Esquema de desintegració
El esquema de desintegració d'una substància radiactiva és una representació gràfica de totes les transicions que ocorren durant la seua decaiguda, i de les seues interrelacions.
Esquemes de desintegració de isotopos radiactius
[editar | editar còdic]
Estes interrelacions poden ser complexes; a modo d'eixemple es esquematiza la desintegració del isòtop radiactiu Cobalt-60.[1] El 60Co es desintegra emetent un electró (desintegració beta en un periodo de semidesintegración (o semivida) de 5,26 anys en un estat excitat de el 60Ni, que després decau molt ràpidament, per mig de l'emissió de dos rajos gamma, a l'estat fonamental de el 60Ni.
Pot resultar d'utilitat pensar que l'esquema de desintegració es troba en un sistema de coordenades, a on en l'eix d'ordenades es representa l'energia, incrementant-se en direcció ascendent, i en el d'abscisses el número atómico, incrementant-se d'esquerra a dreta. Les fleches indiquen el tipo de partícula emesa. Per al decaiguda gamma (fleches verticals), s'indica l'energia dels fotons gamma; per a la desintegració beta (fleches oblicuas), l'energia màxima que pot adquirir la partícula.
El níquel es representa a la dreta del cobalt ya que el seu número atómico (28) és major que el del cobalt (27). En la desintegració beta, l'número atómico varia en una unitat. Per a la decaiguda positrónico i també per a la desintegració alfa (vore a continuació), la flecha oblicua es dibuixa de dreta a esquerra ya que en abdós casos l'número atómico disminuïx.
Ya que l'energia es conserva i ya que les partícules emeses adquirixen energia, les fleches solament poden dibuixar-se en direcció descendent en un esquema de desintegració.
Este esquema resulta llaugerament més complex: la decaiguda del nucleido 198Au[2] que pot ser produït irradiando isòtops estables de l'or en un reactor nuclear. El 198Au es desintegra per decaiguda beta a un de dos estats excitats o a l'estat fonamental del isòtop 198 del mercuri. En la figura, el mercuri es troba a la dreta de l'or ya que el seu número atómico és 80, mentres que el de l'or és 79. Els estats excitats decauen molt ràpidament (2,5 i 23 picosegundos respectivament) a l'estat fonamental.
Mentres que els estats nuclears excitats són en general de molt curta vida, decaent pràcticament en forma immediata després de ser originats per una desintegració beta prèvia, l'estat excitat de l'isòtop del tecnecio mostrat a la dreta posseïx una vida de major duració. Es denomina, per lo tant, estat metaestable (indicat pel superíndex "m", 99mTc[3]). Decau a l'estat fonamental per mig de l'emissió de rajos gamma, en un periodo de semidesintegración de 6 hores.
A l'esquerra es esquematiza una desintegració alfa. És la decaiguda de l'element poloni[4] descobert per Marie Curie, en un número másico de 210. L'isòtop 210Po és el penúltim element de la cadena de desintegració de l'urani-ràdio; es desintegra en un isòtop estable del plom en un periodo de semidesintegración de 138 dies. En casi tots els casos, la desintegració es dona per mig de l'emissió d'una partícula alfa de 5,305 MeV. Solament en una desintegració de cada 100 000 apareix una partícula alfa de menor energia; en este cas, la desintegració no du a l'estat fonamental sino a un excitat de el 206Pb, el qual després decau al nivell fonamental per emissió gamma.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ K.H.Lieser Einführung in die Kernchemie (1991) S.223, Abb. (7-22); ISBN 3-527-i28329-3
- ↑ K.H.Lieser, Nuclear and Radiochemistry (2001), p.61, Fig 5.12; ISBN 3-527-30317-0
- ↑ H.Krieger, Grundlagen der Strahlungsphysik und dones Strahlenschutzes (2007), S.117, Fig 3.15; ISBN 978-3-8351-0199-9
- ↑ K.H.Lieser, Nuclear and Radiochemistry (2001), p.52, Fig 5.4; ISBN 3-527-30317-0
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esquema de desintegración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.