Benijófar-Rojals va ser una estació de ferrocarril situada en el terme municipal d'Algorfa, en la província d'Alacant. Formava part del ramal Albatera-Torrevella pertanyent a la llínea Múrcia-Alacant. Des del 12 de giner de 1970 es troba fòra de servici. Actualment, alguns edificis que la conformaven es troben restaurats.

Situació ferroviària

Es troba en el pk. 19 del desmantellat ramal d'ample ibèric Albatera-Torrevella, a 17,35 metros d'altitut. Tenia un llarc de 407,7 metros en els que hi havia 3 vies i dos molls. L'estació contava en edifici de viagers, retrets, depòsit d'aigua, almagasén de mercaderies i descargadero de mercaderies descobert.

Història

Despuix de molts plans de construcció, la llínea Alacant-alqueries es va inaugurar l'11 de maig de 1884.[1] El ramal va donar servici ferroviari a les ciutats de la comarca de la Vega Baixa d'Almoradí, Dolors, Benijófar, Rojals i Torrevella, inicialment. El 19 de juliol de 1911, es va obrir al servici l'abaixador de les Moreres, el nom de les quals prové de la finca en la que es va construir, encara que la població més propenca era Els Montesinos. La gestió del ferrocarril va córrer a càrrec d'Andalusos fins que quebrara l'empresa i en 1936 el govern republicà traspassara la gestió a la Companyia Nacional dels Ferrocarrils de l'Oest. Finalment, en la creació en 1941 de RENFE es va tornar a expropiar la llínea.

L'objectiu primigeni de la construcció del ramal va ser el transport de la sal de les Salines de Torrevella a Alacant per a exportar-la a través del port. Açò va afectar negativament a la població de la ciutat, que en aquella época es dedicava casi totalment al port i les salines. Despuix de manifestacions i reivindicacions, es va conseguir que cessara el transport de la sal.

En 1908, es va eliminar el depòsit d'aigua de l'estació, un va ser a Torrevella, l'atre a Oriola i es varen tapar els fossos.

En la construcció del port de Torrevella, es va precisar de l'instalació de dos ramals en la llínea, un per a carregar pedres i un atre per a descarregar-les en el port. El primer ramal eixia de l'estació d'Albatera cap a unes pedreres molt pròximes, d'ahí es transportava el material d'obra fins a Torrevella en l'estació de la qual emanava el segon ramal que aplegava fins al principi del port en construcció. Tan pronte es varen realisar les obres, es varen desmantellar abdós ramals.

 
Vista des de l'estació des de la carretera

En els nous alvanços tecnològics del XX i la nova creació d'ocupació, es va poder construir un ramal des de l'estació de Torrevella fins a l'indústria salinera en el comés inicial, extraure la sal a través del ferrocarril. Això solament es va produir parcialment, en trens mercants que circulaven quinzenalment.

En competència al ferrocarril va ser obrint-se pas el transport per carretera. Com el servici ferroviari de viagers de la llínea era deficient, no s'invertia capital, els usuaris de varen decantar per l'automòvil. En els anys xixanta, els cañizos i les malees imperaven en vàries parts de la llínea.[2] Tant va ser aixina que la via de cargadero d'Almoradí-Dolors va quedar inservible. Dita informació va ser transmesa al factor de circulació en alqueries-Santomera, pero es va desentender el ramal per la seua poca explotació. Poc a poc es va ser invertint menys. El 17 de març de 1966 l'estació de Benijófar-Rojals va passar a ser abaixador sense personal,[3] en lo que es varen extraure els discs, es desutilizó un moll i es va suprimir la via 2. Les malees varen seguir invadint el traçat tant que es va reduir la velocitat màxima a 40km/h.

Per la poca explotació del ramal i el mal estat de les vies, el 12 de giner de 1970 es cancela el servici de viagers i es tanquen les estacions en tot el recorregut. No obstant, un tren de mercaderies seguia circulant cada dos semanes fins a l'indústria salinera per a arreplegar sal i dur-la fins a Alacant. En conseqüència de les fortes tormentes i riada de 1986, la peana de la via es va debilitar i va provocar l'afonament d'un travesser que va fer descarrilar al tren salinero, lo que va supondre el tancament final del ramal despuix de 100 anys d'existència. Irònicament, poc temps despuix del tancament, es va celebrar el 100 aniversari de la llínea Múrcia-Alacant. Finalment en els anys 90, el govern central va procedir al desmantellament de les vies promogut per la construcció de la N-332 i, per l'estat ruïnós de les instalacions, es va procedir al derrocament de l'edifici de viagers i retrets de l'estació de Benijófar-Rojals.

A pesar del nom de l'estació, esta estava ubicada en el terme municipal d'Algorfa. En 2006, l'ajuntament de dita localitat es va dispondre al rehabilitament dels edificis que quedaven de l'estació.

Actualitat

Actualment, existix en la zona un sentiment reivindicatiu de reconstrucció del ramal. Torrevella és una de les dos ciutats espanyola de més de 100.000 habitants que no conta en servici ferroviari. A pesar de les insistències de les poblacions de la comarca, els governs centrals se succeïxen fent promeses que no s'apleguen a complir. En els últims anys, la construcció del corredor del Mediterràneu i el Tren de la Costa, ha inclós a l'antic ramal en els plans d'estudi, pero no es reben respostes o són desfavorables.

Referències

  1. ↑ «Spanish Railway » Blog Archive » Albatera á Torrevella». web. archive. org (2016-06-17). Archivat des de l'original, el 17 de juny de 2016. Consultat el 2020-10-29.
  2. ↑ «Almoradí 1829: El TANCAMENT del ramal ALBATERA-TORREVELLA». Almoradí 1829. Consultat el 2020-10-29.
  3. ↑ Coves Navarro, José Vicente (2013). Casa Mediterràneu i el ferrocarril Alacant-Múrcia. Un recorregut històric., Casa Mediterràneu. ISBN 978-84-616-6279-1.