Anar al contingut

Estàtua del Tíber en Rómulo i Rem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estàtua del Tíber en Rómulo i Rem

L'estàtua del Tíber en Rómulo i Rem és una gran estàtua de marbre de l'antiga Roma, redescubierta en Roma en 1512 i que des de 1811 s'exhibix en el Museu del Louvre. És una alegoria del riu Tíber que rega la ciutat de Roma.

Descripció

El Tíber és representat com un home de mijana edat, barbudo i mig recostado, segons la representació típica dels deus del riu.[1]

Posseïx els atributs que signifiquen els beneficis que prodiga en Roma:

  • en la seua mà esquerra, un rem evoca la navegació;
  • en la seua mà dreta, la cornucopia recorda les virtuts nutritives del riu.

Als peus de l'estàtua es troba la lloba alletant a Rómulo i Rem, els bessons que varen ser abandonats en el Tíber i que varen estar en l'orige de la fundació mítica de Roma.

La base de l'estàtua està decorada en relleus que representen una escena de pastoreig, una atra de navegació fluvial i finalment una última relativa al mit d'Eneas.

Està feta de marbre del mont Pentélico, prop d'Atenes, en Grècia,[1] i les seues dimensions són: 3,17 m de llongitut; 1,31 m d'esgambi; i 1,65 m d'altura.[1]

Localisació

Reconstrucció per part de M. van Heemskerck du del temple de Isis precedit per les estàtues del Tíber i del Nilo.
Pintura cap a 1730 en l'estàtua en les ruïnes romanes..

L'estàtua va ser descoberta en 1512 en Roma en el lloc del temple de Isis (o temple de Isis i de Serapis) prop de l'actual basílica de Santa María sopra Minerva.[1]

L'estàtua provablement adornava una font situada a lo llarc del camí que conduïa al santuari. Feya d'espill d'una estàtua del Nilo (ara conservada en el Vaticà)[1] a on Rómulo i Rem varen ser reemplaçats per una multitut de chiquets que representaven a pigmeos.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Li Tibre» (en fr). Musée du Louvre. Consultat el 12 de setembre de 2025.

Bibliografia

  • J. Li Gall, « Els Bas-reliefs de la statue du Tibre », in Revue archéologique, 1944.

Vore també


Referències