Estanteria


Una estanteria[1], estant,[2] llibreria,[3] llibrera o llibrer (en Cuba, Equador, Hondures, Mèxic, República Dominicana, Guatemala, Panamà, Costa Rica, Puerto Rico, Bolívia i Chile[4][5]) és un moble en taules horisontals que servix per a almagasenar llibres, mapes, contes i en general un atre tipo d'objectes.
Història
Quan els llibres eren escrits a mà i no eren produïts en grans cantitats, eren almagasenats en menuts encases que els amos (generalment els rics i el clero) duyen en si. En acumular-se els volums de manuscrits en les cases religioses o les cases dels rics, s'almagasenaven en estants o alacenas.
Estes alacenas són els predecessors directes dels llibrers actuals. Despuix les portes d'estos mobles varen ser rebujades i açò va donar inici a l'evolució del llibrer. No obstant, els volums no eren acomodats com es fa ara. Si estaven en posició horisontal s'acomodaven en montons, si estaven en posició vertical s'acomodaven en el llom cap a la paret i el seu atre extrem cap a fòra. La banda de cuiro, vitela o pergamí que tancava el llibre a sovint tenia inscrit el títul, per lo que este part donava cap a l'exterior.
No va ser sino fins que l'invenció de l'imprenta va reduir els costs de producció de llibres, i, per lo tant, va donar a més persones accés directe ad ells, que es va començar a escriure el títul del llibre en el llom i a acomodar els llibres en el llom cap a fòra en els llibrers.
Els primers llibrers varen ser fets de roure. Este material és considerat per molts el més apropiat per a la construcció de llibrers en biblioteques elegants.