Anar al contingut

Estació ballenera Hektor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estació ballenera Hektor
Archiu:Caleta Balleneros. CAPS 0
Els restants de l'estació ballenera fotografiats en 1957.
Restants de l'estació ballenera Hektor en l'illa Decepció.
Archiu:CAPS 1 4b Landstasjon.jpg
Estació ballenera Hektor en una foto presa per A. T. Larsen en 1913.

La estació ballenera Hektor (en noruec: Hektor Hvalfangststasjon) va ser una factoria ballenera terrestre propietat d'una empresa de Noruega, que s'ubicada en l'illa Decepció de les Shetland del Sur en l'Antàrtida.

Història

[editar | editar còdic]

En 1911 l'empresa Hvalfangerselskabet Hektor A/S basada en Tønsberg en Noruega va conseguir una concessió de les autoritats del Regne Unit en les illes Malvines per a establir una estació terrestre en la baïa Balleneros de l'illa Decepció. El propòsit de la factoria era explotar els cadàvers de ballenes que fins a llavors no eren utilisats pels barcos factories i li'ls tirava per la broda desperdiciant la possibilitat d'extracció d'oli a partir de la seua carn. Els drets de concessió incloïen operar una estació en terra en l'illa Decepció, aixina com el dret a un buc factoria flotant i dos barcos balleneros.

L'estació va ser creada en edificis que varen ser duts des de Noruega. Mentres que el greix de ballena es processava a bordo dels barcos factories, els cadàvers de les ballenes es hervir en l'estació en terra i l'oli s'almagasenava en tancs de ferro de gran tamany. Ademés, es produïa guano. L'activitat completa en la planta no es va conseguir fins a 1919.

L'instalació consistia en calderes per a produir vapor per a hervir els restants de les ballenes, quatre tancs per a almagasenar l'oli, una fusteria, tallers, llínea de molienda, dos almagasens, una fàbrica de guano, embarcadero, moll flotant, dormitoris, cuina, hospital, estació de radi, un chicotet ferrocarril manual, i criaderos de ganado porcí. Ademés, en 1914 es va establir una casa per al magistrat britànic permanent, cridada The Magistrate’s Vila o The Magistrate’s House.[1][2]

L'estació ballenera Hektor va ser tancada en abril de 1931 com a resultat de menors preus per a l'oli de ballena, aixina com les innovacions tècniques que varen permetre la caça pelágica de cetáceos. Des de llavors l'illa va quedar deshabitada.

Les instalacions de l'estació com a objecte de disputes territorials

[editar | editar còdic]

Decepció permaneixia deshabitada des de feya una década quan en març de 1941 el barco britànic HMS Queen of Bermuda va ser enviat a destruir els depòsits de carbó i tancs d'oli de l'abandonada estació ballenera de la Hvalfangerselskabet Hektor A/S, llavors renombrada Aktieselskabet Hektor Whaling Company, per a previndre el seu possible us per Alemània durant la Segona Guerra Mundial.[2]


Argentina va realisar en l'illa Decepció la seua pren de possessió formal del territori continental antàrtic entre els 25° i 68° 34" oest el 8 de febrer de 1942, per mig del depòsit d'un cilindre que contenia un acta i el pintat d'una bandera argentina sobre les parets de la Hektor Hvalfangststasjon. L'acte va ser realisat per una expedició al mando del capità de fragata Alberto J. Oddera en el transport ARA 1° de Maig. El 8 de giner de 1943 personal del barco britànic HMS Carnarvon Castle va destruir les evidències de la pren de possessió argentina, va borrar la bandera pintada, va deixar escrit que la construcció era de propietat del Govern britànic i va enviar a Buenos Aires l'acta.[3] El ministre de Relacions Exteriors argentí va replicar que el seu país considerava els seus drets antàrtics com a herència d'Espanya. El 5 de març d'eixe any el ARA 1° de Maig va remoure la bandera britànica i repintó en les parets els colors argentins.[4]

Després dels incidents en Argentina el Regne Unit va enviar en el marc de l'Operació Tabarín els barcos HMS Williant Scoresby i SS Fitzroy, que el 3 de febrer de 1944 varen establir una base permanent en l'illa, la Base B Illa Decepció (Station B — Deception Island) en la baïa Balleneros, removent novament la bandera argentina. La base va utilisar inicialment els edificis de l'estació ballenera Hektor, que incloïen un dormitori transformat en edifici principal cridat Bleak House, que es va incendiar i va destruir el 8 de setembre de 1946. Un atre antic dormitori va ser també utilisat, rebent el nom de Biscoe House, junt en l'edifici cridat The Magistrate’s Vila per a us com a almagasén.[5]

Les erupció volcàniques del 4 de decembre de 1967 i del 21 de febrer de 1969 varen causar danys importants i varen donar lloc a que el Regne Unit evacuara la base.

Lloc i Monument Històric

[editar | editar còdic]

Les instalacions britàniques varen ser netejades en les temporades de 1990-1991 i 1991-1992, mentres que el remanente de la factoria ballenera noruega, els restants de la Base B i el cementeri de balleneros varen ser designats el 19 de maig de 1995 Sitie i Monument Històric SMH 71: Baïa Balleneros baix el Tractat Antàrtic a proposta i gestió de Chile i Noruega.[6][7]

Encara existixen quartos dels treballadors i la casa del magistrat, ademés de vàries calderes i atres equips. També es conserva un almagasén, dos pots de rems, un moll flotant, etc.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Railways in Antarctica». Consultat el 4 de setembre de 2014.
  2. 2,0 2,1 Polar Record.46(03)
    210–221.doi:10.1017/S0032247409008651.
  3. HMS Carnarvon Castle 1943
  4. Passing Deception Island
  5. Fuchs, Vivian (1982). Of Isse and Men, Oswestry: Anthony Nelson, pp. 291–2. ISBN 0-904614-06-9.
  6. Deception Island. Management Package
  7. «ATS. SMH 71: Baïa Balleneros». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 9 d'abril de 2015.