Canvis

== La guerra en Espanya ==

== La guerra en Espanya ==

[[Archiu:Elizabeth I (Armada Portrait).jpg|thumb|Retrate d'Isabel I (d'autor anònim, cap a 1589), commemorant la derrota de l'armada espanyola (representada en el fondo). Observe's el globo terràqueu baix la mà dreta de la reina, símbol del seu poder mundial.]]Espanya pressionava els interessos anglesos en força: el respal als rebels irlandesos i l'ascens de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] al tro de [[Portugal]], i sobretot la desesperada situació protestant en [[Paisos Baixos|Holanda]] (en [[Amberes]] a punt de caure) i [[França]], on la [[Santa Lliga de París|Lliga Catòlica]] i la família [[Duc de Guisa|Guisa]] havien conseguit impondre la seua voluntat a [[Enrique III de França|Enrique III]], constituïen séries amenaces per a Anglaterra. Tement la rendició holandesa i la coronació d'un títaro espanyol en [[França]], Isabel es va comprometre en [[1585]] a recolzar als rebels holandesos, enviant al [[Robert Dudley, I comte de Leicester|Conde de Leicester]] en 5000 hòmens i 1000 cavalls. Com a garantia de pago per les seues despeses, Isabel desijava els ports de [[Brielle]] i [[Flesinga]]. No obstant, va rebujar ser coronada reina de [[Paisos Baixos|Holanda]], ya que això li haguera compromés totalment en la guerra, i la seua situació econòmica no ho permetia. El comte de Leicester no va ser capaç d'obtindre cap victòria militar significativa, i de fet totes les seues intervencions varen acabar en derrota. Açò, unit a la seua acceptació contra l'expressa voluntat d'Isabel del títul de [[governador general]] d'Holanda, va provocar que fora cridat a Anglaterra en [[1587]].

[[Archiu:Elizabeth I (Armada Portrait).jpg|thumb|Retrate d'Isabel I (d'autor anònim, cap a [[1589]]), commemorant la derrota de l'armada espanyola (representada en el fondo). Observe's el globo terràqueu baix la mà dreta de la reina, símbol del seu poder mundial.]]Espanya pressionava els interessos anglesos en força: el respal als rebels irlandesos i l'ascens de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] al tro de [[Portugal]], i sobretot la desesperada situació protestant en [[Paisos Baixos|Holanda]] (en [[Amberes]] a punt de caure) i [[França]], a on la [[Santa Lliga de París|Lliga Catòlica]] i la família [[Duc de Guisa|Guisa]] havien conseguit impondre la seua voluntat a [[Enrique III de França|Enrique III]], constituïen séries amenaces per a Anglaterra.  

Aixina mateix, Isabel va recolzar l'activitat pirata de [[Francis Drake]] contra la marina mercant espanyola, #lo que va portar a [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] a considerar la possibilitat d'una guerra oberta contra [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]], en quant hi haguera una raó de pes per a això.

Tement la rendició holandesa i la coronació d'un títaro espanyol en [[França]], Isabel es va comprometre en [[1585]] a recolzar als rebels holandesos, enviant al [[Robert Dudley, I comte de Leicester|Conde de Leicester]] en 5000 hòmens i 1000 cavalls. Com a garantia de pago per les seues despeses, Isabel desijava els ports de [[Brielle]] i [[Flesinga]]. No obstant, va rebujar ser coronada reina de [[Països Baixos|Holanda]], ya que això li haguera compromés totalment en la guerra, i la seua situació econòmica no ho permetia. El comte de Leicester no va ser capaç d'obtindre cap victòria militar significativa, i de fet totes les seues intervencions varen acabar en derrota. Açò, unit a la seua acceptació contra l'expressa voluntat d'Isabel del títul de [[governador general]] d'Holanda, va provocar que fora cridat a Anglaterra en [[1587]].

Una nova conspiració catòlica contra Isabel va otorgar a [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] l'excusa que buscava. El ric comerciant londinenc [[Anthony Babington]] pretenia assessinar a la reina i coronar a [[María I Stuart|María Stuart]]. La trama va ser descoberta en la primavera de [[1586]]; es va revelar que en la mateixa havia participat la pròpia [[María I Stuart|María]], per #lo que el [[Parlament]] va demanar la seua eixecució. Isabel es va resistir tot lo que va poder, pero finalment va ser incapaç de soportar la pressió, ordenant l'eixecució de [[María I Stuart|María]], que en el seu testament va cedir a [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] els seus drets al tro anglés.

Aixina mateix, Isabel va recolzar l'activitat pirata de [[Francis Drake]] contra la marina mercant espanyola, lo que va portar a [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] a considerar la possibilitat d'una guerra oberta contra [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]], en quant hi haguera una raó de pes per a això.

[[Felipe II d'Espanya|Felipe]] va començar, per tant, a preparar el pla d'invasió d'Anglaterra que es recolzava en els [[terços]] de [[Paisos Baixos|Holanda]], mentres Isabel reforçava la marina del seu regne. En [[1587]], [[Francis Drake|Drake]] va atacar en èxit [[Càdis]], destruint varis barcos i retardant efectivament fins a [[1588]] a la famosa [[Armada Invencible]]. No obstant, la [[Armada Invencible|Armada]] va vore frustrat el seu propòsit per la resistència anglesa, pel bloqueig holandés i pel mal temps.

 

[[Felipe II d'Espanya|Felipe]] va començar, per tant, a preparar el pla d'invasió d'Anglaterra que es recolzava en els [[terços]] de [[Països Baixos|Holanda]], mentres Isabel reforçava la marina del seu regne. En [[1587]], [[Francis Drake|Drake]] va atacar en èxit [[Càdis]], destruint varis barcos i retardant efectivament fins a [[1588]] a la famosa [[Armada Invencible]]. No obstant, l'[[Armada Invencible|armada]] va vore frustrat el seu propòsit per la resistència anglesa, pel bloqueig holandés i pel mal temps.

[[Archiu:Spanish Armada.jpg|thumb|''Derrota de l'armada invencible'', pintura de [[Philippe-Jacques de Loutherbourg]] ([[1796]]).]]

[[Archiu:Spanish Armada.jpg|thumb|''Derrota de l'armada invencible'', pintura de [[Philippe-Jacques de Loutherbourg]] ([[1796]]).]]

La victòria sobre la [[Armada Invencible|Armada]] va omplir de consol a Isabel, que ya no hauria de témer una invasió dels terços espanyols. Pero l'ambient en Anglaterra despuix de la batalla va distar de ser una algaravia de fervor patriòtic i festejos pel fracàs de l'invasió espanyola. A la batalla varen seguir tot tipo de disturbis i enfrontaments polítics provocats per les #penalitat passades pels combatents anglesos, que varen tardar mesos en cobrar els seus sòus degut a que la guerra va portar a la vora de la bancarrota a les corones anglesa i espanyola. Aixina i tot, confiada per la victòria, en [[1589]] la reina va ordenar una expedició contra [[Lisboa]], la [[Armada Anglesa|Contraarmada]] (superior fins i tot a l'Armada Invencible), en l'objectiu d'acabar en els restants de la flota espanyola de l'Atlàntic i incitar a [[Portugal]] a un alçament en contra de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]]. No obstant, esta expedició va acabar en desastre, ya que va ser incapaç de capturar la capital portuguesa, perdent gran cantitat de soldats, mariners i bucs, i provocant una gran crisis econòmica.

La victòria sobre l'[[Armada Invencible|armada]] va omplir de consol a Isabel, que ya no hauria de témer una invasió dels terços espanyols. Pero l'ambient en Anglaterra despuix de la batalla va distar de ser una algaravia de fervor patriòtic i festejos pel fracàs de l'invasió espanyola. A la batalla varen seguir tot tipo de disturbis i enfrontaments polítics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que varen tardar mesos en cobrar els seus sòus degut a que la guerra va portar a la vora de la bancarrota a les corones anglesa i espanyola. Aixina i tot, confiada per la victòria, en [[1589]] la reina va ordenar una expedició contra [[Lisboa]], la [[Armada Anglesa|contraarmada]] (superior fins i tot a l'Armada Invencible), en l'objectiu d'acabar en els restants de la flota espanyola de l'Atlàntic i incitar a [[Portugal]] a un alçament en contra de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]]. No obstant, esta expedició va acabar en desastre, ya que va ser incapaç de capturar la capital portuguesa, perdent gran cantitat de soldats, mariners i bucs, i provocant una gran crisis econòmica.

Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció de [[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]].

Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció d'[[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]].

Isabel va enviar encara dos flotes en contra d'Espanya, una en [[1596]] que va fracassar en el seu intent d'atacar les colónies americanes (i que va causar la mort de [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]), i una atra en [[1597]], que va conseguir saquejar [[Càdis]]. [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], per la seua banda, va enviar també dos expedicions contra [[Anglaterra]], la primera de les quals va conseguir desembarcar en [[Cornwall]] i saquejar els territoris circumdants, fet conegut com [[Batalla de Cornualles]], pero la segona flota va naufragar en [[Finisterre (La Corunya)|Finisterre]] per un temporal.

Isabel va enviar encara dos flotes en contra d'Espanya, una en [[1596]] que va fracassar en el seu intent d'atacar les colónies americanes (i que va causar la mort de [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]), i una atra en [[1597]], que va conseguir saquejar [[Càdis]]. [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], per la seua banda, va enviar també dos expedicions contra [[Anglaterra]], la primera de les quals va conseguir desembarcar en [[Cornwall]] i saquejar els territoris circumdants, fet conegut com [[Batalla de Cornualles]], pero la segona flota va naufragar en [[Finisterre (La Corunya)|Finisterre]] per un temporal.

Mentres guerrejava contra [[Espanya]], Isabel es va tindre que enfrontar a una nova rebelió en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], la [[Guerra dels nou anys (Irlanda)|Guerra dels Nou Anys irlandesa]] ([[1594]]-[[1603]]), on [[Ret Hugh O'Donnell]] i [[Hugh O'Neill]] es varen alçar contra la colonisació anglesa. La reina es va vore forçada a enviar 17& 000 soldats al mando de [[Robert Devereux, II comte d'Essex|Robert Devereux]], [[comte d'Essex]] en [[1599]] per a frenar l'alçament, pero este va fracassar. [[Charles Blount, VIII baró de Mountjoy]] li va succeir en èxit, lo que va provocar que Espanya, paralisada des de la mort de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] en [[1598]], intervinguera en [[1601]] a favor dels rebels en 3500 soldats que varen desembarcar en [[Kinsale]]. Tancades pels anglesos, varen ser derrotats junt als seus aliats irlandesos en la [[batalla de Kinsale]] que va posar fi a l'intervenció espanyola en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]]. Cap a [[1603]] la rebelió irlandesa estava controlada.

Mentres guerrejava contra [[Espanya]], Isabel es va tindre que enfrontar a una nova rebelió en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], la [[Guerra dels nou anys (Irlanda)|Guerra dels Nou Anys irlandesa]] ([[1594]]-[[1603]]), a on [[Ret Hugh O'Donnell]] i [[Hugh O'Neill]] es varen alçar contra la colonisació anglesa. La reina es va vore forçada a enviar 17. 000 soldats al mando de [[Robert Devereux, II comte d'Essex|Robert Devereux]], [[comte d'Essex]] en [[1599]] per a frenar l'alçament, pero este va fracassar. [[Charles Blount, VIII baró de Mountjoy]] li va succeir en èxit, lo que va provocar que Espanya, paralisada des de la mort de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] en [[1598]], intervinguera en [[1601]] a favor dels rebels en 3500 soldats que varen desembarcar en [[Kinsale]]. Tancades pels anglesos, varen ser derrotats junt als seus aliats irlandesos en la [[batalla de Kinsale]] que va posar fi a l'intervenció espanyola en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]]. Cap a [[1603]] la rebelió irlandesa estava controlada.

== Mort de la reina ==

== Mort de la reina ==