Estàndar (música)

En música, un estàndart és un esquema bàsic per a entendre una peça. Conté la melodia original, la seua progressió harmònica, una tonalitat, i la mida. S'entén que és lo suficientment ambigua com per a poder realisar diferents interpretacions que diferixquen més allà de la dinàmica: per eixemple, usar diverses notes dins de la harmonia, o variar el ritme o el tempo. Inclús la tonalitat i la mida poden modificar-se segons convinga.

La majoria dels estàndarts més coneguts vénen del jazz i són cançons antigues la majoria creades entre la década de 1920 i la de 1970, moltes voltes compostes per a películes i que s'han acabat instaurant en el jazz (per eixemple, «Summertime», de George Gershwin o «Round' Midnight», de Thelonious Monk). No obstant, no es llimiten a este gènero, i actualment el terme estàndar (standard) s'aplica en els països anglosaxons a les cançons melòdiques d'èxit, més o menys tingudes per clàssiques i que són versionadas per múltiples intérprets.

Vore també

• Estàndar del jazz
• Estàndart del blues