Anar al contingut

Esquema cinemàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dibuix dimensionado d'una biela-pistón (esquerra) i el seu esquema cinemàtic (dreta).

Un esquema cinemàtic ilustra la conectivitat entre els enllaços (barres) i les unions (articulacions) d'un mecanisme o màquina més allà de les dimensions o forma de les parts que ho constituïxen. Normalment les barres es representen com a objectes geomètrics, tals com a llínees, triànguls o quadrats, que sostenen les versions esquemàtiques de les articulacions del mecanisme o màquina.[1]

Per eixemple, Les figures de la dreta mostren els esquemes cinemàtics (i) del conjunt que formen un pistón i una biela d'un motor, i (ii) les primeres tres articulacions d'un manipulador PUMA.


Gràfic d'unions

Un esquema cinemàtic pot expressar-se com un gràfic representant les barres del mecanisme com a vèrtiços i les articulacions com a arestes del gràfic. Esta versió de l'esquema cinemàtic és molt efectiva en numeroses estructures en els processos de disseny de maquinària.[2]

Elements de màquines

Els elements dels esquemes cinemàtics inclouen l'estructura, que és el marc de referència per a tots els components movedors, aixina com les barres, i les articulacions. Les articulacions primàries estan formades per pivots, deslizadores i atres elements que permeten una rotació pura o moviment llineal pur. Les articulacions de grau superior que, també existixen, permeten una combinació de rotació o moviment llineal. Ademés estos esquemes atres punts d'interés, i atres components importants.

Vore també

Referències

  1. ↑ J. J. Uicker, G. R. Pennock, and J. E. Shigley, 2003, Theory of Machines and Mechanisms, Oxford University Press, New York.
  2. ↑ Lung-Wen Tsai, 2001, Mechanism design: enumeration of kinematic structures according to function, CRC Press


Referències