Escut de Santa Lucía

El Escut d'Armes de Santa Lucía, una chicoteta nació caribenya ubicada al nort de Trinitat i Tobago, va ser dissenyat per Sydney Bagshaw i adoptat formalment el 8 de giner de 1979 per disposició de la Reina Isabel II del Regne Unit. El nou disseny, el qual substituïx una versió anterior del mateix Bagshaw adoptat en 1967, incorpora en un camp d'azur una rosa d'or i gules, símbol de la dinastia Tudor del Regne Unit; una flor de lis d'or, símbol de l'herència francesa de l'illa i un taburete del mateix metal, símbol de l'herència africana. L'escut està subjecte per un parell de figures (tenantes o soports en términologia heràldica) de loros, les aus nacionals de l'illa, en els seus colors naturals. Timbra un yelmo en burelete i lambrequín d'or i azur surmontado per una cimera en forma de gobanella que subjecta una antorcha, símbol de guia cap al progrés. En la part inferior de l'escut se situa una cinta d'or carregada en el lema: "The Land. The People. The Light" (en castellà, "La Terra. El Poble. La Llum") en lletres de sabre.

Escut de Santa Lucía

L'escut d'armes no pot ser reproduït sense el permís expresse del Govern de Santa Lucía.

Història

Santa Lucía va ser colonisada pels anglesos en 1638, es va convertir en francés en 1642 i fins a 1814 l'illa canvia de mans entre França i Anglaterra 15 voltes, finalment es va convertir en anglés en 1814. En 1838, Santa Lucía va passar a formar part de la colónia de les Illes de Barlovent, i des de 1958 fins a 1962 va ser part de la Federació de les Índies Occidentals. En 1979 l'illa es va independisar.

Heràldica

L'insígnia de l'Illa, adoptada en 1889, era una image de l'illa en un port en el que estan ancorats quatre velers. En el moll esquerre es troba l'insígnia real, en el dret l'insígnia roja. En la base està el lema: STATIO HAUD MALEFIDA CARINIS ().

El primer escut d'armes de l'Illa va ser otorgat el 16 d'agost de 1939.

• Armes: De sabre, una creu de bambú d'or. En el primer i quart quarter una rosa, símbol de la dinastia Tudor del Regne Unit i en el segon i tercer quarter una flor de lis, símbol de l'herència francesa de l'illa, tots d'or.
• Coronat en la Corona de l'Estat Imperial.
• Lema: STATIO HAUD MALEFIDA CARINIS (el mateix que apareix en l'escut colonial de l'illa).

Despuix de la concessió de l'autonomia interior l'1 de març de 1967 es va canviar i va aumentar l'escut d'armes:

• Armes: D'or, una creu de bambú de sabre carregada en un taburete del mateix metal d'or, símbol de l'herència africana, en el primer i quart quarter una rosa, símbol de la dinastia Tudor del Regne Unit i en el segon i tercer quarter una flor de lis, símbol de l'herència francesa de l'illa, tots de sabre.
• Timbre: Un yelmo en burelete i lambrequines d'or, cimado per la figura d'una gobanella que sosté una antorcha i dos fulls de canya de sucre en aspa, tots d'or.
• Tenantes: Dos loros pròpiament dits, tots d'or.
• Lema: THE LAND, THE PEOPLE, THE LIGHT () en lletres d'or sobre una cinta negra.

Versions històriques

• Erro al crear miniatura:
  Insígnia de Santa Lucía des de 1875 fins a 1939
• 
  Armes de Santa Lucía des de 1939 fins a 1967
• 
  Escut d'armes de Santa Lucía (1967-1979)

Vore també

• Símbols nacionals de Santa Lucía
• Bandera de Santa Lucía