Eriosyce villicumensis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eriosyce, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest d'Argentina, específicament de la província de Sant Joan.

Erro al crear miniatura:
Eriosyce villicumensis

Descripció

editar

Eriosyce vallenarensis és una espècie de cactus globoso a subgloboso, de creiximent llent, en brot de color gris verdoso clar i superfície blanquecina, finament pulverulenta. Els individus adults alcancen aproximadament entre 4 i 9 cm de diàmetro. El sistema radical està format per una raïl principal curta, cònica i engrossada, de tipo pivotante.

Erro al crear miniatura:
Detall de l'àpiç

Presenta entre 7 i 11 costelles amples i romas, en escassa escotadura entre areolas. Les espines són de color negre; normalment desenrolla una o dos espines centrals, curvades cap a dalt, d'1 a 2 cm de llongitut, i entre sis i huit espines radials, dispostes en parells i adpresas al talle, en llongituts compreses entre 8 i 15 mm.

Erro al crear miniatura:
Planta en el seu hàbitat

Les flors s'originen en areolas jóvens; són infundibuliformes i de color anaranjado groguenc, en una llongitut aproximada de 2,8 a 3,5 cm i un diàmetro de fins a 3 cm. El pericarpelo i el tubo floral estan coberts de llana blanca i cerdes pardas. Els fruts són globosos, de color pardo obscur, secs, i s'òbrin per mig d'un opèrcul basal.[1]

Distribució i hàbitat

editar

L'espècie presenta una distribució restringida en el noroest d'Argentina, llimitada a la Serra de Villicum, en la província de Sant Joan.[1]

Habita ambients desérticos del desert del Mont, a altituts situades al voltant dels 1900 m s. n. m.[2]Estos ambients es caracterisen per una marcada aridez, precipitacions extremadament baixes i substrats pedregosos o arenencs ben drenados. En la localitat de Matagusanos s'han registrat precipitacions miges anuals propenques a 84 mm i temperatures miges anuals entorn a 20 °C, en màxims estivals que poden aproximar-se a 40 °C.[3]

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 271. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. «Eriosyce villicumensis: Kiesling, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152169A121461462».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152169A121461462.en.Consultat el 2026-01-14.
  3. (2015).«Interactions between Eriosyce villicumensis (Cactaceae) and shrubs: a study case in the hyper arid Monte desert of Argentina».Bolletí de la Societat Argentina de Botànica.50(1)
    61-70.Consultat el 14 de giner de 2026.