Anar al contingut

Escut de Luxemburc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'escut del Gran Ducat de Luxemburc goja de protecció llegal des de 1972, regulació que va ser complementada per la Llei de 17 de juny de 1993.

Té tres versions, armes chicotetes, miges o grans. Totes elles tenen com a elements essencials un únic camp burelat d'argent i azur de dèu unitats, un lleó de gules, armat, lampasado i coronat d'or, de coa horquillada en sotuer. L'escut apareix timbrat en una corona de gran duc, que és com una corona real pero sense forrar ni bonete.

En les armes grans la corona i el camp de l'escut apareixen sostinguts per dos lleons coronats i baix el mant del gran duc sobre el que se situa una atra corona gran ducal.

En les armes miges la composició seria la mateixa que en el cas anterior pero es prescindix del mant i la corona colocada sobre el mateix.

Les armes chicotetes únicament estarien compostes pel propi escut i la corona gran ducal.

L'orige de les armes de l'Estat luxemburgués es remonta aproximadament a l'any 1235, quan el comte Enrique V de Luxemburc va fixar la composició del camp de l'escut, alguns anys abans, en 1323, el comte Guillem de Luxemburc havia adoptat un estandart burelat.

Versions de l'escut

Plantilla:Galería de imágens

Armes del gran duc

El gran duc té un escut d'armes personal, el qual va ser adoptat en 2001: <br> Escut cuartelado: 1.º i 4.º de Luxemburc 2.º i 3.º de Nassau.<br> La versió en les armes grans tenen l'escusón dinàstic en l'emblema de la casa de Borbón-Parma.


Plantilla:Galería de imágenes

Armes del gran duc hereu

Plantilla:Galería de imágenes