Estai

El Estai va ser un barco arrastrero gallec, en base en Vigo, famós per ser detingut pel govern de Canadà en el marc de la cridada guerra del fletán. El buc seguix navegant en 2025, canvie el nom, prenent el de Argos Galícia. pero navega de nou com Estai i es troba peixcant en Namíbia.

Característiques

El barco cridat Estai va ser construït en 1988 en els drassanes Freire, en Vigo. Tenia 76.4 metros d'eslora, 12.7 metros de mànega i una quilla de 5.4 metros. Podia conseguir una velocitat de 13.8 nucs i el seu motor tenia una potència de 1618 kW. Ademés, tenia una capacitat de càrrega de 1300 tonelladas i una tara de 417 tonellades, lo que fa un pes màxim de 1717 tonellades. Arreplegava les rets de peixca per la popa, lo que es denomina com arrastre per popa.

De color blanc, la seua matrícula era 3ª-VI-5-10.001. En 1995 va canviar el seu nom pel de Pont Real, de nou una atra volta Estai, i finalment, en 1996 va passar a cridar-se Argos Galícia, nom en el que continua en servici en 2025, si be en bandera de les Illes Malvines i matriculat en Stanley.

El capità en 1995 era Enrique Dávila, el patró Serafín Blanco i l'armador José Enrique Pereira Molar, de l'empresa Pereira SA.

Detenció

El 9 de març de 1995 una patrullero del Ministeri de Peixca i Oceans del Canadà, bucs de la guàrdia costera canadenca i de l'Armada del Canadà li varen donar l'alt i varen perseguir al Estai en aigües internacionals, fòra de l'àrea econòmica exclusiva.

Per a escapar de les patrullero, el Estai va tallar les rets i va escapar en una persecució que va durar vàries hores i que solament va acabar quan el buc Cape Roger va disparar un cañonazo de calibre 50 que va creuar pel pont del Estai. Ademés, el barco guardacostas Sir Wilfred Gernell va disparar canons d'aigua sobre atres bucs gallecs que varen acodir a l'auxili del Estai. Finalment forces del ministeri i de la Policia Montada de Canadà varen abordar al Estai, sempre en aigües internacionals, varen capturar al buc i varen detindre a la seua tripulació.

A partir d'eixe moment va esclatar un conflicte diplomàtic entre l'Unió Europea, liderada per Espanya, i Canadà. l'Armada Espanyola va aplegar a enviar a la patrullera P-74 per a protegir els interessos peixquers. Els bucs canadencs varen recuperar les rets del Estai i varen acusar a l'embarcació gallega d'usar rets d'un tamany illegal, menor al permés per a la peixca del fletán negre. La tripulació del Estai, integrada per 26 gallecs va ser conduïda fins al port de St. Johns's, a on va ser rebuda en insults i provocacions per part del gentío. El barco va ser saquejat en el port canadenc i va perdre 200 tonellades de càrrega.

El ministre canadenc de peixca, Brian Tobin va marchar a Nova York, a on va donar una roda de prensa en un barco front a l'edifici de les Nacions Unides, en a on va ensenyar les rets, illegalment menudes, que supostament pertanyien al Estai. El govern espanyol mai va argumentar que les rets no anaren les del Estai, sino que va concentrar a la seua protesta en l'illegalitat de l'us de la força i del seqüestre del buc en aigües internacionals. Madrit va acodir també al Tribunal Internacional de L'Haya, pero este tribunal no va admetre el cas a tràmit. Sis dies despuix, el 15 de març, Canadà va lliberar a la tripulació en una fiança de cinquanta millons de pessetes (300 000 euros). El barco va aplegar al Port de Vigo el 23 de març, a on va tindre una rebuda pública. Eixe mateix any el Estai va canviar el seu nom.

En juliol de 2005, un tribunal canadenc rebujava la demanda de 800.000 dólars presentada per l'armadora Pereira i Fills i el capità del buc, Enrique Dávila González, encara que va otorgar una indemnisació de 112.000 dólars més els interessos reportats des del 28 de juliol de 1995, sifra que el tribunal entenia cobria els costs del viage del peixquer “Estai” a Terranova, la pèrdua dels dies de peixca durant el seu arrest i detenció i “una carbonera i lubricación extra” que el barco va requerir. Canadà va pagar una indemnisació a Armadora Pereira per la pèrdua dels dies de peixca, i despuix del juí no va haver cap càrrec en contra del Estai.