Estació de Berlín Alexanderplatz
La Estació de Berlín Alexanderplatz es troba en el centre de Berlín, i és un punt clau del ferrocarril urbà de la ciutat. Junt en l'estació de metro adjacent del mateix nom, és un dels centres de transport més importants de Berlín. Operativamente, l'estació consta d'una parada en les vies de llarga distància, en servici de varis trens regionals, i de molls en les vies del S-Bahn de la llínea de tren urbà. És una de les estacions més importants de la ret del Metro de Berlín, ya que ací es creuen tres llínees del suburbà berlinés.
Sobre el número diari de passagers del sistema del ferrocarril de rodalies (S-Bahn), l'estació va ocupar el tercer lloc en 2018, per darrere de les estacions d'Ostkreuz i de Friedrichstraßi, en aproximadament 140.000 passagers diaris. En un total de 152.000 passagers i visitants diaris,[1] es va ubicar entre les 20 estacions en major tràfic de la ret del Deutsche Bahn en 2019, ocupant el sext lloc en Berlín.[2]
Tot el complex d'estacions, incloent les estacions de rodalies (S-Bahn) i del metro (O-Bahn), està declarat monument històric.[3]
Ubicació
L'estació es troba en el districte de Berlín Mitte, prop del centre històric de la ciutat, en l'Alexanderplatz, entre els carrers Dircksenstrasse i Gontardstrasse. Es va construir en el quilómetro 2,2 del S-Bahn (rodalies), medit des de l'Estació de Berlín Ostbahnhof. Les vies discorren elevades sobre un viaducte en direcció surest-noroest. L'estructura d'accés inferior alberga diverses tendes i restaurants, aixina com un centre de viages i una conexió en l'O-Bahn (metro). Tres estacions de l'O-Bahn operativamente independents es troben baix terra al noreste de la llínea ferroviària. El moll de la llínea O8 es troba a pocs metros de l'estació, pràcticament paralel a les vies. El moll de la llínea O2 està a uns 200 metros al noreste de l'estació, mentres que el moll de la llínea O5 es troba un nivell per baix de les atres dos estacions.
Les parades de tramvia es troben a abdós costats del vestíbul de l'estació, les parades d'autobús estan situades en els carrers Karl-Liebknecht-Straßi i Grunerstraßi, abdós creuades per les vies del tren.
Com totes les estacions de Berlín, esta també pertany a l'Associació de Transport de Berlín-Brandeburgo (VBB). Gràcies a la seua ubicació junt a la Torre de televisió de Berlín i al centre comercial Alexa, aixina com a la seua proximitat a l'Illa dels Museus, al barri Nikolai i a l'antic Ajuntament Rojo, l'estació és un punt de partida popular per als turistes que visiten Berlín.
Estació de ferrocarril
L'Estació d'Alexanderplatz es va construir per a la llínea ferroviària del Stadtbahn de Berlín, iniciada en 1875. Basant-se en els dissenys de Johann Eduard Jacobsthal, l'estació es va erigir entre 1881 i 1882 en l'emplaçament del Königsgraben, l'antiga Fortalea de Berlín. Es va dissenyar com una estació pasante de quatre vies i molls centrals, i estava equipada en un coberta semicircular de 164 metros de llongitut.[4] La majoria de les sales d'operacions de l'estació s'ubicaven baix els arcs del viaducte de rajola pels que les vies accedixen a l'estació. Es va construir una ampliació adicional de dos plantes, en cúpula en abdós extrems, en el costat este de l'estació. Els primers trens de rodalies varen parar en l'estació d'Alexanderplatz el 7 de febrer de 1882, i els primers trens de llarga distància varen aplegar poc més de tres mesos despuix, en el canvi d'horari del 15 de maig.
Entre 1925 i 1926, el vestíbul del moll va ser renovat segons els dissenys de Friedrich Hülsenkampf. L'antic vestíbul s'havia deteriorat per la falta de manteniment durant la Primera Guerra Mundial i per la falta de recursos generada per l'hiperinflación en la República de Weimar.[4] Durant la remodelació del vestíbul, el Deutsche Reichsbahn va posar especial émfasis en millorar l'allumenament dels molls.
L'11 de juny de 1928, va escomençar l'era del S-Bahn en el Stadtbahn (ferrocarril urbà) i, per lo tant, també en l'estació d'Alexanderplatz. Per llavors encara estaven en funcionament algunes locomotores de vapor, que varen ser substituïdes paulatinament per unitats múltiples elèctriques.
Entre 1929 i 1932, es varen remodelar les taquilles i les sala. Els dissenys varen ser obra de l'arquitecte Fritz Hane. Esta reconstrucció es va relacionar en el necessari reforç estructural dels arcs del S-Bahn, que s'estava portant a terme en aquell moment.[5] L'excavació en els fonaments de l'estació per al seu reforç es va aprofitar per a afegir un sòtol. També es va construir una conexió directa en l'estació d'intercanvi de l'O-Bahn que s'estava construint al mateix temps, equipada en una escala mecànica.
Els bombardejos de Berlín en la Segona Guerra Mundial varen causar danys en el complex de l'estació el 23 de novembre de 1943. Durant la batalla de Berlín, el servici del S-Bahn en l'estació Alexanderplatz es va suspendre a partir d'abril de 1945. El servici de llarga distància ya s'havia interromput en 1942. Els servicis de S-Bahn es varen recomençar el 4 de novembre de 1945. La reconstrucció i renovació de l'edifici de l'estació varen escomençar a finals de 1945 i varen continuar fins a 1951.
El següent redisseny va tindre lloc en 1962, principalment relacionat en l'eliminació de la rotonda elevada. Per a 1964, l'edifici de l'estació s'havia adaptat a l'emergent paisage urbà socialiste d'Alexanderplatz, basant-se en els dissenys dels arquitectes Hans Joachim May i Günter Andrich. Les parets laterals varen rebre un acristalamiento senzill i alt, i la subestructura es va revestir en granit. Es va construir un pas peatonal transversal a la subestructura.[6] L'arquitecte Günter Andrich i l'ingenier estructural Günter Matzko varen rebre un premi internacional d'arquitectura per la reconstrucció, que devia pagar-se en marcs d'Alemània Occidental i, per lo tant, no se'ls va permetre acceptar-ho.
Ademés, el S-Bahn (tren de rodalies) ara també utilisava un lateral del moll de llarga distància, que havia estat fòra de servici des de 1942. Per a això, es va elevar el moll d'aproximadament 70 a 96 centímetros. Açò va permetre una major flexibilitat operativa. Per l'alta freqüència de trens cada 90 segons en el S-Bahn, alguns trens també terminaven en el moll del S-Bahn (interior) per a desviar-se a la via d'inversió 13 i, des d'allí, iniciar el seu viage en sentit contrari en l'antic moll de llarga distància.
Despuix del canvi polític i la caiguda del mur de Berlín, el Senat de Berlín va planificar un atre redisseny de l'estació i els arcs elevats del ferrocarril, esta volta en un major enfocament en el Deutsche Bahn sobre la comercialisació dels espais. Els arquitectes Robert Paul Niess i Rebecca Chestnutt varen desenrollar un concepte per a la reconstrucció basat en la "Arquitectura de Capes Temporals". Este concepte buscava preservar i resaltar els segments que representen les diverses etapes de desenroll de l'estació. La reconstrucció va durar des de 1995 fins al 12 de març de 1998. No obstant, el periodo de la "Alemània Oriental" no es va documentar durant esta reconstrucció, sino que es va eliminar per complet.[7] Numeroses tendes, un centre d'atenció al client de trens de rodalies i un centre de viages del Deutsche Bahn es varen traslladar a l'estació renovada. Des de 1998, els trens de rodalies tornen a parar exclusivament en el moll este, mentres que el moll oest ara presta servici a trens regionals.
Des de mediats de 2015, el moll del S-Bahn en direcció oest s'ha somés a la renovació implantant el sistema d'eixida de trens per part del maquiniste per mig d'un monitor en cabina (ZAT-FM). En agost del mateix any, es va inaugurar la renovació.[8] en direcció este.[9]
Està prevista una renovació exhaustiva de la planta baixa de l'estació entre finals de 2025 i 2029. Esta renovació també inclourà millores en els servicis de l'edifici i la seguritat contra incendis. La planta baixa es buidarà per complet, lo que obligarà a tots els inquilins a desestajar les seues instalacions. S'espera que el servici de les llínees de tren llauger i metro continue pràcticament sense interrupcions.[10][11]
Referències
- ↑ Der Tagesspiegel (ed.): «Berliner S-Bahn befördert eine halbe Milliarde Fahrgäste». Consultat el 4 d'abril de 2018.
- ↑ (29 de juny de 2020) Bundestag (ed.). Antwort der Bundesregierung auf die Kleine Anfrage der Abgeordneten Torsten Herbst, Frank Sitta, Dr. Christian Jung, weiterer Abgeordneter und der Fraktion der FDP – Drucksache 19/19475, Berlin, p. 1 f.. BT-Drs 19/20455
- ↑ Entrada de l'estació d'Alexanderplatz de Berlín (n.º de document d'objecte 09011324) en la llista de monuments estatals de Berlín en més informació LDLBerlin 09011324
- ↑ 4,0 4,1 J. Grapow: Die Erneuerung der großen Bahnhofshallen Schlesischer Bahnhof und Alexanderplatz. In: Die Bautechnik. 5. Jg., Heft 46 (21. Oktober 1927), S. 678 f.
- ↑ Der Umbau dones Bahnhofs Alexanderplatz in Berlin. In: Verkehrstechnik. 12. Jg., Heft 39 (25. September 1931), S. 478–479.
- ↑ Berlin und seine Bauten, Teil X, Band B, Anlagen und Bauten für donen Verkehr, (2) Fernverkehr. Verlag Ernst & Sohn, Berlin 1984.
- ↑ Peter Neumann: Berlins Bahnhöfe gestern, heute, morgen. Jaron Verlag, Berlin 2004, ISBN 3-89773-079-0.
- ↑ (8) Kurzmeldungen – S-Bahn, p. 157.
- ↑ (10) Kurzmeldungen – S-Bahn, p. 197.
- ↑ Peter Neumann. «Bahnhof Alexanderplatz in Berlin-Mitte: Darum wird er vier Jahre lang zur Großbaustelle» (en de). Consultat el 27 de febrer de 2025.
- ↑ Erdgeschoss soll „komplett entkernt“ werden: Bahnhof Alexanderplatz in Berlin wird bis 2029 saniert.
Bibliografia
- Erich Preuß: Berlin Alexanderplatz. En: Oliver Strüber [anteriorment Erich Preuß] (ed.): El gran archiu de les estacions de ferrocarril alemanes (= 6.ª edició complementària). GeraNova Zeitschriftenverlag, Munich 1997, ISSN 0949-2127 (2 fulls, 4 pàgines).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estación de Berlín Alexanderplatz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.