Estacions marciananes

Estacions en Mart.

El planeta Mart experimenta diferents estacions marciananes durant tot l'any equivalents a les del planeta Terra. Este fenomen es deu, de la mateixa manera que en la Terra, a l'inclinament de l'equador marcianà respecte al pla del seu òrbita, que formen un àngul de 25,19°.

Degut a que l'òrbita de Mart és molt més excèntrica que la de la Terra, les estacions de Mart tenen una duració diferent en els hemisferis nort i sur. En el hemisferi nort les estacions càlides són 51 dies marcianans més llargues, per lo que goja d'un clima més calorós.

Determinació de les estacions

Per a determinar les estacions s'utilisen el pla equatorial de Mart i el pla de l'òrbita, abdós plans es tallen senyalant una direcció que es diu punt Aries (Vernal) en la Terra o punt Vernal de Mart quan l'òrbita curta ascendentement l'equador del planeta. Abdós punts es prenen com a orige de les llongituts solars (LS) (aerocéntricas, en honor al deu Llaures).

Les mides sobre l'òrbita o de les Ascensions Rectes As es prenen com a referència medides sobre l'Equador.

La primavera comença en el hemisferi Nort en l'equinoccio de primavera quan el Sol travessa el punt Vernal passant del hemisferi Sur al Nort (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart açò té també un sentit climàtic. Els dies i les nits duren igual i comença la primavera en el hemisferi Nort. Esta dura fins que LS=90° solstici d'estiu en que el dia té una duració màxima en el hemisferi Nort i mínima en el Sur.

Análogamente, Ls = 90°, 180°, i 270° indiquen per a l'hemisferi Nort el solstici d'estiu, equinoccio otoñal, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en el hemisferi Sur és al revés. Per ser la duració de l'any marcianà aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions. La diferència entre les seues duració és major perque l'excentricitat de l'òrbita marcianana és molt major que la terrestre.

Duració de les estacions

Estació		Duració		Estacions terrestres
hemisferi boreal	hemisferi austral	Sols marcianans	Dies terrestres	Dies terrestres
primavera	autumne	194	199	92,9
estiu	hivern	178	183	93,6
autumne	primavera	143	147	89,7
hivern	estiu	154	158	89,1

Actualment el hemisferi Nort goja d'un clima més benigno que el hemisferi Sur^{cita requerida}. La raó és evident: el hemisferi Nort té autumnes i hiverns curts (143 i 154 dies respectivament) i ademés quan el Sol està en el perihelio lo que donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignos. Ademés la primavera i l'estiu són llarcs (194 i 178 dies respectivament), pero estant el Sol en l'afelio són més frets que els del hemisferi Sur.

Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el perihelio i llavors rep del Sol més llum i calor. Per la retrogradaació del punt Vernal i a l'alvanç del perihelio, la situació es va decantant cada volta més.

En 2.940 anys terrestres, el perihelio s'alinearà al solstici de hivern^{cita requerida}. Carl Sagan va propondre en 1971, per a conciliar l'evident erosió hídrica en l'actual escassea de vapor d'aigua, la teoria del "llarc hivern"^{cita requerida}. En l'alliniació del perihelio al solstici de hivern, tindrem per a l'hemisferi Nort, curts hiverns i molt benignos (per la seua proximitat al perihelio) i llarcs estius. Al revés en el hemisferi Sur. Això provocaria que l'extens i grossa conya polar Nort, siga transferit a través de l'atmòsfera, a la conya polar Sur. En l'operació, la major part dels gèls d'aigua i CO₂ es trobarien en forma de vapor en l'atmòsfera, produint un efecte hivernàcul. S'elevaria la temperatura superficial, aumentaria la pressió i durant uns pocs mils d'anys s'interrompria el "llarc hivern" per a donar lloc a una "curta primavera". Al cap de 27.850 anys la situació s'invertiria.

Vore també

• Estaciones del planeta Terra