Escala sísmica de l'Agència Meteorològica de Japó
La escala sísmica de l'Agència Meteorològica de Japó és utilisada principalment en Japó i Taiwan per a indicar l'intensitat dels terremots. La seua unitat de mida és el Shindo (震度 "grau d'agitació"?). A diferència de l'escala de Richter (a on es medix la magnitut total del terremot, i representa el tamany del terremot en únic número), el Shindo descriu el grau d'agitació en un punt de la superfície terrestre. Les medicions en esta escala poden variar d'un punt a un atre per factors com el tipo de terreny.
En el passat esta escala ha segut modificada vàries voltes, finalment va passar de ser una escala en 10 punts a una de tan sol sèt, a on un és el grau més dèbil i sèt el grau d'agitació màxim.[1] També es varen agregar magnituts intermiges per als graus cinc i sis. Despuix d'estos canvis, Japó era l'únic país en tindre sèt graus en la seua escala Shindo, posteriorment se li va sumar China i Corea del Sur.[2]
Escala
[editar | editar còdic]Shindo posseïx una escala que varia de 0 a 7, en una manera similar a la de l'Escala d'Intensitat de Mercalli, que no és tan usada en Japó. La AMJ usa medidors d'intensitat sísmica per a calcular automàticament l'acceleració del sol en temps real, reportant les intensitat basades és medicions des de punts d'observació.
| Intensitat | Categoria | Persones | Interiors | Exteriors | Cases de fusta | Edificis de concret reforçat | Utilitats i Infraestructura | Sol i pendents | Equivalent (aprox.) a l'Escala de Mercalli [4] | Pico d'acceleració del sol [5] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 0 | Imperceptible
per a les persones pero detectat per instruments. |
No hi ha efectes significatius. | I | Menys de 0.008 m/s² | ||||||
| 1 | Lleu a Moderat | Sentida solament per algunes persones en espais silenciosos. | No hi ha efectes significatius. | I–II | 0.008–0.025 m/s² | |||||
| 2 | Sentida per moltes persones en espais silenciosos; pot despertar a alguns. | Objectes colgantes (com a llànties) es mouen lleument. | No hi ha efectes significatius. | II–IV | 0.025–0.08 m/s² | |||||
| 3 | Sentit per molts en interiors i alguns en exteriors; molts desperten. | Els plats podrien vibrar dins dels armaris. | Les llínees elèctriques podrien moure's lleument. | No hi ha efectes significatius. | IV–V | 0.08–0.25 m/s² | ||||
| 4 | Sorprén a molts; Sentit per casi tots en exteriors; desperta a la majoria. | Llànties colgantes es mouen notablement, els plats vibren i objectes inestables podrien caure. | Es visibiliza el moviment de les llínees elèctriques; alguns conductors poden sentir el moviment. | No hi ha efectes significatius. | Servicis de transport podrien ser suspesos per a realisar inspeccions de seguritat; es podrien impondre llímits de velocitat. | No hi ha efectes significatius. | V–VI | 0.25–0.80 m/s² | ||
| 5− (5弱) 5 Inferior |
Fort | Esglaya a molts, ocasionant que puguen aferrar-se a objectes estables. | Llànties colgantes s'engrunsen violentament; objectes en estanteries cauen i alguns mobles poden desplaçar-se o caure. | Les finestres podrien badar-se; els postes es mouen i cap la possibilitat d'haver un menut dany a les autopistes. | Clavills menuts poden aparéixer en llars en baixa resistència sísmica. | No hi ha efectes significatius. | Valvulas de seguritat automàtiques interrompen el suministrament de gas a les llars. Possibles interrupcions en els servicis d'aigua i electricitat. | Clavills menuts i poca possibilitat de liquefacción del sol. Solsides i Esmonyides podrien ocórrer. | VI–VII | 0.80–1.40 m/s² |
| 5+ (5強) 5 Superior |
Moure's és difícil sense recolzar-se. | Objectes cauen en facilitat i Televisors i mobles no assegurats poden caure. | Parets podrien colapsar; màquines expenedors mal instalades podrien caure; conduir es torna perillós. | Les parets podrien badar-se en llars en baixa resistència sísmica. | Voltons i pilars de llars en baixa resistència sísmica podrien badar-se. | Canonades de gas o aigua podrien estar danyades. Els servicis corresponents són interromputs en algunes regions. Existix una possibilitat d'apagons. | VII | 1.40–2.50 m/s² | ||
| 6− (6弱) 6 Inferior |
És difícil mantindre's de peu. | Molts mobles es mouen o cauen; les portes podrien atollar-se. | Rajoletes de parets i finestres sofrixen danys i podrien caure. | Per a les llars menys resistents, les parets es rajan en major facilitat. Algunes cases poden inclinar-se o colapsar. Per a les llars en major resistència es poden formar clavills en les parets. | Per a edificis menys resistents, les parets es rajan en major facilitat. En els edificis menys resistents, els clavills es produïxen en major freqüència; podrien aparéixer clavills en forma de X. Es poden badar elements estructurals d'edificis més resistents. | Canonades de gas o aigua danyades, i els servicis d'electricitat, gas i aigua s'interrompen. | Apareixen clavills. És molt provable que ocórreguen esmonyides i modificacions del terreny. | VIII | 2.50–3.15 m/s² | |
| 6+ (6強) 6 Superior |
Extrem | Parar-se o desplaçar-se és solament possible arrastrandose. Algunes persones poden ser llançades a l'aire. | La majoria de mobles no assegurats es mouen violentament o cauen. | Rajoletes de parets i finestres són més provables a caure: parets de concret no reforçades colapsen. | Cases de baixa resistència sísmica s'inclinen o colapsen. En les cases en major resistència, clavills més grans són possibles. | Pilars al nivell del sol poden trencar-se, ocasionant el possible colapse d'estructures menys resistents. Per a aquelles en major resistència, hi ha major agrietamiento, i algunes parets podrien esgolar-se. | Canonades de gas o aigua danyades, i els servicis d'electricitat, gas i aigua s'interrompen. | Ocorren esmonyides i es formen clavills més extensos. | IX+ | 3.15–4.00 m/s² |
| 7 | La majoria dels mobles no assegurats són llançats o cauen violentament. | Rajoletes de paret i finestres cauen, mentres que parets de concret reforçat colapsen. | Cases de baixa resistència sísmica són molt provables a colapsar. En les cases en major resistència, clavills més grans i inclinament són possibles. | Casi tots els edificis (incloent aquells en major resistència sísmica) sofrixen danys severs. | Canonades de gas o aigua danyades, i els servicis d'electricitat, gas i aigua s'interrompen. | El sol es distorsiona considerablement per clavills extensos, ocorren esmonyides massives que poden canviar característiques topogràfiques. | IX+ | Major de 4 m/s² | ||
Història
[editar | editar còdic]Creació i revisió de la taula d'intensitat
[editar | editar còdic]A inici de 1884, l'escala estava composta per quatre intensitat; "lleu tremolació de terra", "lleu terremot", "moviment fort" i "terremot assessine". En 1898 es varen agregar atres intensitat abans del grau "lleu tremolació de terra". En 1908 es va modificar l'escala a una de sis intensitat.
El 7 de giner de 1949, l'escala va ser modificada agregant-se dos intensitat més, sent sèt la més intensa i zero la més dèbil, açò despuix de medicions realisades despuix del terremot de Fukui del 28 de juny de 1948, en el qual va quedar evidenciat que l'escala de sis magnituts no era suficient per a aclarir el per qué varen colapsar més de 90% de les estructures en la zona del epicentre. Un dels criteris usats per a la modificació de l'escala Shindo va ser que en les zones en les que es va registrar Shindo 6 varen colapsar el 30% dels edificis. Este número va alarmar als sismólogos japonesos, els qui varen decidir modificar l'escala finalment a una de sèt graus, sent un la més dèbil i sèt la més destructiva. En orde d'intensitat queda ordenat com "lleu tremolació de terra", "terremot dèbil", "terremot lleu", "terremot moderat", "moviment fort", "terremot assessine" i "gran terremot".[6]
| 1884 - 1898 | 1898 - 1908 | 1908 - 1936 | 1936 - 1949 | 1949 - 1996 | 1996 - Actualment |
|---|---|---|---|---|---|
| Tremolació lleu | Shindo 0 / Tremolació lleu | Shindo 0 / No sentit | Shindo 0 / No sentit | Shindo 0 | |
| No sentit | Tremolació lleu | Shindo 1 / Tremolació lleu | Shindo 1 / Tremolació lleu | Shindo 1 / Tremolació lleu | Shindo 1 |
| Tremolació lleu | Tremolació lleu（Molt dèbil） | Shindo 2 / Tremolació lleu（molt dèbil） | Shindo 2 / Sisme dèbil | Shindo 2 / Sisme dèbil | Shindo 2 |
| Tremolació lleu | Shindo 3 / Tremolació lleu | Shindo 3 / Lleu sisme | Shindo 3 / Sisme lleu | Shindo 3 | |
| Fort sisme | Fort sisme（Molt dèbil） | Shindo 4 / Fort sisme（molt dèbil） | Shindo 4 / Moderada intensitat | Shindo 4 / Moderada intensitat | Shindo 4 |
| Fort sisme | Shindo 5 / Fort sisme | Shindo 5 / Fort sisme | Shindo 5 / Fort sisme | Shindo 5- | |
| Shindo 5+ | |||||
| Terremot desastrós | Terremot desastrós | Shindo 6 / Sisme violent | Shindo 6 / Sisme violent | Shindo 6 / Sisme violent | Shindo 6- |
| Shindo 6+ | |||||
| Terremot catastròfic | Terremot catastròfic | Shindo 7 / Terremot greu | Shindo 7 / Terremot greu | Shindo 7 / Terremot greu | Shindo 7 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «36. 地震震度與加速度之關係如何?（震度と加速度の関係は?）». 地震百問（公式ウェブサイト）. 中央気象局（台湾）. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2010. Consultat el 13 de febrer de 2011.Plantilla:Zh icon
- ↑ «研究速報 福岡県西方沖の地震の韓国を含めた震度分布 石川有三». 日本地震学会ニュースレター（公式ウェブサイト）. 日本地震学会. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2010. Consultat el 15 d'abril de 2011.
- ↑ JMA seismic intensity scale
- ↑ 功刀, 卓 (2000). “K-Net強震計記録に基づく気象庁計測震度と計測改正メルカリ震度の関係” [Relationship between Japan Meteorological Agency instrumental intensity and instrumental Modified Mercalli intensity obtained from K-NET strong-motion data] (japonés). Earthquake Research Institute, University of Tòquio 53 (1). doi:.
- ↑ Relations between Magnitude and peak ground acceleration
- ↑ 福井地震50周年特集 震度の歴史と福井地震 なゐふる第9号、pp.4-5、日本地震学会。
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escala sísmica de la Agencia Meteorológica de Japón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.