; Stark 1989, 1995, 2001; Daneels 2002), i representen el principal respal científic per a l'estudi present.

Referències bibliogràfiques

• Coe, Michael D. (2002); Mexico: From the Olmecs to the Aztecs London: Thames and Hudson.
• Cyphers, Ann (2003) "Estany dels Cerros: A Terminal Classic Period Capital in the Southern Mexican Gulf Coast", Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc., accessed February 2007.
• Diehl, Richard A. (2004) The Olmecs: America's First Civilization, Thames & Hudson, London.
• Grove, David C. (2000) "Estany dels Cerros (Veracruz, Mexico)", in Archaeology of Ancient Mexico & Central America: an Encyclopedia; Thames and Hudson, London.
• Pool, Christopher A. (2007). Olmec Archaeology and Early Mesoamerica, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-78882-3.ISBN 978-0-521-78882-3.
• Ramírez, Felipe (2004): "L'àrea metropolitana Olmeca i el seu paper en un sistema estatal segmentario: el cas d'Estany dels Cerros i Sant Lorenzo"/Revista del Postgrau en Estudis Mesoamericans/FFyL/No. 6/UNAM/Mèxic.
• Ramírez, Felipe (2008): "l'obsidiana d'Estany dels Cerros: observacions diacròniques sobre intercanvi i tecnologia"/Tesis de Doctorat/Postgrau en Estudis Mesoamericans/Institut d'Investigacions Filològiques-FFyL/UNAM/Mèxic.

</noinclude>