− | Isabel va enviar encara dos flotes en contra d'Espanya, una en [[1596]] que va fracassar en el seu intent d'atacar les colónies americanes (i que va causar la mort de [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]), i una atra en [[1597]], que va conseguir saquejar [[Càdis]]. [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], per la seua banda, va enviar també dos expedicions contra [[Anglaterra]], la primera de les quals va conseguir desembarcar en [[Cornwall]] i saquejar els territoris circumdants, fet conegut com [[Batalla de Cornualles]], pero la segona flota va naufragar en [[Finisterre (La Corunya)|Finisterre]] per un temporal. | + | Isabel va enviar encara dos flotes en contra d'Espanya, una en [[1596]] que va fracassar en el seu intent d'atacar les colónies americanes (i que va causar la mort de [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]), i una atra en [[1597]], que va conseguir saquejar [[Cadis]]. [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], per la seua banda, va enviar també dos expedicions contra [[Anglaterra]], la primera de les quals va conseguir desembarcar en [[Cornwall]] i saquejar els territoris circumdants, fet conegut com [[Batalla de Cornualles]], pero la segona flota va naufragar en [[Finisterre (La Corunya)|Finisterre]] per un temporal. |
| Mentres guerrejava contra [[Espanya]], Isabel es va tindre que enfrontar a una nova rebelió en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], la [[Guerra dels nou anys (Irlanda)|Guerra dels Nou Anys irlandesa]] ([[1594]]-[[1603]]), a on [[Ret Hugh O'Donnell]] i [[Hugh O'Neill]] es varen alçar contra la colonisació anglesa. La reina es va vore forçada a enviar 17. 000 soldats al mando de [[Robert Devereux, II comte d'Essex|Robert Devereux]], [[comte d'Essex]] en [[1599]] per a frenar l'alçament, pero este va fracassar. [[Charles Blount, VIII baró de Mountjoy]] li va succeir en èxit, lo que va provocar que Espanya, paralisada des de la mort de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] en [[1598]], intervinguera en [[1601]] a favor dels rebels en 3500 soldats que varen desembarcar en [[Kinsale]]. Tancades pels anglesos, varen ser derrotats junt als seus aliats irlandesos en la [[batalla de Kinsale]] que va posar fi a l'intervenció espanyola en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]]. Cap a [[1603]] la rebelió irlandesa estava controlada. | | Mentres guerrejava contra [[Espanya]], Isabel es va tindre que enfrontar a una nova rebelió en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], la [[Guerra dels nou anys (Irlanda)|Guerra dels Nou Anys irlandesa]] ([[1594]]-[[1603]]), a on [[Ret Hugh O'Donnell]] i [[Hugh O'Neill]] es varen alçar contra la colonisació anglesa. La reina es va vore forçada a enviar 17. 000 soldats al mando de [[Robert Devereux, II comte d'Essex|Robert Devereux]], [[comte d'Essex]] en [[1599]] per a frenar l'alçament, pero este va fracassar. [[Charles Blount, VIII baró de Mountjoy]] li va succeir en èxit, lo que va provocar que Espanya, paralisada des de la mort de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] en [[1598]], intervinguera en [[1601]] a favor dels rebels en 3500 soldats que varen desembarcar en [[Kinsale]]. Tancades pels anglesos, varen ser derrotats junt als seus aliats irlandesos en la [[batalla de Kinsale]] que va posar fi a l'intervenció espanyola en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]]. Cap a [[1603]] la rebelió irlandesa estava controlada. |