Javier Mariscal
| Javier Errando Mariscal | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor i dissenyador | ||
| Naiximent: | 9 de febrer de 1950 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Javier Errando Mariscal, més conegut per Javier Mariscal, (Valéncia, 9 de febrer de 1950) és un pintor i dissenyador valencià. Des de l'any 1970 viu i treballa en la ciutat de Barcelona.
Biografia[editar | editar còdic]
Cursà els estudis de disseny en l'escola Elisava de Barcelona pero pronte ho va deixar per a deprendre directament de l'entorn i per a seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos varen ser en el món del còmic underground en publicacions com El Rrollo enmascarado o Star, junt a Farry, Nazario i Pepichek en els que despuix es trasllada a viure a un pis del carrer Comercio fins que la persecució policial de la Piraña Divina del sevillà va provocar la dispersió del grup, marchant-se en els germans Farriol a una casa rural en Eivissa, on conviuen en dos amics valencians, Montesol i Onliyú i participa en l'àlbum Nasti de plasti (1976).
En els seus primers còmics o "tebeos" propis com Aa Valenciaa (1975) se li va atribuir una gran influència de Robert Crumb, extrem que el valencià negava, entroncat el seu estil en el de les Falles. La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adult en Espanya, el considera un cas aïllat dins de la Nova escola valenciana a la que també pertanyen Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Pronte compagina el seu treball en el món de l'historieta (en la que destaca la seua série Los garriris) en l'ilustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme.
En l'any 1979 dissenya el logotip Bar Cel Ona, un treball que li aporta popularitat. A l'any següent, obri en Valéncia el primer bar firmat per Mariscal, junt a Fernando Salas, El Dúplex, per al que dissenya una de les seues més famoses peces, el taburet Dúplex, autèntic icon dels huitanta.
En 1981, el seu treball com a dissenyador de mobiliari li porta a participar en l'exposició "Memphis, and International Style", en Milà. En 1987 expon en el Centre Georges Pompidou de París i participa en la Documenta de Kassel.
A lo llarc de la década dels huitanta del sigle XX dissenya vàries coleccions de textil per a Marieta y Tráfico de Modas i expon en la sala Vinçon de Barcelona. En l'any 1989 Cobi és l'elegit com a mascota per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. La mascota fon acollida en gran polèmica per la seua image rupturista, encara que el temps li donà la raó al seu creador i ara Cobi és reconeguda com la més rendable de l'història dels Jocs moderns. Més avant vindria la série d'animació The Cobi Troupe.
Crea l'Estudi Mariscal en 1989 i colabora en diversos proyectes en dissenyadors i arquitectes com Arata Isozaki, Alfredo Arribas, Fernando Salas, Fernando Amat o Pepe Cortés. Entre els seus treballs més destacats estan les identitats visuals per al partit socialiste suec, Socialdemokraterna; la ràdio espanyola Onda Cero; el Zoo de Barcelona; l'Universitat de Valéncia; el centre de disseny i arquitectura Lighthouse en Glasgow, el centre cultural GranShip (Japó) o l'empresa de postproducció londinenca Framestore.
En 1995 Twipsy és elegida mascota de la Expo 2000 de Hanòver. L'èxit d'esta mascota donarà lloc a la série Twipsy, en la que el protagoniste és un mensager de l'espai virtual i l'acció se situa en Internet. Twipsy fon venuda a més de cent països. També en 1995 dissenya per a la productora italiana Moroso la colecció Muebles Amorosos, que inclou un dels seus mobles més exitosos, el silló Alexandra, les formes orgàniques del qual i l'us que fa del color comuniquen l'estil vitaliste i extrovertit que caracterisa els objectes de Mariscal.
En l'any 2000 participà en l'exposició organisada pel Impiva i el Ministeri d'Economia, Signes del sigle. 100 anys de disseny gràfic en Espanya, mostra que reconeixia l'aportació dels dissenyadors espanyols a la calitat de vida, a l'èxit de molts productes i empreses, a la diversitat i a la creativitat. La participació de Javier Mariscal en dita exposició fon junt ad atres 18 dissenyadors valencians oferint una panoràmica del disseny realisat pels professionals valencians com: José Ramón Alcalá, Sebastián Alón, Arturo Ballester, Paco Bascuñán, Luis Dubón, Sandra Figuerola, Marisa Gallén, Pepe Gimeno, Luis García Falgá, Lavernia y asociados, Nacho Lavernia, Juan Nava, Daniel Nebot, Belén Payá, Rafael Ramírez Blanco, Josep Renau, Miguel Ripoll y Carlos Ruano.
En l'any 2002, la seua trayectòria multidisciplinar culmina en el disseny integral del Gran Hotel Domine Bilbao, aguaitat al Museu Guggenheim de Bilbao i a la ria, el concepte creatiu del qual es basa en reflectir l'Història del disseny del sigle XX. Mariscal idea des dels uniformes a la frontera, passant per l'image gràfica, el seu lloc web i tendes online d'un producte tan valencià com les taronges ecològiques. L'interiorisme del GHDB ho fa junt a Fernando Salas, qui també colaborarà en Carrer 54 Club, un proyecte del que forma part Fernando Trueba i que aporta a Madrit un espai en directe a on actuen els més prestigiosos músics del jazz llatí, com Bebo Valdés o Paquito d'Rivera. També en Madrit s'ubica l'Hotel Porta Amèrica (2003-2005), del grup Silken, un proyecte en el que participen els millors estudis d'arquitectura i disseny del moment. L'Estudi Mariscal i Fernando Salas s'encarreguen de l'interiorisme de la planta onze.
En 2005 fa varis objectes per a la colecció infantil Em Too, de Magis, una fructífera colaboració que continua en l'actualitat. L'image de l'entitat financera valenciana Bancaixa; de la 32nd America's Cup, de la nova marca de bossos de Cámper, Camper Forhands, aixina com l'interiorisme del restaurant Ikea de Vitòria són alguns dels seus últims treballs, que seguix compaginant en la seua tasca artística.
En l'any 2006 ha participat en ARCO en l'escultura Crash!, un homenage al disseny optimiste dels anys 50 i una forma de dir que aquella confiança en el futur ha explosionat perque ara toca pensar en cóm fer possible que hi haja futur. També realisa la decoració del Teatro del Bosque en Mòstoles (Madrit).
En 2007, realisa el disseny del llibre “1080 receptes de cuina”, de Simone Ortega, editat per Phaidon, és un treball molt personal, en més de quatrecentes ilustracions. Es presenta en el Saló del Mobile de Milà peces de mobiliari infantil per a Magis. La cubertería de El País ha conseguit acostar el disseny de Mariscal a un públic molt ampli i divers. El nou banc per internet de Bancaixa, tubancaja.és, ha protagonisat el treball dels interactius.
En l'any 2008, Mariscal presentà en Milà la colecció Uno Design para el contract. En Londres, la nova image de Framestore. S'inaugura la pèrgola escultòrica per a l'Hospital Río Hortega de Valladolit, i obri la nova tenda de H&M en Portal de l'Àngel de Barcelona, dissenyada íntegrament per l'Estudi Mariscal.
En 2009, l'exposició sobre tota la trayectòria de Mariscal i l'Estudi, titulada Mariscal Drawing Life, es va mostrar en el Design Museum de Londres. En paralel es va publicar el llibre monogràfic en el mateix títul, editat per Phaidon. Un atre llibre, esta volta dedicat al seu treball artístic, va eixir per les mateixes dates: Mariscal Sketches, editat per Nova Era.
En l'any 2010 presentà l'exposició retrospectiva del treball de Javier Mariscal i l'Estudi Mariscal, Mariscal en la Pedrera, ompli de color i sorpreses, que rebé 150.000 visitants. Publicà la novela gràfica Chic & Rita, editada per Sins Entido i la película d'animació Chic & Rita que viajà per festivals internacionals de cine de tot lo món. La película s'ha estrenat en Espanya el 25 de febrer de 2011. En el Salone del Mobile di Milano 2011 presentà peces de mobiliari per a Artemide, Nemo*Cassina, Leuco, Un Design, Mobles 114 i Vondom.
Des de l'any 2014, Mariscal és membre del claustre de professors del Centre Universitari CESINE de Santander en els graus de disseny.
Premis[editar | editar còdic]
En l'any 1999 rep el Premi Nacional de Disseny que concedix el Ministeri d'Indústria espanyol i la Fundació BCD en reconeiximent a tota una trayectòria professional.
Referències[editar | editar còdic]
- Cuadrado, Jesús en Traficantes de viñetas, prólogo a la monografía-catálogo Una historieta democrática, Dirección General de Bellas Artes y Archivos (Ministerio de Cultura), Madrid, 04/1991
- Guiral, Antoni en Mariscal y Nazario retiran sus obras de una exposición organizada por Cultura para El País, Barcelona, 01/03/1991.
- País, Ediciones El (20 de octubre de 2001). «Una exposición revisa en Valencia 100 años de diseño gráfico español». EL PAÍS
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Javier Mariscal.