Ermita de Sant Pedro i Sant Marcs de la Barcella
L'ermita de Sant Pedro i Sant Marcs de la Barsella () és tempo catòlic situat en el terme municipal de Chert, en la comarca del Baix Maestrat de la província de Castelló, que està catalogada com be de rellevància local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), presentant com a còdic identificador el 12.03.052-001.[1]
Es troba ubicada en el cridat parage de la Barsella i està datada en el XVI, encara que entre 1770-1779, va sofrir una remodelació.[1][2]
Història
L'ermita de Sant Pedro i Sant Marcos, era l'iglésia d'un antic municipi, La Barcella, actualment desaparegut, pese a donar nom a una partida rural que fa referència al lloc en a on s'ubica.[1]
S'aplega a l'ermita seguint el cridat Camí de Sant Marcos o del Turmell, que és una pista que arranca de les últimes cases de la població i que està depenent dels trams en un estat d'us que podria classificar-se com regular.[1][2]
Se sap de la seua existència des de 1192, ya que és citat el lloc en documents d'eixa época en els que es fa referència a fets històrics com la donació per part Alfonso II d'Aragó de l'enclavament, per mig de carta pobla, a uns monges-soldats coneguts com Els Pedros, que eren membres de la pertanyents a l'Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem.[1][2]
Com a conseqüència del seu despoblació en el XIV, el seu terme es anexionó al de Chert.[1][2]
La primitiva iglésia era una típica «iglésia de conquista», dedicada en un primer moment a l'apòstol Sant Pedro, pero este temple primigeni va ser abandonant-se, lo que va provocar la necessitat d'erigir un temple nou; d'esta manera, despuix d'una visita pastoral del bisbe de Tortosa Luis García Mañero en 1762, es va ordenar la construcció d'un nou temple, que va ser dissenyat i dirigit per Joan Barceló, el mestre d'Alcalà de Chivert. Esta nova ermita, que és l'edifici que ha aplegat als nostres dies, es va iniciar en 1770, i es va conseguir acabar en 1779, es va dedicar no solament a Sant Pedro, sino també a Sant Marcos, ya que este era el patró de Chert.[1][2]
Fins a la guerra civil l'ermita era considerada el centre de reunió dels habitants de les mass de la zona; pero durant este episodi bèlic, el seu interior va quedar totalment destrossat. Per la seua banda, la hospedería anexa es va utilisar com a escola, la qual va permanéixer oberta fins a 1961. A partir d'este moment i fins a 1995, va anar la llar d'un pastor.[1][2]
S'han portat a terme diverses restauracions, destacant les realisades en la capella, que estava en molt mal estat, i gràcies a les quals actualment ha recuperat el cult.[1]
En l'actualitat, del complex primitiu solament queda en peu l'iglésia, la vivenda de l'ermitaño i un porche que formava part de la hospedería. També cal fer referència a la torre de vigilància, coneguda com Torre de Sant Marcos, que també es troba formant part del complex arquitectònic.[1] També es conserva un aljibe, de planta rectangular cobert per volta de canó. En la cara surest del tossal, encara queden restants del cementeri.[2]
Descripció
L'ermita presenta una sola nau, d'aproximadament 20 metros de profunditat i 8 d'esgambi, dividida en quatre trams. S'observen capelles entre els contraforts i capçalera poligonal en una chicoteta sacristia adossada. La coberta és de creueria en la zona del presbiteri, mentres que presenta una volta de canó en lunetos en la nau, que té arcs torals que descansen sobre pilastras dòriques que semblen estar casi exentes.[3][2]
Respecte a la decoració interior, abunda en motius de rocalla, admirant-se pintures murals d'estil rococó, que representen figures de sants sobre els rebancs i medallones en el presbiteri, en els que es venera a sant Marcs en un retaule, el qual conté alguns elements del retaule existent a finals del XVIII i que va ser destruït en 1936.[3][2]
Tradicionalment s'ha celebrat una romeria (el dissabte més propenc al 25 d'abril) en la que entre atres costums típiques, destaca la de regalar una i hospitalitat a tots els assistents.[1] La relíquia de Sant Marcos, que normalment es troba en l'Iglésia parroquial de Chert, és transportada fins a l'ermita per a celebrar una missa i repartir les típiques “fogasses” beneïdes, que són una espècie de coques salades circulares, que estan adornades en la seua cara superior en incisions fetes mentres la pasta està blana.[3][2]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1175
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2014. Consultat el 28 de maig de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2015. Consultat el 28 de maig de 2014.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Sant Pedro i Sant Marcs de la Barcella.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de San Pedro y San Marcos de la Barcella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.