Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines i Energia (Universitat Politècnica de Madrit)
_02.jpg){kind=link}
La Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines i Energia (ETSIME) és el centre docent de l'Universitat Politècnica de Madrit que impartix estudis, tant de títul de grau com de postgrado entre els que es troba el doctorat en ingenieria de mines.
Història
[editar | editar còdic]La formació dels Ingeniers de Mines es va instaurar en Espanya per mig d'una Real Orde el 14 de juliol de 1777, durant el regnat de Carlos III. D'esta manera, seguint els passos de l'Acadèmia de Mines de Freiberg, Alemània, es crea l'Acadèmia de Mines en Espanya, concretament en Almadén.
_01.jpg){kind=link}
En esta época, es feya necessari introduir conceptes científics més alvançats per a aixina poder profundisar en l'estudi intrínsec dels minerals, estudiant les seues estructures cristalográficas. La primera càtedra va ser de Geometria Subterrànea i Mineralogia, el responsable de la qual va ser Enrique Cristóbal Storr.
Durant l'any 1785, es varen ampliar les ensenyances, al mateix temps que contava en personalitats com Fausto Elhúyar, descobridor del Wolframio o Andrés Manuel del Riu, descobridor del Vanadi. Es diversificó internacionalment l'Escola, creant-se el Real Seminari de Mineria de Mèxic. També llavors s'aplica per primera volta en Espanya el càlcul logarítmic, usat per a solucionar problemes inherents a l'época en geometria subterrànea. Posteriorment, en 1799 s'introduïxen ensenyances de Química i Física, començant-se aixina les ensenyances de Geognosia. Des d'ací, s'escomencen a multiplicar les Escoles d'Ingenieria baix direcció espanyola en Amèrica. Durant el final de sigle, Alexander von Humboldt, en els seus viages a Amèrica Hispana i Espanya, inculca els estudis de la Geologia tant en Espanya com en Amèrica.
A finals de el XIX, s'induïx a un conjunt de disciplines organisades per al seu estudi que proporcionen formació tècnica alvançada, i despuix de la Llei d'Instrucció pública de 1857, es crea el títul d'ingenier.
L'Escola d'Ingeniers d'Almadén va ser traslladada a Madrit en 1835 i inaugurada un any despuix, quedant la primitiva com a Escola de Capataços de Mines. En Madrit, despuix de varis emplaçaments provisionals, en 1893 es va instalar en l'edifici històric del número 21 de la calle Rius Roses, obra de l'arquitecte Ricardo Velázquez Bosco, en decoració ceràmica de Daniel Zuloaga, declarat després conjunt històric-artístic.
D'esta escola varen eixir personalitats de la ciència com Casiano de Prat, Jerónimo Ibrán, Luis de la Escosura i Morrogh, José García-Siñeriz, Recaredo Garay i Anduaga, José de la Revilla Hi haja, o fundadors d'empreses com José Luis Díaz Fernández (Repsol) o José Ramón Irisarri Yela (Compair Holman Ibèrica, en 1959, i Companyia Auxiliar de Voladures en 1964) que va representar a l'Acadèmia d'Ingenieria en el Consell Mundial d'Acadèmies d'Ingenieria (CAETS). Ademés d'una llarga llista d'acadèmics de la Real Acadèmia d'Ingenieria,[1] i de la de Ciències.[2]
En novembre del 2011 va ser aprovat en junta de govern de l'Escola el canvi de denominació de l'Escola a Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines i Energia, sent conseqüent en les ensenyances que s'han vingut impartint durant anys.[3]
.jpg){kind=link}
Distribució
[editar | editar còdic]L'Escola consta de quatre edificis i una fundació:
- Edifici M1
És l'edifici històric proyectat per l'arquitecte Ricardo Velázquez Bosco i decorat per Daniel Zuloaga. S'accedix a ell per la calle Rius Roses 21 i pel carrer Alenza 2.
Consta de dos plantes i semisótano.
En el semisótano estan varis laboratoris (Menas, Química, Química-Física), l'associació secretaria internacional, la cafeteria, etcétera. En la planta d'accés estan els despachos de direcció, secretaria, subdirecció, etcétera. La planta primera consta de la biblioteca d'alumnes, la biblioteca històrica, el Museu Històric-Miner "Don Felipe de Borbón i Grècia", dedicat a la mineralogia, paleontologia i història minera, ademés de despachos i associacions. En la segona planta es poden trobar més despachos, la delegació d'alumnes, el club deportiu, el club de rol i jocs de simulació ("Mines de Moria"), locals de la tuna, etcétera,
- Edifici M2
._Patio_interior.jpg){kind=link}
Consta de tres plantes.
En la planta d'accés i entreplanta, es poden trobar, entre uns atres: el saló d'actes, la capella, laboratoris del departament d'Ingenieria de Materials.
La primera planta consta de l'aula d'informàtica i laboratoris i té estructura similar a les demés plantes.
- Edifici M3
Consta de huit plantes, en a on -entre atres coses- es poden trobar la hemeroteca, reprografía, aules d'examen, càtedra empresa i despachos dels departaments.
- Edifici MR
Es compon de semisótano i planta baixa, en els quals es poden trobar despachos, laboratoris, l'àrea de becaris, biblioteca d'Explotació de Recursos Minerals i Obres Subterrànees.
- Fundació Gómez Pardo FGP
És una fundació privada i sense ànim de lucre, presidida pel director de l'Escola. Conserva el material reunit pels germans Lorenzo i José Gómez-Pardo en el laboratori que també du el seu nom, instalat en l'edifici de dos pisos (Institut Gemológico Espanyol[4]) i dos sòtols traçat per Velázquez Bosco i en el que es conserva un bust del fundador, obra de José Gragera.[5] El llegat inclou una biblioteca, coleccions mineralógicas, el "Museu Félix Cañada" i atres aportacions científiques. La fundació va ser creada en l'any 1915, per Real Orde publicada el 14 d'abril. Entre els seus objectius estan la promoció i foment de l'investigació, les activitats culturals, concedir beques, servicis d'atenció social, etcétera.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Acadèmics Supernumeraris». Real Acadèmia d'Ingenieria.
- ↑ «Acadèmics numeraris». Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2012. Consultat el 2009.
- ↑ «Anuncie de l'aprovació en junta de govern del canvi de denominació del nom de l'Escola». ETSI de Mines i Energia (UPM). Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 2012.
- ↑ «Fundació Gómez Pardo • Institut Gemológico Espanyol» (en és). Institut Gemológico Espanyol. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2019. Consultat el 13 d'octubre de 2019.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRépide2011">Répide, Pedro (2011). María Isabel Gea (ed.). Els carrers de Madrit, Madrit: Edicions La Llibreria, p. 588. ISBN 9788487290909.
- ↑ «Fundació Gómez-Pardo» (en és). web de la fundació. Consultat el 8 de març de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas y Energía (Universidad Politécnica de Madrid)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.