Escut caboverdiano

El escut és la moneda de la República de Cap Vert, excolonia portuguesa. El seu còdic ISO 4217 és CVE.
Història
L'escut es va convertir en la moneda de Cap Vert en 1914. Va reemplaçar al real a una taxa de 1000 reals = 1 escut. Fins a 1930 Cap Vert va utilisar monedes de Portugal. No obstant, els billets emesos pel Banc Nacional Ultramarino eren únicament per a Cap Vert des de l'any 1865.
Fins a l'independència del país en 1975, l'escut caboverdiano era similar a l'escut portugués. A mitan de 1998, un acort en Portugal va establir una taxa fixa d'1 escut portugués = 0,55 escuts caboverdianos. Des de la substitució de l'escut portugués pel euro, l'escut caboverdiano té una taxa de canvi fixa d'1 euro = 110,265 escuts.
Monedes
| Denominació | Circula des de ! colspan="2" | Metal |
Forma | Diàmetro | Vora | Anvers | Revers | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Anell | Centre | |||||||||
| 1 Escut | Latón | |||||||||
| 5 Escuts | Coure | |||||||||
| 10 Escuts | Níquel | |||||||||
| 20 Escuts | Níquel | |||||||||
| 50 Escuts | Níquel | |||||||||
| 100 Escuts | Coure | Níquel | ||||||||
| Latón | Níquel | |||||||||
Les monedes varen ser introduïdes en 1930 (baix domini portugués) en denominacions de 5, 10, 20 i 50 centaus i 1 escut. La moneda de 50 centaus era de bronze i la d'1 escut, de bronze i níquel. En 1953 varen ser introduïts la moneda de 2 i 1/2 escuts (de bronze), de 10 escuts (d'argent) i de 50 centaus (bronze). En 1968 es va introduir la moneda de 5 escuts de bronze.
Despuix de l'independència, les monedes es varen emetre en 1977 en denominacions de 20 i 50 centaus, 1 2 i 1/2, 10, 20 i 50 escuts. Les monedes de 20 i 50 centaus eren d'alumini, la d'1 i 2 i 1/2 escuts eren de bronze i níquel i les atres denominacions, de cupro-níquel.
Les monedes en circulació varen ser emeses en 1994 en denominacions d'1 escut (latón chapat en acer), 5 escuts (coure chapat en acer), 10, 20 ,50 escuts (acer niquelat ) i bimetálicas de 100 escuts en tres temàtiques diferents.
Una moneda de 200 escuts es va publicar en 2005 per a commemorar els 30 anys de l'Independència.
Descripció de les monedes

La moneda d'1 escut és de latón, és una moneda circular en un pes de 2,50 grams i un diàmetro de 18 mm. En el revers apareix una tortuga beca, típica de les que habiten en el país.
La de 5 escuts està feta de coure, és una moneda circular en un pes de 4 grams i un diàmetro de 21 mm. Existixen tres séries diferents, la d'aus que este cas apareix un guincho que habita en totes les illes, una atra fa referència a navío com un caíque en veles que era utilisat per a unir l'illa de Maio i la de Santiago, i per últim la série de plantes a on està representat per mig de campanula jacobaea espècia que trobem en les illes de Sant Antão, São Vicente, São Nicolau, Santiago, Fogo i Brava.
La moneda de 10 escuts també té tres séries, és circular i el material és de níquel en un pes de 4,57 grams i un diàmetro de 22 mm. En la série d'aus apareix l'alción cabeciblanco que habita en les illes de Brava, Fogo i Santiago. En la série de navío es representa a un Palhabote. En la série de les plantes es plasma com la coneguda llengua de vaca.
La moneda de 20 escuts, és circular fabricada en níquel en un pes de 5,90 grams i 25 mm de diàmetro presenta en la série d'aus a alcatraz, en la de navío a un sloop, una embarcació de vela i sobre la de plantes està representada per la carqueja.
La moneda de 50 escuts és circular i el seu material és de níquel en un pes de 7,40 grams i 28 mm de diàmetro. En la série d'aus apareix el cheu de Cap Vert, en la de navío es commemora al lugre i en la série de plantes el Asteriscus vogelii.
La moneda de 100 escuts és una moneda de forma decagonal, la part interna de la moneda és de cuproníquel i la part externa de bronze, pesa 11 grams i té un diàmetro aproximat de 26 mm. En la série d'aus fa honor a torruana de Ras, en la de navío a un patache i en la de plantes a Aeonium gorgoneum.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo caboverdiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.