Anar al contingut

Esfinge d'Alabastre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'esfinge d'alabastre, exposta en el museu a l'aire lliure de Mit Rahina.
Reconstrucció de la frontera oest del Gran Temple de Ptah en l'antiga Menfis.

La esfinge d'Alabastre és una escultura en forma d'esfinge tallada en l'Imperi Nou d'Egipte, aproximadament entre els anys 1700 a. C. - 1400 a. C., possiblement durant la dinastia XVIII d'Egipte.

Troballa

[editar | editar còdic]

L'esfinge originàriament estava situada junt a un colós de Ramsés II, en el flanc sur del Gran Temple de Ptah, ("Senyor de la màgia", deu creador en la mitologia egipcíaca, "Mestre constructor", inventor de l'albañilería, patró dels arquitectes i artesans. Se li atribuïa també poder sanador), temple situat a la seua volta en Menfis, capital del Imperi Antic d'Egipte i del nomo I del Baix Egipte. Estava situada al sur de la delta del riu Nilo, en la regió que es troba entre el Baix i l'Alt Egipte.

Simbologia

[editar | editar còdic]

Es desconeix a qui representa la Gran esfinge, es barallen diverses opcions, com que fora una representació d'Hatshepsut, Amenhotep II o Amenhotep III, pero l'absència d'inscripcions fa impossible determinar en exactitut qui és el faraó reproduït en la figura.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]