Medicina

Estàtua d'Asclepi, deu de la Medicina en la mitologia grega. Glypotek, Copenhague

La medicina (del llatí medicina, derivat al mateix temps de mederi, que significa "curar", "medicar") és la ciència dedicada a l'estudi de la vida, la salut, les malalties i la mort del ser humà, i implica l'art d'eixercir tal coneiximent tècnic per al manteniment i recuperació de la salut, aplicant-ho al diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties. Junt en l'enfermeria i la farmàcia, entre atres disciplines, la medicina forma part del cos de les ciències de la salut.

Els meges poden eixercir una vegada acabada la carrera, pero la tendència majoritària és a realisar formació de postgrau en els programes d'especialitats mèdiques.

Relació en l'antropologia

L'antropologia i la medicina s'associen (creant una disciplina que en alguns països es coneix en el nom d' "antropologia mèdica") a fi d'estudiar i comprendre les formes antigues i actuals de sanejament en diferents comunitats que no necessàriament seguixen lo que s'ha establit per la medicina basada en coneiximents occidentals i institucionalisats. S'estudia, per eixemple, en esta disciplina l'us i consum de molt diverses plantes (tant les considerades plantes medicinals, com moltes atres els efectes benèfics de les quals sobre la salut encara no s'han analisat en profunditat), coneiximent del qual es deriva la denominada "herbolària" (que inclou, per eixemple, l'us d'olis essencials i llavors per a malalties diverses). S'analisen, també, les influències dels distints usos i costums de les comunitats per a la presa de decisions respecte al millorament i prevenció de la salut i al tractament de les malalties. Es valoren, a partir de les investigacions realisades per experts en este camp, els coneiximents de les dònes (expertes, també) dedicades a la parteria, a la sanació, a la curanderia (per això denominades, elles mateixes, "comares", "sanadores" i "curanderes", respectivament). S'inclouen consideracions inclús sobre les contribucions d'aquelles dònes considerades bruixes, sobretot en quant a la denominada "màgia blanca". Se evaluen els èxits conseguits, sobretot en els últims anys, per la denominada "medicina holística", que integra els coneiximents populars i comunitaris a la medicina occidental, coneiximents subestimats per la medicina institucionalisada (la denominada "medicina hegemònica").

L'antropologia i la medicina estan relacionades també en l'anàlisis del desenroll històric de les ciències de la salut (vore l'apartat sobre l'història de la medicina).

Pràctica de la medicina

Agents de salut

La medicina no és a soles un cos de coneiximents teoricpràctics, sino que és una disciplina que idealment té fonament en un trípode:

• El mege, com a agent actiu en el procés sanitari;
• El malalt, com a agent passiu, per això és "pacient"
• L'entitat nosològica, la malaltia que és el vehícul i nexe de la relació mege-pacient.

La pràctica de la medicina, encarnada en el mege, combina tant la ciència com l'art d'aplicar el coneiximent i la tècnica per a eixercir un servici de salut. Esta conjunció bidimensional implicada en la pràctica mèdica gira al voltant de la relació mege-pacient, que és el núcleu necessari per a que l'acció mèdica puga intervindre en la necessitat sanitària del pacient. En relació al pacient, en el marc sanitari, s'establixen anàlogament també vínculs en atres agents de salut (enfermers, farmacèutics, fisiatres, etc.) que intervenen en el procés. També és important la medicina per a la vida dels sers vius (humans, animals, plantes).

Relació mege-pacient

El servidor de salut (el mege), durant les consultes mèdiques, transita un procés junt en el pacient, on necessita:

• Establir un víncul de confiança i seguritat en el pacient (i el seu entorn també);
• Recopilar informació sobre la situació del pacient fent us de diferents ferramentes (entrevista i anamnessis, història clínica, examen físic, interconsulta, anàlisis complementaris, etc.);
• Organisar, analisar i sintetisar eixes senyes (per a obtindre orientació diagnòstica);
• Dissenyar un pla d'acció en funció dels processos previs (tractament, assessorament, etc);
• Informar, conscienciar i tractar al pacient adequadament (implica també accions sobre el seu entorn);
• Reconsiderar el pla en funció del progrés i els resultats esperats segons lo que planifica (canvi de tractament, suspensió, accions adicionals, etc.)
• Donar l'alta al moment de resolució de la malaltia (quan siga possible), sino propendir a mesures que permeten mantindre l' estatus de salut (recuperació, coadjuvants, paliatius, etc.).

Tota consulta mèdica ha de ser registrada en un document conegut com història clínica, document en valor llegal, educacional, informatiu i científic, on consta el procedir del professional mèdic.

Sistema sanitari i salut pública

La pràctica de la medicina s'eixercix dins del marc econòmic, llegal i oficial del sistema mèdic que és part dels sistemes nacionals de salut (polítiques sanitàries estatals). Les característiques baix les quals es maneja el sistema sanitari en general i l'orgue mèdic en particular, eixercixen un efecte significatiu sobre com el servici de salut i l'atenció sanitària pot ser aprofitada per la població general.

Una de les variable més importants per al funcionament del sistema es correspon en l'àrea financera i el presupost que un estat invertix en matèria de salut. Una atra variable implica els recursos humans que articulen les directives del sistema sanitari.

L'atra cara de la moneda en matèria d'atenció mèdica està donada pel servici privat de salut. Els honoraris i costs del servici sanitari corren per conte del contractiste, sent d'esta manera, un servici generalment restringit a les classes econòmicament solvents.

Especialitats mèdiques

Alergologia Anàlisis clínics* Anatomia patològica Anestesiologia i reanimació Angiologia i cirugia vascular Bioquímica clínica* Cardiologia Cirugia cardiovascular Cirugia general Cirugia general i de l'aparat digestiu Cirugia oral i maxilofacial Cirugia ortopèdica i traumatologia Cirugia pediàtrica Cirugia plàstica Cirugia toràcica Cirugia vascular perifèrica Dermatologia Traumatologia

Endocrinologia i nutrició Epidemiologia i salut pública Estomatologia i Odontologia Farmacologia clínica Gastroenterologia Genètica Geriatria Hematologia Immunologia Medicina d'emergència Medicina deportiva Medicina espacial Medicina familiar i comunitària Medicina física i rehabilitació Medicina forense Medicina intensiva Medicina interna Medicina nuclear

Medicina preventiva Microbiologia i parasitologia Nefrologia Neonatologia Pneumologia Neurocirugia Neurofisiologia clínica Neurologia Obstetrícia i ginecologia Oftalmologia Oncologia mèdica Oncologia radioteràpica Otorinolaringologia Patologia Pediatria Siquiatria Radiologia Reumatologia Urologia

Carrera de ciències mèdiques

L'educació mèdica, llunt d'estar estandardisada, varia considerablement de país a país. No obstant, l'educació per a la formació de professionals mèdics implica un conjunt d'ensenyances teòriques i pràctiques generalment organisades en cicles que progressivament comporten major especialisació.

Matèries bàsiques

La següent és una llista de les matèries bàsiques de formació en la carrera de medicina:

• Anatomia humana: és l'estudi de l'estructura física (morfologia macroscòpica) de l'organisme humà.
• Citologia (o biologia celular): estudi de la cèlula en condicions fisiològiques.
• Histologia : estudi dels teixits en condicions fisiològiques.
• Anatomia patològica : estudi de les alteracions morfològiques que acompanyen a la malaltia.
• Bioètica : camp d'estudi que concernix a la relació entre la biologia, la ciència la medicina i l'ètica.
• Bioestadística : aplicació de l'estadística al camp de la medicina en el sentit més ampli; els coneiximents d'estadística són essencials en la planificació, evaluació i interpretació de la investigació.
• Biofísica : és l'estudi de la biologia en els principis i métodos de la física.
• Biologia : ciència que estudia els sers vius.
• Bioquímica : estudi de la química en els organismes vius, especialment l'estructura i funció dels seus components.
• Embriologia : estudi de les fases primerenques del desenroll d'un organisme.
• Farmacologia : és l'estudi dels fàrmacs i el seu mecanisme d'acció.
• Fisiologia : estudi de les funcions normals del cos i el seu mecanisme íntim de regulació.
• Genètica : estudi del material genètic de la cèlula.
• Història de la medicina : estudi de l'evolució de la medicina a lo llarc de l'història.
• Patologia : estudi de les malalties en el seu ampli sentit, és dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes. La paraula deriva de pathos, vocable de moltes accepcions, entre les que estan: «tot lo que se sent o experimenta, estat de l'ànima, tristea, passió, patiment, malaltia». En la medicina, pathos té l'accepció de «estat anormal durador com a producte d'una malaltia», significat que s'acosta al de «patiment».
• Semiologia clínica : Estudi dels síntomes, signes i síndromes.
• Sicologia mèdica : estudi des del punt de vista de la medicina de les alteracions sicològiques que acompanyen a la malaltia.
• Patologia mèdica : una de les grans branques de la medicina. És l'estudi de les patologies de l'adult i té múltiples subespecialitats que inclouen la cardiologia, la gastroenterologia, la nefrologia, la dermatologia i moltes atres.
• Patologia quirúrgica : inclou totes les especialitats quirúrgiques de la medicina: la cirugia general, l'urologia, la cirugia plàstica, la cirugia cardiovascular i l'ortopèdia entre atres.
• Pediatria : és la branca de la medicina que atén els chiquets.
• Siquiatria : és la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties mentals.
• Ginecologia : és la branca de la medicina encarregada d'atendre les patologies de la dòna no relacionades en l'embaràs. Ben a sovint els ginecòlecs també són obstetres.
• Obstetrícia : és la branca de la medicina que maneja l'embaràs.
• Epidemiologia clínica : L'us de la millor evidència i de les ferramentes de la medicina basada en l'evidència (MBE) en la presa de decisions a la capçalera del malalt.

Matèries relacionades

• Fisioteràpia : és l'art i la ciència de la prevenció, tractament i recuperació de malalties i lesions per mig de l'us d'agents físics, com ara el massage, l'aigua, el moviment, la calor o l'electricitat.
• Nutrició : és l'estudi de la relació entre el menjar i beguda i la salut o la malaltia, especialment en lo que concernix a la determinació d'una dieta òptima. El tractament nutricional és realisat per dietistes i prescrit fonamentalment en diabetis, malalties cardiovasculars, malalties relacionades en el pes i alteracions en la ingesta, alèrgies, malnutrició i neoplàsies.
• Logopèdia : és una disciplina que engloba l'estudi, prevenció, evaluació, diagnòstic i tractament de les patologies del llenguage (oral, escrit i gestual) manifestades a través de trastorns de la veu, la parla, la comunicació, l'audició i les funcions orofacials.
• Semiologia clínica és la ciència que estudia els síntomes i els signes de les malalties, com s'agrupen en síndromes, en l'objectiu de construir el diagnòstic. Utilisa com a orde de treball lo que s'ha conegut com método clínic. Este método inclou l'interrogatori, l'examen físic, l'anàlisis dels estudis de laboratori i de diagnòstic per imàgens. El registre d'esta informació es coneix com a Història Clínica.

Vore també

• Atenció primària de salut
• Enciclopèdia mèdica
• Glossari de térmens mèdics
• Història de la medicina
• Medicina alternativa
• Medicina aiurvèdica
• Medicina chinenca tradicional
• Pacient
• Semiologia clínica
• Medicament

Enllaços externs

• PubMed MEDLINE, el catàlec més extens de publicacions mèdiques actualisades, la major part d'elles en resum pero en algun tipos d'accés a l'artícul complet.

• La terminologia valenciana de les patologies infecciones parasitaries en els texts migevals de menescalia

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Medicina de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.