Canvis

[[Archiu:Elizabeth I in coronation robes.jpg|thumb|left|Isabel I en la seua coronació, 1559.]]

[[Archiu:Elizabeth I in coronation robes.jpg|thumb|left|Isabel I en la seua coronació, 1559.]]

[[Archiu:Elzbieta przyjmuj ca ambasadoró.jpg|thumb|200px|''Isabel I rebent embaixadors'' ([[idioma anglés|ang.]], ''Queen Elizabeth and the Ambassadors''), 1560.]]

[[Archiu:Elzbieta przyjmuj ca ambasadoró.jpg|thumb|200px|''Isabel I rebent embaixadors'' ([[idioma anglés|ang.]], ''Queen Elizabeth and the Ambassadors''), 1560.]]

En [[1558]], despuix de la mort de [[María Tudor|María]], Isabel va pujar al tro, sent coronada el [[15 de giner]] de [[1559]], en lo que va anar l'última cerimònia de coronació en llatí de [[Anglaterra]] (a partir del seu successor, [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], el rito de coronació es va realisar en [[llengua anglesa|anglés]]). Isabel era molt més popular que la seua germana [[María Tudor|María]] i es diu que, despuix de la mort d'esta, el poble ho va celebrar pels carrers.

En [[1558]], despuix de la mort de [[María Tudor|María]], Isabel va pujar al tro, sent coronada el [[15 de giner]] de [[1559]], en lo que va ser l'última cerimònia de coronació en [[llatí]], de [[Anglaterra]] (a partir del seu successor, [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I]], el rito de coronació es va realisar en [[llengua anglesa|anglés]]). Isabel era molt més popular que la seua germana [[María Tudor|María]] i es diu que, despuix de la mort d'esta, el poble ho va celebrar pels carrers.

Al començ del seu regnat, la política exterior d'Isabel es va caracterisar per la seua cautelosa relació en la [[Espanya]] de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que s'havia oferit a casar-se en ella en [[1559]]<ref>{{cita web |url=http://books.google.es/books?id=F-8GAAAAYAAJ&pg=PA405&output=html |título=Memorias de la Real Academia de la Historia |fechaacceso=26 de noviembre de 2013 |nombre=Real Academia de la Historia  |fecha=1832 |formato=en línea |obra=Volumen 7 |editor=Kraus Reprint |idioma=español |cita=Instrucciones de Felipe II a su embajador en Londres, relativas a su posible boda con Isabel I.}}</ref>, i les seues problemàtiques relacions en [[Escòcia]] i [[França]], país este últim en el que es trobava en guerra degut a que la seua germana [[María Tudor|María]] havia decidit recolzar al seu marit [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] en la guerra casi contínua en la que es trobaven immerses [[Espanya]] i [[França]] des de [[1522]].

Al començ del seu regnat, la política exterior d'Isabel es va caracterisar per la seua cautelosa relació en l'[[Espanya]] de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que s'havia oferit a casar-se en ella en [[1559]]<ref>{{cita web |url=http://books.google.es/books?id=F-8GAAAAYAAJ&pg=PA405&output=html |título=Memorias de la Real Academia de la Historia |fechaacceso=26 de noviembre de 2013 |nombre=Real Academia de la Historia  |fecha=1832 |formato=en línea |obra=Volumen 7 |editor=Kraus Reprint |idioma=español |cita=Instrucciones de Felipe II a su embajador en Londres, relativas a su posible boda con Isabel I.}}</ref>, i les seues problemàtiques relacions en [[Escòcia]] i [[França]], país este últim en el que es trobava en guerra degut a que la seua germana [[María Tudor|María]] havia decidit recolzar al seu marit [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] en la guerra casi contínua en la que es trobaven immerses [[Espanya]] i [[França]] des de [[1522]].

La reina de [[Escòcia]], [[María I Stuart|María Stuart]] (neta de [[Margarita Tudor]], germana de [[Enrique VIII]]), estava casada en [[Francisco II de França]]. Encara que residia en [[França]], la seua mare, [[María de Guisa]], part d'una de les més poderoses i catòliques cases nobiliaries franceses, regia el regne en la seua absència, defenent els interessos dels catòlics en [[Escòcia]]. Per la guerra contra [[França]] en la que es trobava immersa [[Anglaterra]], [[Francisco II de França|Francisco II]] va recolzar les pretensions de la seua dòna al tro anglés, mentres que la mare d'esta permetia la presència de tropes franceses en bases escoceses.

La reina de [[Escòcia]], [[María I Stuart|María Stuart]] (neta de [[Margarita Tudor]], germana de [[Enrique VIII]]), estava casada en [[Francisco II de França]]. Encara que residia en [[França]], la seua mare, [[María de Guisa]], part d'una de les més poderoses i catòliques cases nobiliaries franceses, regia el regne en la seua absència, defenent els interessos dels catòlics en [[Escòcia]]. Per la guerra contra [[França]] en la que es trobava immersa [[Anglaterra]], [[Francisco II de França|Francisco II]] va recolzar les pretensions de la seua dòna al tro anglés, mentres que la mare d'esta permetia la presència de tropes franceses en bases escoceses.

Rodejats per l'amenaça francesa, Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] es varen vore forçats a unir forces pese a les seues diferències religioses. Per un costat, i gràcies a la mediació de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], Anglaterra es va sumar al tractat de [[pau de Cateau-Cambrésis]] en [[1559]], en el que Isabel va renunciar formalment a l'última plaça anglesa en el continent, [[Calais]], capturada l'any anterior per [[Francisco de Guisa]], germà de [[María de Guisa]]; pel seu costat, [[França]] es comprometia a retirar el seu respal a les pretensions de [[María I Stuart|María Stuart]] al tro anglés. Durant les celebracions que varen acompanyar a la firma d'este tractat de pau, [[Francisco II de França|Francisco II]] va morir, lo que va provocar en [[1561]] la tornada de la seua esposa [[María I Stuart|María]] a [[Escòcia]].

Rodejats per l'amenaça francesa, Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] es varen vore forçats a unir forces pese a les seues diferències religioses. Per un costat, i gràcies a la mediació de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], Anglaterra es va sumar al tractat de [[pau de Cateau-Cambrésis]] en [[1559]], en el que Isabel va renunciar formalment a l'última plaça anglesa en el continent, [[Calais]], capturada l'any anterior per [[Francisco de Guisa]], germà de [[María de Guisa]]; pel seu costat, [[França]] es comprometia a retirar el seu respal a les pretensions de [[María I Stuart|María Stuart]] al tro anglés. Durant les celebracions que varen acompanyar a la firma d'este tractat de pau, [[Francisco II de França|Francisco II]] va morir, lo que va provocar en [[1561]] la tornada de la seua esposa [[María I Stuart|María]] a [[Escòcia]].

Ademés, en el mateix any ([[1559]]), Isabel va recolzar la revolució religiosa de [[John Knox]], líder [[protestant]] escocés, que buscava eliminar l'influència catòlica en Escòcia. Isabel va enviar un eixèrcit a sitiar [[Leith]], on es concentraven les tropes franceses, i una armada a bloquejar el [[Fiort de Forth]], on s'esperava que els francesos desembarcaren reforços per a recolzar als escocesos. Encara que el lloc de [[Leith]] va ser un terrible fracàs, l'armada va conseguir impedir el desembarc francés, i va facilitar la victòria rebel, conseguint, despuix de la mort de [[María de Guisa]] en [[1560]], la firma per part de representants de [[María I Stuart|María Stuart]] del [[Tractat d'Edimburc]], que va eliminar l'influència francesa en [[Escòcia]], encara que [[María I Stuart|María]] es va negar sempre a ratificar dit tractat.

Ademés, en el mateix any ([[1559]]), Isabel va recolzar la revolució religiosa de [[John Knox]], líder [[protestant]] escocés, que buscava eliminar l'influència catòlica en Escòcia. Isabel va enviar un eixèrcit a sitiar [[Leith]], a on es concentraven les tropes franceses, i una armada a bloquejar el [[Fiort de Forth]], a on s'esperava que els francesos desembarcaren reforços per a recolzar als escocesos. Encara que el lloc de [[Leith]] va ser un terrible fracàs, l'armada va conseguir impedir el desembarc francés, i va facilitar la victòria rebel, conseguint, despuix de la mort de [[María de Guisa]] en [[1560]], la firma per part de representants de [[María I Stuart|María Stuart]] del [[Tractat d'Edimburc]], que va eliminar l'influència francesa en [[Escòcia]], encara que [[María I Stuart|María]] es va negar sempre a ratificar dit tractat.

Mentrestant, en [[França]], [[Catalina de Médicis]], regente en nom de [[Carlos IX de França|Carlos IX]] despuix de la mort de [[Francisco II de França|Francisco II]], va ser incapaç d'impedir a [[Francisco de Guisa]] portar a terme una matança de [[hugonotes]], en lo que va esclatar una guerra religiosa entre la casa catòlica de Guisa, dirigida per [[Francisco de Guisa|Francisco]], i la casa protestant de [[Casa de Borbón|Borbón]], dirigida pel príncip de [[Príncip de Condé|Condé]], [[Luis I de Borbón-Condé|Luis Borbón]]. Isabel va recolzar la causa protestant, aplegant a comprar a estos últims el port d'[[El Havre]], que pensava intercanviar per [[Calais]] al final de la guerra. No obstant, despuix de la treua entre protestants i catòlics de [[1563]], Isabel va ser incapaç de retindre [[El Havre]] i va firmar una pau en [[França]] en [[1564]].

Mentrestant, en [[França]], [[Catalina de Médicis]], regente en nom de [[Carlos IX de França|Carlos IX]] despuix de la mort de [[Francisco II de França|Francisco II]], va ser incapaç d'impedir a [[Francisco de Guisa]] portar a terme una matança de [[hugonots]], en lo que va esclatar una guerra religiosa entre la casa catòlica de Guisa, dirigida per [[Francisco de Guisa|Francisco]], i la casa protestant de [[Casa de Borbón|Borbón]], dirigida pel príncip de [[Príncip de Condé|Condé]], [[Luis I de Borbón-Condé|Luis Borbón]]. Isabel va recolzar la causa protestant, aplegant a comprar a estos últims el port d'[[El Havre]], que pensava intercanviar per [[Calais]] al final de la guerra. No obstant, despuix de la treua entre protestants i catòlics de [[1563]], Isabel va ser incapaç de retindre [[El Havre]] i va firmar una pau en [[França]] en [[1564]].

Despuix de les victòries en [[Escòcia]] i la desafortunada intervenció en [[França]], varen desaparéixer els únics elements comuns de la política exterior d'Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], #lo que es va traduir en una contínua decaiguda de les relacions entre abdós paisos, al mateix temps que en un acostament de [[Anglaterra]] a [[França]].

Despuix de les victòries en [[Escòcia]] i la desafortunada intervenció en [[França]], varen desaparéixer els únics elements comuns de la política exterior d'Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], lo que es va traduir en una contínua decaiguda de les relacions entre abdós països, al mateix temps que en un acostament d'[[Anglaterra]] a [[França]].

Des dels primers anys del seu regnat, Isabel va depositar la seua confiança en [[William Cecil|sir William Cecil]]<ref>William Cecil li portava 13 anys. Al moment de la coronació d'Isabel (15 de giner de 1559), William tenia 38 anys, mentres que la Reina tenia 25 anys. Francis Walsignham li portava entre 3 i menys d'un any, entre 25 i 28 anys (es desconeix l'any exacte del seu naiximent).</ref>([[Lord Burghley]] des de [[1572]]), que va ser primer Secretari Real i després Tesorer real fins a la seua mort en [[1598]], moment en el qual la confiança de la reina va passar al fill d'est, [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert Cecil]].

Des dels primers anys del seu regnat, Isabel va depositar la seua confiança en [[William Cecil|sir William Cecil]]<ref>William Cecil li portava 13 anys. Al moment de la coronació d'Isabel (15 de giner de 1559), William tenia 38 anys, mentres que la Reina tenia 25 anys. Francis Walsignham li portava entre 3 i menys d'un any, entre 25 i 28 anys (es desconeix l'any exacte del seu naiximent).</ref>([[Lord Burghley]] des de [[1572]]), que va ser primer Secretari Real i més tart Tesorer real fins a la seua mort en [[1598]], moment en el qual la confiança de la reina va passar al fill d'est, [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert Cecil]].

=== La successió: María Stuart ===

=== La successió: María Stuart ===

[[Archiu:Mary Queen of Scots Blairs Museum.jpg|thumb|left|La reina María I d'Escòcia.]]

[[Archiu:Mary Queen of Scots Blairs Museum.jpg|thumb|left|La reina María I d'Escòcia.]]

Poc despuix de l'ascens d'Isabel al tro es va iniciar un debat sobre quí tenia que ser l'espós de la reina, incloent la petició del [[Parlament]] a la reina de que contraguera matrimoni. No obstant, contraure matrimoni haguera significat per a Isabel compartir el poder en el rei consort, alguna cosa cap a lo que sentia certa repulsió, i que pot explicar en part la seua negativa constant a parlar tan sols de matrimoni. Sense fills que la succeïren, Isabel tenia dos hereues llògiques: [[María I Stuart|María Stuart]], descendent de la germana major de [[Enrique VIII]], [[Margarita Tudor]], i [[Catherine Grey]], descendent de la germana menor de [[Enrique VIII]], [[María Tudor, duquesa de Suffolk|María Tudor]]. Isabel sentia animadversió tant cap a la primera, pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme, com cap a la segona, que s'havia casat sense el permís real i la germana del qual [[Jane Grey|Jane]] havia «usurpat» el tro anglés.

Poc despuix de l'ascens d'Isabel al tro es va iniciar un debat sobre quí tenia que ser l'espós de la reina, incloent la petició del [[Parlament]] a la reina de que contraguera matrimoni. No obstant, contraure matrimoni haguera significat per a Isabel compartir el poder en el rei consort, a lo que sentia certa repulsió, i que pot explicar en part la seua negativa constant a parlar tan sols de matrimoni. Sense fills que la succeïren, Isabel tenia dos hereues llògiques: [[María I Stuart|María Stuart]], descendent de la germana major de [[Enrique VIII]], [[Margarita Tudor]], i [[Catherine Grey]], descendent de la germana menor de [[Enrique VIII]], [[María Tudor, duquesa de Suffolk|María Tudor]]. Isabel sentia animadversió tant cap a la primera, pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme, com cap a la segona, que s'havia casat sense el permís real i la germana del qual [[Jane Grey|Jane]] havia «usurpat» el tro anglés.

El problema de la successió es va agravar en 1562, any en el que Isabel va sofrir la [[pigota borda]]. Encara que es va recuperar, el [[Parlament]] va tornar a insistir en la necessitat de que es casara per a obtindre descendència, a lo que Isabel es va negar, dissolent el parlament fins a 1566. Eixe any la reina necessitava el permís del Parlament per a recaptar més fondos; este li va ser otorgat en la condició de que es casara, a lo que Isabel va tornar a negar-se. En 1568, [[Catherine Grey]] va morir deixant descendents que per distintes raons no eren aptes per al tro; aixina que, [[María I Stuart|María Stuart]] va vore encara més reforçada la seua posició d'hereua natural del regne.

El problema de la successió es va agravar en [[1562]], any en el que Isabel va sofrir la [[pigota borda]]. Encara que es va recuperar, el [[Parlament]] va tornar a insistir en la necessitat de que es casara per a obtindre descendència, a lo que Isabel es va negar, dissolent el parlament fins a [[1566]]. Eixe any la reina necessitava el permís del Parlament per a recaptar més fondos; este li va ser otorgat en la condició de que es casara, a lo que Isabel va tornar a negar-se. En [[1568]], [[Catherine Grey]] va morir deixant descendents que per distintes raons no eren aptes per al tro; aixina que, [[María I Stuart|María Stuart]] va vore encara més reforçada la seua posició d'hereua natural del regne.

No obstant, [[María I Stuart|María]] tenia els seus propis problemes en [[Escòcia]], on una rebelió provocada per la seua boda en l'assessí del seu segon marit (en el que havia concebut a [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]) va forçar que abdicara en est i fugira a [[Anglaterra]]. Allí va ser molt mal rebuda, i degut tant al perill que suponia per a Isabel com a hereua del tro com al descobriment d'unes cartes on supostament instigava als assessins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa en el Castell de [[Sheffield]].

No obstant, [[María I Stuart|María]] tenia els seus propis problemes en [[Escòcia]], a on una rebelió provocada per la seua boda en l'assessí del seu segon marit (en el que havia concebut a [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]) va forçar que abdicara en est i fugira a [[Anglaterra]]. Allí va ser molt mal rebuda, i degut tant al perill que suponia per a Isabel com a hereua del tro com al descobriment d'unes cartes a on supostament instigava als assessins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa en el [[Castell de Sheffield]].

=== Respal a la causa protestant ===

=== Respal a la causa protestant ===

[[Archiu:Sovereign Elizabeth 1585 661999.jpg|thumb|Monedes en l'efígie de la reina Isabel I, [[1585]].]]

[[Archiu:Sovereign Elizabeth 1585 661999.jpg|thumb|Monedes en l'efígie de la reina Isabel I, [[1585]].]]

En [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en Holanda, aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

En [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos #alçament: la cridada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Paisos Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula papal de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal de [[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la cridada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de [[1572]]. Va aplegar fins i tot a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de [[1572]]. Va aplegar fins i tot a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos va ser incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]].

La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos anà incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]].

En [[1579]], recolzant-se en la bula d'excomunió contra Isabel, [[James Fitzmaurice Fitzgerald]] va llançar la segona [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]]. Contava en el respal del Papa, que va enviar tropes i diners, i de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que va enviar un menut cos expedicionari a [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], acceptant ser coronat en lloc d'Isabel quan la revolució triumfara. No obstant, les tropes de la reina varen conseguir contindre progressivament la rebelió, acabant en ella en [[1583]].

En [[1579]], recolzant-se en la bula d'excomunió contra Isabel, [[James Fitzmaurice Fitzgerald]] va llançar la segona [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]]. Contava en el respal del [[Papa]], que va enviar tropes i diners, i de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que va enviar un menut cos expedicionari a [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], acceptant ser coronat en lloc d'Isabel quan la revolució triumfara. No obstant, les tropes de la reina varen conseguir contindre progressivament la rebelió, acabant en ella en [[1583]].

== La guerra en Espanya ==

== La guerra en Espanya ==