Erodium mouretii
El erodio de roca[1] (Erodium mouretii) és una espècie herbácea i perenne de la família de les geraniáceas.
Distribució
[editar | editar còdic]És una planta característica del nort d'Àfrica. Li la considerava un endemisme marroquí fins al seu descobriment a mitan dels anys setanta del sigle passat en les serres centrals de la província de Badajoz (Espanya) pels botànics Miguel Ladero i José Luis Pérez-Chiscano.[2][3] Posteriorment, s'han citat dos poblacions en Quintana de la Serena, en la mateixa província,[4] i una població en Pobla de Guzmán (província d'Huelva).[5][6] Per la seua escassa presència i a la dispersió de les seues poblacions està catalogada com a vulnerable i es troba, per tant, protegida.[7][8] Es postulen dos teories per a explicar la seua anómala distribució, abdós basades en el caràcter zoocórico de la planta:
- La més acceptada és que les seues fruts aplegaren en l'importació de ganado oví des de Marroc durant la guerra civil espanyola.
- L'atra hipòtesis contempla la possibilitat de que els fruts anaren adherits al plomall d'aus migratòries que habiten en els mateixos roquedos.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Erodium mouretii és una rupícola o litófita, és dir, una planta que creix en zones rocoses. Es troba #present en canchales cuarcíticos compresos entre els 400 i 800 metros d'altitut, arrelant en clavills en abundant matèria orgànica (majoritàriament d'orige vegetal, encara que enriquida en nitrogen procedent dels excrements de les aus que habiten en els propis roquedos). Les poblacions ibèriques semblen tindre preferències per les zones d'umbría.[9]
Descripció
[editar | editar còdic]Els seus fulls i talles estan recoberts per uns pèls rectes, blanquecinos i delicats (indumento pubescente). Presenta un gran rizoma lignificado (endurit) i poc ramificado. Els seus inflorescèncias tenen de 5 a 10 florés, les quals són hermafroditas i subzigomórficas[10] i posseïxen cinc pétals, cinc estams i cinc estaminodios.[11] Dos de pétals de cada flor són notablement més chicotets i, ademés, presenten màcules o taques púrpures que servixen com a guia per a la polinisació per insectes.[12]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Erodium mouretii va ser descrita per Charles-Joseph Marie Pitard-Briau i publicat en Exploration Scientifique du Maroc, Botanique, 23 en 1912.[13][14][15]
- Etimologia
El epítet genèric, Erodium, deriva del grec ἐρῳδιός (erodios, "garza"), degut a que el seu frut s'assembla al pico d'estes aus.[16] L'epítet específic, mouretii, va ser assignat per Pitard en honor al tinent de l'eixèrcit francés Marcellin Mouret, qui va recolectar numeroses plantes en les seues expedicions per Marroc a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Retamatour: Ficha Erodium mouretii.
- ↑ Fernández Casas i Ceballos, p.202
- ↑ M. Landero; J.L.Pérez Chiscano; I. Valdes-Bermejo: Erodium mouretii Pitard en les serres centrals de la província de Badajoz. [1]
- ↑ Anser Online: Proposta per a l'inclusió en Ret Natura 2000 de la nova ZEPA denominada: Serres del Valle-Quintana I Plans de Sant Josep (Badajoz)
- ↑ Pérez-Chiscano, JL (1986). Nova localitat per a Erodium mouretii Pitard. Stvdia Botanica 5: 213. Disponible en a_Erodium_mouretii_Pi.pdf&disposition=inline&api_url=https%3A%2F%2Fapi.europeana.eu%2Fapi
- ↑ B. Valdés, C. Santa-Bàrbara, C. Vicent i A. Muñoz: Catàlec florístico del Andévalo i Serra d'Huelva (plantes vasculars) [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Junta d'Extremadura. Consejeria d'Indústria, Energia i Mig ambient: Catàlec Regional d'Espècies Amenaçades
- Archivat el 19 de giner de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ D.O.I. Junta d'Extremadura: Decret 37/2001, de 6 de març, pel que es regula el Catàlec Regional d'Espècies Amenzadas d'Extremadura [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Gil Chamorro, Alberto (2005). Estudi poblacional de Erodium mouretii Pitard en Extremadura. Conservació de la naturalea en Extremadura. Comunicacions en Jornades i Congressos 2002-2004: 127-136
- ↑ Junta d'Extremadura: Catàlec d'espècies vegetals amenaçades d'Extremadura. Angiosperma 3
- Archivat el 19 de decembre de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Durán, F., Gil, J.R. Guia de flors d'Extremadura (dicotiledóneas). Colecció Naturalea extremenya. Fondo Natural. ISBN: 84-86430-20-8.
- ↑ Ramos Maqueda. 2008c. Estructura reproductora de Erodium mouretii Pit. En: Folia Botanica Extremadurensis, 2: 96-97. Guadajira
- ↑ Exploration Scientifique du Maroc, Botanique 23.
- ↑ «Erodium mouretii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 d'abril de 2014.
- ↑ Erodium mouretii en The Plant List
- ↑ «En Noms Botànics». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2010. Consultat el 30 de setembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Erodium mouretii.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Erodium mouretii.- Ficha de Erodium mouretii en Flora Vascular.
- Ficha de Erodium mouretii en plantasyhongos.és
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erodium mouretii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.