Essilor
Essilor International S.A. (Euronext: EI) és una companyia francesa que produïx lents oftàlmiques ademés d'equipament òptic. Està situada en París, França, i cotisa en la Bossa Euronext de París. Com una de les 40 companyies més grans de París, és un component de l'índex bursáltil CAC 40.
Essilor és responsable per crear Varilux, la primera lent progressiva mundial que corrig la presbicia i permet una visió nítida per a l'usuari tant en visió de prop, intermija i lluntana. La companyia es va formar de l'associació de dos empreses oftàlmiques Essel i Silor en 1972. Essilor ara opera en més de 100 països dels cinc continents. Les seues activitats s'enfoquen principalment a l'investigació i desenroll. És la companyia de lents oftàlmiques més gran a nivell mundial[1] liderant el mercat en cada continent, i en Europa ocupa la quarta posició com a firma d'equipament mèdic.
Història[2]
[editar | editar còdic]1849-1972: Essel i Silor
[editar | editar còdic]Essel va ser fundada en 1849 (en eixe llavors cridada L’Association Fraternelle dones Ouvriers Lunetiers) com una chicoteta ret de locals ensambladors de lents en els barris parisencs i en l'est de França. Essel pronte va incorporar el disseny d'armassons i comercialisació en les seues activitats. L'empresa va llançar exitosamente un disseny d'armassó innovador en 1955 cridat Nylor que se seguix usant en l'actualitat. El sistema Nylor va introduir un fil de nylor que envol la lent i està fixat a la més alta branca de l'armassó. La major innovació de Essel va aplegar en 1959 en la revolucionària invenció de Varilux, la primera lent oftàlmica progressiva.
Silor primer va començar les seues activitats baixe el nom de Lissac en 1931, com comercialisador de lents oftàlmiques abans de convertir-se en fabricant de lents. En 1959, el mateix any en el que Essel invente la lent progressiva, Lissac va fer un important descobriment pel seu conte: la lent Orma 1000, feta en un material molt llauger i irrompible.
1849-1931: Els començos de Essilor
[editar | editar còdic]Després de molts anys com a competidors, Essel i Silor es varen fusionar l'1 de giner de 1972 per a donar lloc a Essilor, la tercera firma mundial d'òptica oftàlmica.
El primer any d'existència de Essilor va ser marcat per dos grans events: la creació de Valoptec, una companyia no comercializadora composta per accionistes que tenen la mitat de les accions de capital de la companyia, i la compra de Benoist-Bethiot, un fabricant de lents francés especialisat en la producció de lents progressives.
A mitan de 1970, Essilor es va concentrar en tornar-se un verdader grup òptic especialisat en les lents progressives plàstiques. Moltes activitats de la subsidiària són primer el sold off, pero en 1974, Essilor es va fusionar en Benoist-Bethiot en Guilbert-Routit, creant una subsidiària cridada BBGR. En 1975, la companyia va començar a cotisar en bossa. Les innovacions de Essel i Silor, les predecessores de Essilor, varen liderar el llançament de Varilux Orma en 1976.
Els fins de 1970 varen ser marcats pel canvi d'estratègia d'expansió geogràfica per a Essilor. A través de l'adquisició de plantes de producció en els Estats Units, en Irlanda i en Filipines, Essilor va començar la seua transformació de ser una empresa principalment exportadora a ser una empresa internacional.
1980-1989: Creiximent internacional
[editar | editar còdic]La década de el ´80 va començar en una competència més intensa. Per a tallar costs i millorar el servici, Essilor va comprar quatre noves plantes en quatre anys, en Mèxic, Puerto Rico, Brasil i Tailàndia. En França, nous instruments varen facilitar l'automatisació del procés de fabricació. Molts distribuïdors varen ser adquirits o fusionats en Essilor en Europa (Noruega, Portugal) i en Àsia (Birmània, Indonèsia, Japó, Malàsia, Singapur, Taiwan i Vietnam)
En els Estats Units, totes les subsidiàries varen ser dutes juntes baixe el nom de Essilor d'Amèrica. Esta ret global va permetre a Essilor llançar la nova lent anomenada Varilux VMD en Europa i Estats Units. Per a finals dels 1980, Essilor s'havia convertit en l'empresa líder mundial en lents oftàlmiques.
1990-1999: Aliances i Varilux Comfort
[editar | editar còdic]Per a mantindre la seua posició com a líder mundial, Essilor gradualment es va retirar de les operacions en armassons per a concentrar-se en les lents correctivas. Amprant una estratègia de valor agregat, la companyia llança el tractament Crizal, oferint lents resistents a les ralles, reflexos i brutea. Essilor ademés va crear una aliança en PPG, una companyia americana, per a oferir les lents fotosensibles Transitions, una tecnologia que permet a la lent tornar-se obscura o clara en funció de l'intensitat dels rajos UV. A través de l'adquisició de Gentex, Essilor va fer possible el llançament de la lent de policarbonat Airwear, un material llauger i resistent. Finalment, la quarta generació de Varilux va ser llançada baix el nom de Varilux Comfort, que és encara hui la lent progressiva més venuda en el món.
2000 - 2010
[editar | editar còdic]A principis de el XXI, Essilor va llançar el Varilux Physio, una lent que obté el seu rendiment de la Twin RX Technology, que combina el sistema de gestió de front d'ona per a calcular l'òptica de la lent, junt en una tècnica de producció cridada alvançada superficial digital. Per últim, en 2005, Essilor va entrar en el mercat de valors francés CAC 40.
En 2007, Essilor va llançar la Fundació Essilor Vision en Estats Units. Esta organisació va ser creada en la finalitat d'eixecutar proves de visió en les escoles per a detectar problemes de visió.
Essilor compra Satisloh en 2008. L'adquisició de l'empresa suïssa té com a objectiu oferir una gama més àmplia de productes per al consumidor.
Dos anys despuix, Essilor va llançar una fusió en Shamir Optical Industry. Essilor va adquirir el 50% de l'empresa en sèu en el kibutz. Shamir Optical Industry va aprofitar la ret de distribució mundial de Essilor i va desenrollar la seua activitat llançant nous productes.
En 2010, Essilor va adquirir FGX International, una companyia nortamericana les marques de la qual inclouen Foster Grant.
2010–present
[editar | editar còdic]Essilor va adquirir el 50% de la companyia chinenca Wanxin Optical en 2011. Els impulsors del creiximent per al mercat chinenc són l'envelliment de la població i l'aument del preu per al conte dels ulls.
El 40 aniversari de la fusió entre Essel i Silor va tindre lloc en juliol de 2012. Esta va ser l'ocasió per a destacar les seues contribucions i millores en les tecnologies.
En maig de 2013, Safilo i Essilor varen acordar un contracte de llicència per 10 anys que permet a Essilor utilisar la marca Polaroid de Safilo per a la fabricació de lents polarisades.
En juliol de 2013, Essilor va anunciar la compra de 51% de les participacions de Transitions Optical de PPG Industries. Essilor tindrà llavors el 100% de Transitions Optical. L'acort deu ser tancat en el primer semestre de 2014. La transacció té com a objectiu desenrollar el liderage de Essilor en lents que s'adapten a la llum canviant.
En març de 2014, Essilor va anunciar l'adquisició de la tenda en llínea canadenca Coastal.com, que la renombró com Clearly.ca en 2015. Essilor pretén reforçar la seua presència en internet, agregant Coastal.com a les seues filials en llínea com MyOnlineOptical, FramesDirect i EyeBuyDirect, on ven tant lentillas com a ulleres graduades a uns preus de fabricant.
El 25 de novembre de 2014, Essilor va guanyar 4 premis en la Primera Edició dels Premis Vision-X VP. La série Varilux S de Essilor va guanyar el premi a la lent més popular (progressiva), mentres que la firma VII de Transitions va guanyar el premi més popular de lent (millor valor). El seu Crizal Forte UV i Mr Blue varen ser elegits com els més populars Lens Coating / Value Add i Best Value Enhancer (Lab).
En 2015, la filial nortamericana de Essilor International va adquirir Vision Source, una ret de servicis de optometristas independents, de Braços Equity Partners LLC.
Al 19 de març de 2016 la societat tenia un valor de 23.564 millons d'euros, repartits en 216.477.934 accions.
En març de 2016, la companyia va comprar la tenda en llínea més gran del món VisionDirect UK, sumant una més a totes les que ya posseïx Essilor. En Espanya treballa en la terminació .és.
En giner de 2017, la companyia va acordar fusionar-se en Luxottica per 46.000 millons d'euros. Creant el grup òptic més gran del món tant per la seua presència física com per la virtual.
Investigació i desenroll[3]
[editar | editar còdic]L'equip d'Investigació i desenroll de Essilor inclou a 500 investigadors en quatre centres que estan localisats en França, Japó, Singapur i els Estats Units.
En promig, l'equip d'investigació i desenroll de Essilor desenrolla 100 noves paleses a l'any, sumant-les a la seua base de 2600 paleses protegides.
A lo llarc dels anys, Essilor ha construït una ret internacional d'associats, particularment universitats, grups industrials i negocis de tamany mig, tals com a Indústries PPG (creadors de Transitions) i Nikon.
Método del bucle dióptrico
[editar | editar còdic]En el llançament de Varilux Comfort en 1993, Essilor va desenrollar el método del bucle dióptrico, fent possible alcançar la satisfacció dels usuaris. Este método involucra usar la repetició fins que s'alcancen resultats efectius per a l'usuari. Comprén 5 etapes:[4]
- Recopilació d'informació fisiològica de l'usuari
- Dissenye òptic
- Creació de lents prototip
- Control de medició
- Proves clíniques
Realitat virtual[5]
[editar | editar còdic]El departament d'investigació de Essilor particularment es concentra en els progressos combinats de dos disciplines complementàries: òptica i fisiologia, en el particular recurs de la realitat virtual. Una ferramenta de simulació que fa possible percebre i interactuar en 3D en una forma multi-sensorial; la realitat virtual efectivament obri vastes àrees per a l'investigació en el camp de l'òptica oftàlmica i fa possible predir el disseny de les lents d'alta performance.
Els investigadors hui usen un sistema de visualisació virtual, equipada en algoritmes i models desenrollats per Essilor per a explorar noves solucions òptiques que poden ser testeadas directament en els usuaris. Este simulador fa possible variar les propietats òptiques en les lents testeadas, estudiar els efectes òptics i immediatament brindar satisfacció a l'usuari. Per a poder fer açò, un sensor magnètic grava els moviments de cap de la persona i les imàgens que mostren el punt exacte a on mira l'ull a raó de 120 voltes per segon. Despuix de l'evaluació, els resultats servixen per a ajustar les prestacions de la lent en qüestió. En 2008, la Nova Edició de Varilux Ipseo va ser dissenyada usant el sistema de realitat virtual de Essilor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Bloomberg. Consultat el 6 d'abril de 2009.
- ↑ Malaval, Catherine. "Essilor 1972-1997: Mieux Voir Le Monde". Creapress Editions, 1997.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2009. Consultat el 24 d'agost de 2009.
- ↑ Kamen, Paddy. "Innovation Extraordinaire is Essilor". Vision Magazine. March-April 2004. 1 Jul. 2009. [2] [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ https://web.archive.org/web/20110710203314/http://www.essilor.com/IMG/pdf/50thanniversaryvarilux.pdf
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Essilor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.