Escobosa de Calatañazor

Escobosa de Calatañazor és un despoblat espanyol del municipi de Rioseco de Soria, pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Escobosa de Calatañazor

Geografia

El lloc forma part del partit judicial de Soria.

Història

El Cens de Pecheros de 1528, en el que no es contaven eclesiàstics, fidalcs i nobles, registrava l'existència de 25 pecheros, és dir, unitats familiars que pagaven imposts. Pertanyia a la Comunitat de vila i terra de Calatañazor.

A la caiguda del Antic Règim, la localitat es va constituir en municipi constitucional, en la regió de Castella la Vella, partit d'Almazán, que en el cens de 1842 contava en 18 llars i 70 veïns. A mitan del XIX, el lloc tenia contabilisades 26 cases. Apareix descrit en el sèptim volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ESCOBOSA DE CALATAÑAZOR: l. en ayunt. en la prov. de Soria (7 leg.), part. jud. d'Almazan (3), aud. terr. i c. g. de Burgos (24), dióc. d'Osma (3 i 1/2): sit. en pla á la marge izq. del r. Sequillo, li combaten tots els vents i goja de clima sà: té 26 cases; la d'ayunt.; escola d'instruccion primària, baix la direccion d'un mestre, á la volta sacristan i secretari d'ayunt., dotat pel primer càrrec en 19 fan. i 6 celemines de blat i ademas la retribucion dels alumnes que ascendirà á atres 3 fan. de gra; una igl. parr. d'entrada (Sant Joan Batista), servida per un retor de provision real i ordinària: confina el térm. en els de la Mercadera, Rioseco, Torre d'Andalús i Boos: el terreny és frio i de mala calitat, li fertiliza en part l'indicat r. Sequillo, hi ha alguns trossos de mont poblat de roure i ginebrera. camins: els que conduïxen á els pobles limítrofs, de ferradura, en mijà estat. correu: es rep i despacha en l'estafeta del Burgo. prod.: blat comun, centeno, ordi, avena, yeros i alguns llegums, de tot en curta cantitat, de modo que no sufraguen al consum del veïnat: es cria una miqueta de ganado lanar, vacú, mular i asnal. ind. i comerç: la principal ind. que s'eixercix és l'agrícola, pero com no reditua lo suficient per a la subsistència, es dediquen ademas els vec. á la arriería, en particular á la conduccion de grans per a la serra de Cameros, per que el seu mig es pocuran els recursos necessaris per a proveir-se dels art. de consum de que carixen. pobl.: 18 vec., 70 alm. cap. imp.: 17,517 rs. 4 maravedis.

(Madoz, 1847, pp. 525-526)

Entre el cens de 1857 i l'anterior el municipi va desaparéixer en integrar-se en el de Rioseco de Soria. Contava llavors en 18 llars i 70 habitants. Es troba deshabitat des de l'any 1975, quan es va tancar l'última casa.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Soria
• Anex:Localitats d'entitat menor de la província de Soria

Bibliografia

• (1847) «Escobosa de Calatañazor», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.