Estació de Torrevella

Torrevella és una estació de ferrocarril situada en la ciutat del mateix nom en la província d'Alacant. Formava part del ramal Albatera-Torrevella pertanyent a la llínea Múrcia-Alacant. Des del 12 de giner de 1970 es troba fòra de servici. Actualment, es troba convertida en parc del municipi.

Estació de Torrevella

Situació ferroviària

Es troba al final del desmantellat ramal d'ample ibèric Albatera-Torrevella, pk 26,180 a 3,73 metros d'altitut. Tenia un llarc d'aproximadament 520 metros en els que hi havia 7 vies i dos molls. L'estació contava en edifici de viagers, retrets, cocherón de màquines, cocheres de carruages, almagasén de mercaderies i descargadero de mercaderies descobert.

Història

Despuix de molts plans de construcció, la llínea Alacant-alqueries es va inaugurar l'11 de maig de 1884. El ramal va donar servici ferroviari a les ciutats de la comarca de la Vega Baixa d'Almoradí, Dolors, Benijófar, Rojals i Torrevella, inicialment. El 19 de juliol de 1911, es va obrir al servici l'abaixador de les Moreres, el nom de les quals prové de la finca en la que es va construir, encara que la població més propenca era Els Montesinos. La gestió del ferrocarril va córrer a càrrec d'Andalusos fins que quebrara l'empresa i en 1936 el govern republicà traspassara la gestió a la Companyia Nacional dels Ferrocarrils de l'Oest. Finalment, en la creació en 1941 de RENFE es va tornar a expropiar la llínea.

L'objectiu primigeni de la construcció del ramal va ser el transport de la sal de les Salines de Torrevella a Alacant per a exportar-la a través del port. Per a dit comés, es va habilitar un cargadero descobert paralel a la via, prop del final de llínea en l'estació de Torrevella, a a on aplegava un ramal de la ret de via estreta de la pròpia indústria salinera. Açò va afectar negativament a la població de la ciutat, que en aquella época es dedicava casi totalment al port i les salines. Despuix de manifestacions i reivindicacions, es va conseguir que cessara el transport de la sal i es escomençara a construir un cargadero marítim en el port de la ciutat.

L'ansiada i dilatada construcció del port, va precisar de l'instalació de dos ramals en la llínea, un per a carregar pedres i un atre per a descarregar-les en el port. El primer ramal eixia de l'estació d'Albatera cap a unes pedreres molt pròximes, d'ahí es transportava el material d'obra fins a Torrevella en l'estació de la qual emanava el segon ramal que aplegava fins al principi del port en construcció. Tan pronte es varen realisar les obres, es varen desmantellar abdós ramals.

Vista des de la placa giratòria de l'almagasén

Torrevella va experimentar en la segona mitat del XX un creiximent demogràfic de gran importància i, en conseqüència, es varen crear noves ocupacions en la ciutat que, sumat als grans alvanços tecnològics, varen fer que es possibilitara la construcció d'un ramal des de l'estació fins a l'indústria salinera en el comés inicial, extraure la sal a través del ferrocarril. Això solament es va produir parcialment, en trens mercants que circulaven quinzenalment.

En competència al ferrocarril va ser obrint-se pas el transport per carretera. Com el servici ferroviari de viagers de la llínea era deficient, no s'invertia capital, els usuaris es varen decantar per l'automòvil. En els anys xixanta, els cañizos i les malezas imperaven en vàries parts de la llínea. Tant va ser aixina que la via de cargadero d'Almoradí-Dolors va quedar inservible. Dita informació va ser transmesa al factor de circulació en alqueries-Santomera, pero es va desentender el ramal per la seua poca explotació. Poc a poc es va ser invertint menys. El 17 de març de 1966 l'estació de Benijófar-Rojals va passar a ser abaixador sense personal. Les malezas varen seguir invadint el traçat tant que es va reduir la velocitat màxima a 40km/h.

L'estació reformada

Per la poca explotació del ramal i el mal estat de les vies, el 12 de giner de 1970 es cancela el servici de viagers i es tanquen les estacions en tot el recorregut. No obstant, un tren de mercaderies seguia circulant cada dos semanes fins a l'indústria salinera per a arreplegar sal i dur-la fins a Alacant. Com a conseqüència de les fortes tormentes i riada de 1986, la peana de la via es va debilitar i va provocar l'afonament d'un travesser que va fer descarrilar al tren salinero, lo que va supondre el tancament final del ramal despuix de 100 anys d'existència. Irònicament, poc temps despuix del tancament, es va celebrar el 100 aniversari de la llínea Múrcia-Alacant. Finalment en els anys 90, el govern central va procedir al desmantellament de les vies promogut per la construcció de la N-332.

A finals dels noranta, l'ajuntament de Torrevella solicita a RENFE la cessió del traçat que queda dins del seu terme municipal i els edificis de l'estació. En el vist i plau de RENFE, l'ajuntament procedix a recuperar els edificis, donant-els una segona vida útil com a sals d'exposicions i museus; i el terreny que corresponia a la plaja de vies es va rehabilitar com un parc municipal.

Actualitat

Actualment, existix en la zona un sentiment reivindicatiu de reconstrucció del ramal. Torrevella és una de les dos ciutats espanyola de més de 100.000 habitants que no conta en servici ferroviari. A pesar de les insistències de la població de la comarca, els governs centrals se succeïxen fent promeses que no s'apleguen a complir. En els últims anys, la construcció del corredor del Mediterràneu i el Tren de la Costa, ha inclós a Torrevella en els plans d'estudi, pero no es reben respostes o són desfavorables.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estació de Torrevella.