Espostoa superba
Espostoa superba és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Espostoa, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort de Perú, específicament del departament de Cajamarca.
Descripció
[editar | editar còdic]Espostoa superba és una espècie de cactus de porte arbòreu que alcança entre 4 i més de 8 m d'altura.[1] Presenta un tronc ben definit i desenrolla ramificacions a partir d'aproximadament 3 m sobre el nivell del sol. Les branques són molt erectas, de color vert, en un diàmetro de 7 a 11 cm, i les plantes jóvens mostren un porte molt esvelt. Els brots presenten unes 30 o més costelles, romas, molt baixes i a penes escotadas. Les areolas posseïxen feltre de color groc pàlit, medixen aproximadament 3 mm de llarc i 2 mm d'ample i es disponen separades entre sí per una distància de 3 a 5 mm.
l'espinación seguix el patró característic del gènero. Les espines radials més externes es transformen en pèls blancs que s'originen principalment en la vora inferior de la aréola i, en menor número, en abdós costats. Estos pèls són molt fins, poc rullats i relativament escassos, lo que permet apreciar be el color del talle; alcancen una llongitut aproximada d'1 a 2 cm. El restant de la aréola desenrolla al voltant de 30 espines de gruixa similar, distribuïdes casi de manera uniforme, en excepció de dos alguna cosa més robustes en la zona central. Les espines inferiors són les més llargues, en una llongitut d'entre 7 i 10 mm, i disminuïxen progressivament cap a la part superior fins a alcançar 3 o 4 mm. Totes són rectes, de color groc clar en àpiços rojosos, més intensos en les espines inferiors. De les dos espines centrals més robustes, l'inferior és la més llarga i de coloració més rojosa, en 8 a 10 mm de llongitut i orientada cap a avall, mentres que l'atra és central i sobreixent, en aproximadament dos terços de la llongitut de l'inferior. Les espines rojoses descollen clarament de la llana.El cefalio pot alcançar fins a 4 m de llongitut i comença a desenrollar-se a una altura aproximada de 3 a 4 m. La llana del cefalio és rojosa, en concordancia en els extrems de les espines, i adquirix una tonalitat grisácea cap a l'exterior. Les flors medixen entre 3,7 i 4,2 cm de llongitut i constituïxen les més chicotetes de totes les espècies del gènero. Els pétals són blancs i poc numerosos, en una llongitut d'1,2 a 1,5 cm i un esgambi d'1 a 1,2 cm, redonejats en l'àpiç i àmpliament estesos; els externs presenten una coloració blanc verdosa en una franja central rojosa. El pericarpelo és de color vert blanquecino pàlit, en diminutes aréolas sense escamas perceptibles i proveïdes de pèls lanosos blancs. El tubo floral també és vert blanquecino pàlit, en diminutes escamas rojoses pardas i llana blanca, medix aproximadament 1,7 cm de llongitut i presenta una obertura d'1 cm de diàmetro; mostra una forma tubular en la zona de la cambra nectarífera i llaugerament infundibuliforme en la part superior.
La cambra nectarífera medix al voltant de 8 mm tant de llarc com d'ample, és groguenca en la part inferior i blanca en la superior, i es troba semicerrada degut a que l'anell dels estams basals està soldat en la seua base, encara que este anell es manté erecto i deixa una àmplia obertura per al pas de l'estil. Els estams són blancs i, llevat l'anell situat sobre la cambra nectarífera i l'anell en la vora del tubo floral, presenten poques insercions disperses. Les anteres, de color groc llima, se situen casi a la mateixa altura, aproximadament a mija altura dels pétals. l'estil descolla àmpliament per damunt de les anteres, alcança entre 2,7 i 3 cm de llongitut i presenta huit branques estigmàtiques de color groc pàlit, d'uns 2 mm de llongitut.
El frut és molt menut, en una llongitut d'entre 2 i 3 cm i un diàmetro d'1,5 a 2 cm. Presenta la base estretida i l'àpiç redonejat, en una coloració verda blanquecina pàlida que mai es torna roja, i a sovint mostra tonalitats parduzcas en l'extrem superior. La polpa és blanca i sucosa.
Les llavors medixen aproximadament 1,0 mm de llongitut, 0,65 mm d'esgambi i 0,35 mm de gruixa. Són de color pardo negruzco, casi mates, molt convexas en la cara dorsal i alguna cosa afonades en la cara ventral sobre el fil. La superfície presenta una fina tuberculación, en tubèrculs parcialment confluyentes en files. El fil se situa en l'extrem basal, alguna cosa desplaçat cap al costat ventral, és de color blanc i presenta una forma allargada-oval, casi en forma de “8” junt al micrópilo localisat baix la cicatriu de solsida. Estes llavors es diferencien notablement de les de totes les demés espècies del gènero Espostoa.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en el nort del Perú, específicament en la vall del riu Marañón, dins de la província de Jaén, en el nort del departament de Cajamarca.[2] Habita principalment en el bioma tropical estacionalment sec,[4] a on es desenrolla a altituts compreses entre els 560 i 800 m s. n. m.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Espostoa superba va ser descrita pel botànic alemà Friedrich Ritter i publicada per primera volta en la revista científica Kakteen und andere Sukkulenten 11: 85 en 1960.[4][6]
- Espostoa: nom genèric otorgat en honor al botànic i farmacèutic peruà d'orige italià Nicolás I. Esposto (1877–1942), qui va ser docent en l'Escola Nacional d'Agricultura de Llima.[7][8]
- superba: epítet específic que deriva del llatí sŭperbus, que significa 'magnífic, esplèndit, soberp', en alusió al tamany de la planta, que pot aplegar a medir fins a 8 m d'altura.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com “Senyes Insuficients (DD)”, lo que indica que no es dispon d'informació adequada per a realisar una evaluació precisa del seu risc d'extinció.
Actualment, no es coneixen amenaces específiques que afecten a esta espècie, per lo que resulta necessari portar a terme estudis adicionals sobre la seua distribució, tamany poblacional i possibles factors de risc per a determinar en major exactitut el seu estat de conservació.[5]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i es pot propagar tant per llavors com per esquejes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ostolaza Nano, Carlos (2014). [1], Llima: Franco EIRL, p. 286. ISBN 978-612-4174-16-2.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 283. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Espostoa superba Ritt. K.o.a.S. 1960, H. 6, S. 85/86».Kakteen Südamerika.
- 1450-1451.Consultat el 17-01-2026.
- ↑ 4,0 4,1 «Espostoa superba F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ 5,0 5,1 «Espostoa superba: Ostalaza, C., Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152320A121531262».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152320A121531262.en.Consultat el 2026-01-17.
- ↑ «Espostoa superba | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Burkhardt, Lotte (2018-06-06). [2], Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. doi:10.3372/epolist2018. ISBN 978-3-946292-26-5.
- ↑ «Espostoa blossfeldiorum | Unique Cactus for Plant Lovers» (en en). Botanical Archive. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa superba» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-17.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [3] (en en), Springer, p. 283. ISBN 978-3-540-00489-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espostoa superba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.