Resultats de la busca

  • La '''filosofia romana''' o '''llatina''' és la [[filosofia]] desenrollada en l'[[Antiga Roma]], en texts de [[llatí|llengua llatina]] …logia]]). La seua identificació en una extensió de la [[filosofia grega]] (filosofia greco-romana, com el restant de les traces de la [[Món grecorromà|civilis
    1 kB (174 paraules) - 16:42 4 jun 2025
  • …, com ara [[filosofia]], [[Ciències de la computació|ciència computacional teòrica]], [[inteligència artificial]], [[economia]] i [[llingüística]]. …ilòsofs a partir de [[Aristòteles]] han discutit la llògica modal, i els [[Filosofia migeval|filòsofs migevals]] com [[Guillem d'Occam]] i [[Duns Escot]] varen
    995 bytes (153 paraules) - 19:16 30 maig 2024
  • L''''estructuralisme''' és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada en [[Ferdinand de Saussure]]. …na posició teòrica científica ([[estructuralisme científic]]) dins de la [[filosofia analítica]].
    5 kB (793 paraules) - 20:10 4 gin 2025
  • …historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió j …bujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins
    6 kB (844 paraules) - 11:14 11 març 2025
  • Estudià Dret i Filosofia en les universitats de Cervera i Barcelona. Fon professor d'Estètica i d'H …ortant autor d'estètica i teoria de la lliteratura: la seua principal obra teòrica és ''Principios de Estética'' ([[1857]]), un tractat que reunix els seus
    5 kB (707 paraules) - 17:40 20 maig 2024
  • …n l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa ([[1941]]-[[1943]]), a on és alumn …Universitat de Salamanca en l'any [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres ([[1962]]-[[1968]]). S'incorpora en l'any [[1971]] a l'Universita
    10 kB (1593 paraules) - 11:25 21 jun 2025
  • La física no és soles una [[ciència]] teòrica, és també una ciència [[experiment|experimental]]. Com tota ciència, bu Esta tasca va començar fa més de dos mil anys en els primers treballs de [[Filosofia|filòlecs]] grecs com [[Demòcrit]] o [[Aristoteles]], i continuada despuix
    36 kB (5866 paraules) - 16:54 1 ago 2024
  • …ees del coneiximent com la [[vulcanologia]], l'[[astronomia]], la [[física teòrica]], etc. No obstant, la repetibilitat de l'observació dels fenòmens natura …de la matemàtica per a descriure l'[[univers]] és un tema central de la [[filosofia de la matemàtica]].
    23 kB (3642 paraules) - 11:21 1 ago 2025
  • …sica de partícules continuen sent investigats tant en l'àmbit de la física teòrica com per mig d'observacions. == Base teòrica ==
    50 kB (8239 paraules) - 17:00 28 ago 2023
  • …Àndalus|andalusis]]. Es tendix a una separació clara entre [[religió]] i [[filosofia]], entre [[raó]] i [[fe]]. [[Humanisme]] enfront [[teocentrisme]]. Es dese …l'humanista és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]
    42 kB (6932 paraules) - 17:57 30 jun 2022
  • …rat, que apareix en els artículs dedicats a la lliteratura, la pintura, la filosofia i les ciències. Al pas del temps, com a cultura s'entendrà la formació d …es, i la pauta en el debat sobre el tema que ací nos ocupa la portava la [[filosofia]]. Els primers sociòlecs, com [[Émile Durkheim]], rebujaven l'us del term
    56 kB (9111 paraules) - 17:32 29 març 2025
  • …ues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que frega Wheatstone fon un autodidacta que arribà a convertir-se en professor de ''filosofia experimental'' de la [[Universitat de Londres]] en l'any [[1834]]. En colab
    153 kB (23 731 paraules) - 07:22 26 set 2023