Escut de Fernando d'Aragó en la Casa Tota
El Escut de Fernando d'Aragó en la Casa Tota de Valéncia és un be d'interés cultural protegit per una declaració genèrica de 2 de novembre de 2012.
El seu número d'anotació ministerial és el 28613.[1]Està ubicat en la ciutat de Valéncia, en el número 277 de l'avinguda de la Constitució. Se situa enfront de la porta principal del monasteri de Sant Miguel dels Reis. [2]
Descripció
[editar | editar còdic]El cantó a on es troba l'escut és de sellars redonejats.
És un altorrelieve, que sobre ix del cantó de la Alquería. En la part inferior trobem un baix relleu realisat en cincel, a on s'inscriu el “Any 1782”. L'escut esta englobat per un rectàngul.
El blasón de Fernando d'Aragó, duc de Calàbria, està cuartelado, sent els quarters primer i quarto, d'or, en quatre pals de gules iguals (armes del Regne d'Aragó), representen les barres d'Aragó, símbols comuns de les regions de Catalunya, Balears o Comunitat Valenciana. El segon i tercer cuartelados, d'argent, representen una creu potenzada en quatre creueres entre els seus braços, de gules (armes de la Casa Real de Jerusalem i del Ducado de Calàbria). No obstant en l'escut de la Casa Tota no s'aprecia policromía ni les creueres. L'escut, presenta forma italiana, dau a l'orige de Fernando d'Aragó, que va nàixer en Andria, Itàlia. L'escut és oval i està rodejat de molduras. En la part superior de l'escut hi ha una corona ducal nobiliaria en pedreria. Està rodejat d'elements en forma vegetal.
Simbologia
[editar | editar còdic]L'orige d'estes barres és aragonés, Sancho Ramírez, rei d'Aragó a mitan del XI, era receptor de cartes del Papa, que era nugades en un cordaje de cordeles en cordeles rojos i grocs, colors del Papa, he d'ahí el seu orige. Estes barres són les armes del Regne d'Aragó.[3]
Les creueres de gules de les armes de la Casa Real de Jerusalem i del ducado de Calàbria són creus són gregues d'influència bizantina. Actualment dos linajes principals tenen el títul de rei de Jerusalem, el rei d'Espanya i els pretenents al tro d'Itàlia, França.
La corona ducal nobiliaria fa referència al seu títul com a duc de Calàbria.
Emplaçament
[editar | editar còdic]
La alquería Tota d'orige baixmigeval, va ser referenciada per primera volta com alquería de Sant Miquel en el pla de Francisco Cassaus, “Particular Contribució de la ciutat de Valéncia”, en l'any 1695 i va ser reconstruïda en 1782. Formava part de les dependències del Monasteri de Sant Miguel dels Reis, junt a les alquerías d'Albors i el Vaig moldre de Sant Miquel, es desenrollaven les activitats agràries d'explotació de les terres del Monasteri. La placa en l'escut de Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria, data la reconstrucció de la alquería en 1782. En 1830, va ser desamortizada per l'Estat Espanyol i va passar a ser una propietat privada.[4] És un edifici agrícola-senyorial de tres plantes, en cobertes a dos aigües de teixixca àrap en morunas, que s'alça junt a l'antic camí de Murviedro. Formava part de les dependències del Monasteri de Sant Miguel dels reis. Està construïda de mampostería i taulell, en alguns punts de sillería de pedra. Actualment la alquería ha quedat inclosa en el Sol Urbà segons PGPU vigent.
Conservació
[editar | editar còdic]El Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de Sant Miguel dels Reis, aprovat per la Generalitat Valenciana en l'any 2001, contemplava la rehabilitació de la Casa Tota.[5]
La alquería Tota i l'escut del duc de Calàbria, varen ser declarats be de rellevància Local i inclosos dins de l'àmbit de protecció de Sant Miguel dels Reis (DECRET 142/2008, del 3 d'octubre de 2008).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=5911
- ↑ «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana» (en ca-és). Patrimoni Cultural. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ «L'escut d'Aragó: l'història milenària del Regne que va nàixer en el Pirineu» (en és). HUI ARAGÓ. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ «Alqueria de Tota». www. uv. es. Consultat el 2023-11-28.
- ↑ http://www.levante-emv.com/valencia/2012/03/27/consell-utilizara-obras-colector-rehabilitar-muro-s-miguel-reyes/892936.html
- ↑ «Ajuntament de Valéncia. Àrea d'Urbanisme». www. valencia. es. Consultat el 2023-11-28.
Bibliografia
[editar | editar còdic]ARCINIEGA GARCÍA, Luis. El monasteri de Sant Miguel dels reis. Valéncia: Biblioteca Valenciana, 2001.
TRAVER ROCA, Francisco A. El monasteri de Sant Miguel dels reis. Valéncia: Ajuntament de Valéncia, 2000.
DE FLUVIÁ I ESCORSA. Armand. “Qüestions d'Heràldica”. La revista de genealogia, noblea i armes, 2005, nº 312, p.609-616.
CATEDRA L´HORTA DE VALÉNCIA. “Alquería de Tota”, Universitat de Valéncia. 2020. En: Alquería de Tota (uv. és)
LLISTA ROJA d'HISPANIA NOSTRA. “Alquerías Valencianes”. 2008. En: Llista Roja (hispanianostra. org)
ÀREA D'URBANISME VIVENDA I CALITAT URBANA - DIRECCIÓ GENERAL D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA. “Revisió simplificada del pla general de Valéncia: Catàlec de bens i espais protegits de naturalea rural”. AJUNTAMENT DE VALÉNCIA. En: 17500. pdf (gva. és)
L'ESCUT D'ARAGÓ: LA HISTORUA MILENÀRIA DEL REGNE QUE VA NÀIXER EN EL PIRINEU. “Hui Aragó”. 2021. En: (hoyaragon. és)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Fernando de Aragón en la Casa Tota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.