Ermita del Crist de l'Agonia (Algemesí)
L'ermita del Crist de l'Agonia és un temple situat en la Ronda del Calvari, 29, en el municipi d'Algemesí. És Be de Rellevància Local en identificador número 46.20.029-012.[1][2]
Història
En el Llibre de Peita de 1591, de l'archiu municipal d'Algemesí, es mencionen els terrenys sobre els que posteriorment s'ubicaria l'ermita, en la partida antigament coneguda com a L’Albotaina, era un antic promissiari. En els catastres del XVIII es denominava com el Calvari. La primera referència documental a l'ermita apareix en un llibre de Visites Eclesiàstiques de poc abans de l'any 1792.
En virtut de la Real Pragmàtica de 3 d'abril de 1787, es va dispondre que les poblacions tingueren els cementeris fora del caixco urbà. D'esta forma, en 1817, es va decidir construir un nou cementeri en Algemesí en els terrenys de l'ermita del Crist de l'Agonia, ya que en aquella época es trobava a les afores del poble. No obstant, en 1873, el mege del poble va fer unes declaracions alegant que el nou cementeri era un lloc antihigiénico, per lo que la Corporació Municipal va acordar el 21 d'abril de 1880 l'adquisició d'atres terrenys per a construir el que seria el tercer cementeri de la localitat. L'últim enterrament en els terrenys de l'ermita va tindre lloc el 4 de setembre de 1884. El 2 de febrer de 1896, va ser quan el Govern Civil de la Província, va autorisar a l'Ajuntament a traslladar els cadàvers de l'antic cementeri al nou, tancant-ho aixina definitivament.
En 1901, l'Ajuntament va manifestar la seua intenció vendre els terrenys de l'antic cementeri i l'ermita del Crist. A esta decisió es varen opondre Jaime Girbés i atres díhuit veïns, que varen solicitar que no es vengueren eixos terrenys i varen aplegar a l'acort en l'Ajuntament de construir un Calvari en el lloc. Aixina en 1910, els terrenys varen passar a dedicar-se exclusivament a Calvari, i es va alçar una creu de ferro en l'interior del cementeri que representara l'última estació del Via Crucis.
Durant les primeres décades del XX, l'expansió demogràfica d'Algemesí va dur a que l'emplaçament de l'ermita, inicialment rural i alluntat del núcleu, quedara cada volta més prop del mateix. En 1931, es va presentar a l'Ajuntament la proposta de desviar el tràfic, que fins a llavors travessava el caixco urbà, per les afores del poble, sent que el recorregut elegit, propenc al ferrocarril, obligava a derribar l'antiga ermita, com es va fer en 1932.
Despuix de realisar-se les obres de la nova carretera, l'Ajuntament va intentar de nou cedir els terrenys sobrers al seu us original, pero com la llegislació del moment li impedia acometre directament construccions de tipo religiós, va propondre als festeros del Crist de l'Agonia que s'encarregaren de realisar en aquells terrenys la construcció corresponent. No obstant, en l'arribada de la Guerra Civil, no es va portar a terme la cessió i durant el conflicte els terrenys es varen utilisar com a granja experimental per a la cria de conills.
En acabar la guerra es va decidir l'edificació d'una cripta que arreplegara els restants dels fallits en la contenga partidaris del bando vencedor. Per això es va encarregar a l'arquitecte municipal, Juan Segura de Llac, un proyecte que va presentar en l'any 1941. Sobre la cripta es va edificar una ermita dedicada al Crist de l'Agonia, en memòria de la desapareguda en 1932. L'elecció del lloc es va deure a la presència de l'antic cementeri. En 1942, varen eixir a licitació les obres de la Cripta als Caiguts, adjudicant-se a Francisco Ferrero Ferrís com a contractiste principal. Les obres es varen iniciar a l'any i varen finalisar en 1944.
La creu de ferro que es troba a les portes de l'ermita és l'original de 1910, i simbolisa el lloc a on es trobava l'antiga ermita de 1792. Seguix sent l'última estació del Via Crucis.
Descripció
L'edifici es troba en el recint del calvari, al principi de l'avinguda del Santíssim Crist. Este recint està tancat per una reixat decorativa d'obra. L'accés es realisa per una portada neoclàssica en reixa de ferro, en que el seu arremate i baix un escut, es troba la llegenda: Calvari, Cripta dels Caiguts i Ermita de N.º Smo. Jesucristo de l'Agonia. Any MCMXLI.[2]
El temple en sí és de chicotet tamany, pintat en blanc. S'accedix per dos trams de grades. Hi ha un porche davanter en tres arcs iguals i tejadillo a un sol alvertent. El frontón és barroc, en un óculo cego i rebanc adornada en gerros en els cantons. la frontera s'arremata en una espadaña en campana i una chicoteta creu.[2] La porta d'accés és adintelada, emplanchada i en sengles espilleres en els seus fulls. L'interior és de planta rectangular, en pilastres adossades als paraments. Està cobert en volta d'aresta. En les parets es troben les estacions del Via Crucis en relleus policromats. el presbiteri és semicircular. En el mateix es troba sobre una repisa la figura a tamany natural de Crist, datada en 1944.[2]
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita del Crist de l'Agonia (Algemesí).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita del Cristo de la Agonía (Algemesí)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.