Anar al contingut

Ergotelis de Creta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Ergotelis FC (en griego: Γυμναστικός Σύλλογος Εργοτέλης, Γ.Σ. Εργοτέλης) és un club de fútbol grec en sèu en Heraklion, la major ciutat de l'illa de Creta, Grècia. Actualment competix en la categoria FCA Heraklion A1, el quart nivell del sistema de lligues del fútbol grec, i disputa els seus partits com a local en l'Estadi Pankritio. El club va ser fundat el 7 de juliol de 1929 per refugiats grecs procedents d'Àsia Menor que havien emigrat a Heraclión despuix del desastre d'Àsia Menor. El club va ser nomenat en honor d'Ergotelis de Hímera, un famós campeó dels Jocs Olímpics Antics oriunt de Creta. L'entitat forma part del club deportiu històric Gymnastics Club Ergotelis (en grec: Γ.Σ. Εργοτέλης).

El Ergotelis és un dels únics clubs de fútbol en sèu en Heraclión que ha conseguit competir en la Superliga de Grècia, la màxima categoria del fútbol del país. L'equip va acumular un total de nou participacions en l'èlit entre els anys 2004 i 2015, conseguint la seua millor classificació històrica en un 7.º lloc durant la temporada 2013-14. Entre els seus èxits, el club també es va proclamar campeó de la Segona Divisió de Grècia (llavors coneguda com a Beta Ethniki) en l'any 2006, i va guanyar la Copa Amateur de Grècia en 1983. Els seus colors tradicionals són el groc i el negre.

Pese a haver finalisat en la novena posició durant la temporada 2021-22 de la Segona Superliga de Grècia, l'equip va ser expulsat del campeonat professional per problemes institucionals, lo que va resultar en un descens administratiu de dos categories, caent fins al principal campeonat amateur regional de Heraclión.

Història

Primers anys

El Ergotelis va ser fundat en 1929 com un club de fútbol amateur de jugadors cretenses per ciutadans prominents de Heraclión, la majoria d'ells refugiats d'Àsia Menor. La fundació del club, aixina com el seu primer partit registrat, una victòria amistosa per 4-0 contra l'equip local Leon (en grec: Λέων) disputada en l'estadi Chandax (en grec: Χάνδαξ) el 4 d'agost de 1929, va ser resenyada en el periòdic local " Eleythera Skepsis" (en grec: Ελευθέρα Σκέψις) el dimecres 7 d'agost de 1929.[1] Des dels seus inicis, el Ergotelis va mostrar els ideals progressistes dels seus fundadors, sent un dels primers clubs deportius de Grècia en permetre la participació de dònes tant en les seues seccions deportives com en la seua junta directiva.[2]

El club va tancar temporalment en 1935 despuix de l'implicació dels seus principals eixecutius en els moviments polítics de l'época.[2] El Ergotelis va ser refundat en 1937, desenrollant un notable departament d'Atletisme junt a un potent equip de fútbol que va conseguir el primer lloc en el Campeonat de l'Associació de Clubs de Fútbol de Heraclión en 1940, un torneig que mai va aplegar a finalisar per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.[2]


Despuix de la guerra, el club va emergir com el rival més fort de l'equip que dominava regularment el campeonat local, l'OFI, donant forma a una va rivalitat tant deportiva com a social en la ciutat.[3] En 1946, el Ergotelis va conseguir per fi el seu propi terreny de joc, l'Estadi Pankritio (també conegut com a Estadi Marinengo, pel bastió Martinengo), situat sobre les muralles de l'época veneciano que rodegen el centre de la ciutat. L'equip va competir principalment en el campeonat local de Heraclión i en la Segona Divisió nacional de Grècia despuix de la creació d'esta última a principis de la década de 1960.

El Ergotelis va estar molt prop de conseguir un històric ascens a la Primera Divisió durant la temporada inaugural de la Beta Ethniki (Segona Divisió) disputada en 1960, terminant 3i en el Grup Sur, a sol 4 punts del campeó de grup, l'Atromitos FC.[4] Posteriorment, el club va descendir a la recent creada Gamma Ethniki (Tercera Divisió) en la campanya 1964-65 despuix de finalisar en la 9i posició del Grup 2,[5] pero es va recuperar ràpidament en guanyar el campeonat del Grup 1 de la Gamma Ethnikí en 1966. Est va supondre el primer títul nacional en el història del club i li va permetre retornar de forma immediata a la Segona Divisió.

Els anys de la Junta, el concert de Theodorakis i les seues repercussions (1966-74)

Durant la dictadura dels coronels, el Ergotelis va ser tildat d'organisació "antipatriótica". Els seus directius varen ser acusats de "desviar-se dels propòsits per als que varen ser elegits, convertint al club en un instrument al servici d'objectius polítics i, en ocasions, antipatrióticos". Tot açò va ocórrer en acabant de que la junta directiva del club permetera al reconegut cantautor i compositor Mikis Theodorakis, una veu fonamental contra el govern d'extrema dreta, donar un concert en l'Estadi Martinengo.[6]


Despuix de la conclusió de la temporada 1966-67 de la Segona Divisió (Beta Ethniki), el club va ser relegat a la força a la categoria amateur per mig d'una nova llei que establia que cada ciutat regional de Grècia solament podia estar representada en la Segona Divisió nacional per un únic equip.[6] Ademés, per a agravar la situació, els clubs locals que permaneixien en la categoria tenien el dret d'exigir el traspàs de qualsevol número de jugadors dels equips descendits, eludint les normatives oficials de fichages.[7]

Com a resultat d'esta mida, cinc dels futbolistes del Ergotelis millor valorats en eixe moment (Konstantinos Theodorakis, Dimitrios Papadopoulos, Manolis Stavroulakis, Konstantinos Zouraris i Georgios Skandalakis) varen ser fichats pel seu rival local, el OFI, que sí es mantenia en les competicions nacionals.[6][8] Poc despuix, una decisió judicial a favor del Ergotelis va ser anulada per la Federació Helènica de Fútbol, controlada llavors per la Junta, la qual va aprovar finalment els contractes del OFI en els jugadors i va amenaçar als directius del Ergotelis en expulsar-los del seu proprio terreny de joc, l'Estadi Martinengo.[8]

En acabant de que els membres de la junta directiva del club anaren destituïts o processats, el Ergotelis va quedar pràcticament desmantellat en 1967.[6][8] El club va fer una breu tornada a la Segona Divisió despuix de guanyar el campeonat local de Heraclión en la temporada 1969-70. No obstant, en una plantilla i una directiva molt debilitades i sense l'experiència necessària per a ser competitius, l'equip va descendir de forma immediata al final de la campanya 1970-71 despuix de finalisar en l'últim lloc.[5]

El periodo posterior a la Junta i els èxits esporàdics dels 80 (1974-1999)

Despuix de la caiguda de la Junta en 1974, es varen realisar varis intents per a tornar a l'equip a la realitat del fútbol grec, no obstant, la majoria varen terminar en fracàs. Com a resultat, el Ergotelis va tindre que lluitar en les categories regionals i nacionals inferiors durant més de 30 anys. No obstant, el club va conseguir no passar completament desapercebut durant estos anys, conseguint alguns èxits notables en la década de 1980 en el seu camí cap al resorgiment.

Durant la temporada 1982-83, l'equip va guanyar la Copa Amateur de Grècia despuix de derrotar al AO Arta per 2-0 en la final disputada en l'Estadi Apostolos Nikolaidis,[9] convertint-se aixina en el primer club de Creta en guanyar esta competició.[10] En la campanya 1984-85, l'equip va finalisar en els més alt de la classificació del Grup 1 de la Quarta Divisió de Grècia, conseguint l'ascens a la Tercera Divisió de Grècia com campeoones.[11]


No obstant, el guany més destacat d'este periodo es va produir en la temporada 1985-56. El Ergotelis, que en eixe moment militava en la Gamma Ethniki, va conseguir alcançar els quarts de final de la Copa de Grècia, lo que supondria la millor actuació del club en el torneig durant els següents 33 anys. Sent l'únic representant de la Tercera Divsión que quedava viu en la competició, el Ergotelis va eliminar consecutivament al Niki Volos FC, al Panserraikos (equip de la Superliga de Grècia i al Olympiakos campeó del torneig, el Panathinaikos F.C. Encara que el Ergotelis va plantejar un partit difícil als "Verts" en l'anada, caent finalment per 2-3 en l'Estadi Theodoros Vardinogiannis de Heraclión, va anar completament superat en el partit de regrés. Allí va perdre davant els futurs campeons grecs per un contundent 7-1 en l'Estadi Leoforos Alexandras el 9 d'abril de 1986.[12] Este ardit va marcar el final dels intents del Ergotelis per retornar a l'èlit durant este periodo, ya que el club va acabar descendint de nou a la Delta Ethniki dos anys més vesprada, al final de la temporada 1987-88.[13]

El Ergotelis va resorgir breument a mitan de la década de 1990, passant dos temporades consecutives en la Gamma Ethniki entre 1996 i 1998, despuix de proclamar-se campeó del Grup 2 de la Delta Ethniki en la 1995-96.[11] Despuix d'açò, el club tardaria atres cinc anys en tornar a emergir, esta volta per a completar una tornada definitiva a l'èlit.

Renaixença i ascens a la màxima categoria (1999-2006)

A finals de la décade de 1990, el Ergotelis va passar a ser propietat dels veterans directius de fútbol Georgios Soultatos i Nikos Tzortzoglou, els qui varen assumir el control del club per tercera volta despuix de dos mandats relativament exitosos durant eixa mateixa década. Deprenent de l'experiència passada, es varen realisar fichages cuidadosos de jugadors prometedors del mercat de Creta, a l'hora que es va posar émfasis en el desenroll i creiximent de l'infraestructura del club, lo que va dur a la creació de l'Acadèmia Jovenil del Ergotelis en l'Estadi Martinengo. En un parell d'anys, el Ergotelis es va convertir en un equip fort i competitiu compost en la seua majoria per jugadors cretenses, que celebraria tres ascensos consecutius dese la Quarta Divisió fins a alcançar l'Alpha Ethniki (Primera Divisió), la màxima categoria del fútbol professional en Grècia, per primera volta en el història del club.

En 2001, el duo Soultatos-Tzortzoglou va nomenar com a entrenador al tècnic cretense i exlegendario porter del OFI Creta, Myron Sifakis, càrrec que ocuparia durant els següents tres anys i mig. Despuix de conseguir l'ascens a la Tercera Divisió de Grècia en 2002, el club va fichar al davanter nigerià Patrick Ogunsoto, que acabaria convertint-se en el màxim golejador històric de l'equip. El departament de fútbol professional del Ergotelis es va establir eixe mateix any, com a requisit indispensable per a que el club poguera competir en la Gamma Ethniki. A pesar de ser un equip recent ascendit, el Ergotelis va terminar segon en la temporada 2002-03 de la Gamma Ethniki, sumant la notable sifra de 80 punts en la classificació i guanyant tots els partits disputats com a local en l'Estadi Martinengo eixa campanya. Ogunsoto va anotar personalment 30 gols en 32 partits, als que es varen sumar atres 12 de l'emblemàtic capità de l'equip, Stavros Labrakis, contribuint abdós significativament a la triumfal tornada del club a la Segona Divisió (Beta Ethniki) despuix de 31 anys d'absència.


En la temporada següent, el Ergotelis va participar en la Beta Ethniki, aprofitant una volta més una racha de grans actuacions en casa (onze victòries, tres empats i solament una derrota), respalats pel fervent respal de la seua afició. El club va quedar tercer en 55 punts, guanyant-se l'oportunitat d'ascendir en un partit únic de promoció ("play-off") contra l'equip que terminara 14i en la temporada 2003-04 de l'Alpha Ethniki. El 30 de maig de 2004, el Ergotelis va guanyar eixe partit, derrotant al club ateniense Akratitos FC per 1-0 en el neutral Estadi Makedonikos de Salónica front a una multitut entusiasta de 2000 aficionats que varen viajar des de varis racons del país, gràcies a un gol en el temps de desconte de Jean Marie Sylla. El club es va convertir aixina en el segon equip en representar a Heraclión en la màxima categoria del fútbol professional de Grècia, junt al seu rival, el OFI. Centenars de seguidors del Ergotelis varen eixir als carrers eixa nit per a celebrar-ho, escoltant l'autobús dels vencedors des del Aeroport Internacional de Heraclión fins a l'Estadi Martinengo.[14] L'ascens del Ergotelis va coincidir en la finalisació del Estadi Pankritio per a recints de fútbol en l'Alpha Ethniki, l'equip va deixar l'Estadi Martinengo i es va mudar al Pankritio, que seguix sent la sèu del club fins al dia de hui.

Fòra del terreny de joc, el club va aprofitar al màxim el nou estadi duranta la seua temporada de debut en l'Alpha Ethniki, atraent a aficionats de tota Creta i guanyant-se el reconeiximent tant de l'estat grec com de la Federació Helènica de fútbol. Com a resultat, el club va batre varis récorts d'assistència, incloent el primer "no hi ha billets" de l'Estadi Pankritio el 20 de febrer de 2005, durant una victòria en casa per 2-1 en la lliga contra el vigent campeó, l'Olympiacos F.C.[15] En el camp, no obstant, la falta d'experiència de l'equip va dur a un rendiment decepcionant. A pesar de conseguir victòries notables contra els jagants grecs Olympiacos i PAOK de Salónica F.C, el Ergotelis no va poder evitar el descens i finalment va terminar en la 15a posició en sol 5 victòries, 5 empats i 20 derrotes. Patrick Ogunsoto va produir 11 d'un total de 19 gols anotats per l'equip durant la temporada. En eixe mateix curs, el club va rescindir el contracte en Myron Sifakis despuix d'unes controvertides declaracions despuix d'una derrota en casa per 0-1 contra el seu antic equip, el OFI.[16]

No obstant, a l'any següent, despuix de superar un dur començ en la temporada 2005-06, el Ergotelis va recuperar la seua bona forma en acabant de que el tècnic grec Nikos Karageorgiou assumira el càrrec a mitat de campanya, conseguint l'ascens immediat a la màxima categoria i guanyant el seu primer títul de la Beta Ethniki. El club va passar la temporada invicte en casa (11 victòries, 4 empats), a l'hora que conseguia impressionar de nou al públic en la seua actuació en la Copa de Grècia, a on varen conseguir eliminar al jagant grec Panathinaikos F.C. Una volta més, Ogunsoto va liderar al club en anotació en 21 gols, guanyant-se un traspàs a l'estranger per a jugar en el K.V.C Westerlo de la Primera Divisió belga.

Etapa en la Superliga i l'era Papoutsakis (2006-2012)

El segon ascens del Ergotelis va coincidir en la creació de la Superliga de Grècia, una continuació moderna de l'anterior Alpha Ethniki, ara baix la supervisió de la coalició de clubs participants. La plantilla del Ergotelis per a la temporada 2006-07 es va reforçar en jugadors de calitat en totes les llínees, com el exdelantero del Real Madrit Club de Fútbol Perica Ognjenovic. Molts d'ells varen permanéixer en el club durant varis anys, formant un equip competitiu que va passar vàries temporades consecutives en la màxima categoria. El club va tornar a ser reconegut per les autoritats estatals gregues per l'organisació d'iniciatives i accions innovadores durant la temporada, aixina com per la seua ètica i esperit de joc net. Sobre el terreny de joc, el Ergotelis es va assegurar el 9i lloc en 39 punts en la classificació, mantenint un gran rendiment en casa (7 victòries, 4 empats i 4 derrotes), i conseguint 4 victòries adicionals a domicili, destacant les conseguides davant el Panathinaikos F.C i el seu rival local, el OFI Creta.

En giner de 2008, el club va passar a ser propietat del llavors vicepresident i destacat empresari Apostolos Papoutsakis,[17] qui va impulsar un ambiciós pla d'inversió per a mantindre a l'equip en l'èlit. Durant la presidència de Papoutsakis, el club va alcançar un gran prestigi en el fútbol grec, lo que li va validar al Ergotelis guanyar premis consecutius al Joc Net (Fair Play) en les temporades 2008-09[18] i 2009-10. El tècnic grec Nikos Karageorgiou es va mantindre en el banquet durant sis temporades consecutives, en les que el club va experimentar un creiximent econòmic constant, degut principalment als traspassos de Jóvens promeses gregues com Dimitrios Kiliaras i Vasilios Koutsianikoulis a clubs de prestigi com el Panionios d'Atenes i el PAOK de Salónica F.C, respectivament.

No obstant, abans de conseguir estos èxits, el club va tindre que superar un difícil periodo de transició. Fent front al canvi en la directiva, el Ergotelis va completar una turbulenta temporada 2007-08 en la que va evitar el descens en l'última jornada gràcies a una combinació de resultats, lo que va permetre a l'equip capitalisar la seua victòria en casa per 2-0 front al Xanthi F.C davant 10 000 aficionats. La llegenda del club, Patrick Ogunsoto, va retornar al Ergotelis a mitat de temporada per a contribuir a la salvació en 6 gols, ajudant a l'equip a alcançar la 13a posició en un balanç de 7 victòries, 9 empats i 14 derrotes.

Durant la campanya 2008-09, el Ergotelis va conseguir victòries memorables contra els jagants tradicionals del fútbol grec, el Panathinaikos i el Olympiacos F.C, incloent un triumfo per 2-3 a domicili en l'Estadi Olímpic d'Atenes contra el Panathinaikos el 29 d'octubre de 2008.[19] Aprofitant les seues bones actuacions com a visitant, el club va igualar el seu millor registre de lliga terminant en el 9.º lloc. Ademés, el Ergotelis es va convertir en l'únic representant de Heraclión en la màxima categoria despuix del descens del seu gran rival, el OFI.


La temporada 2009-10 va estar dedicada al 80 aniversari del Ergotelis, per ad açò el club disseny un logotip especial commemoratiu i va tancar fichages cridaners, destacant l'incorporació del màxim golejador històric de Letònia, Maris Verpakovskis.[20] El club va organisar una série d'activitats socials i benèfiques, i va celebrar el seu aniversari per tot lo alt en una contundent victòria per 5-0 davant el vigent campeó, el Olympiacos, en un partit amistós disputat en l'Estadi Pankritio el 6 de setembre de 2009.[21] No obstant, el rendiment de l'equip en lliga va estar per baix de les expectatives, finalisant en l'11 lloc i assegurant la permanència en molta tensió despuix d'encadenar dos victòries consecutives en les dos últimes jornades. La temporada següent, el club va conseguir la seua fita més notable d'este periodo, assegurant la 8.ª plaça en la campanya 2010-11. Fòra del camp, la directiva va rebre elogis dels mijos de comunicació per la seua iniciativa de firmar acorts de colaboració internacional en l'equip neerlandés FC Utrecht[22] i en el Philadelphia Union nortamericà. Les activitats socials d'esta época varen culminar en un concert celebrat en l'Estadi Pankritio el 19 de setembre de 2011, en el que es va rendir homenage a Mikis Theodorakis per a commemorar els 45 anys transcorreguts des del seu polèmic concert en l'Estadi Martinengo en 1966.[23]

Per a la temporada 2011-12, la directiva va decidir retallar el presupost de l'equip, una conseqüència directa de la crisis del deute sobirà en Grècia de finals de la década de 2000. Encara que la temporada va escomençar de forma prometedora, el posterior decliu en el rendiment i les creixents tensions entre varis jugadors i l'entrenador varen terminar per condenar a l'equip. El Ergotelis va descendir al final de la temporada despuix d'una desastrosa segon regrés en la que solament va guanyar 2 dels 15 partits disputats, retornant aixina a la segona categoria (renombrada com "Football League") en finalisar en el 14.º lloc. Per a sumar encara més dolor a l'afició, el president del club, Apostolos Papoutsakis, va fallir el 23 de juliol de 2012 als 60 anys d'edat.[24]

Problemes financers, colapse i reinicie en la Gamma Ethniki (2012-2017)

En la temporada següent, el Ergotelis va sofrir una profunda reestructuració en tots els fronts. Nikos Karageorgiou va rescindir el seu contracte de mutu acort despuix de sis anys en el càrrec,[25] i el reconegut exdelantero chiprà Sinisa Gogic va assumir el banquet de l'equip.[26] La plantilla es va reconstruir en jóvens de la pedrera, ya que la majoria dels veterans del club varen ser lliberats o es varen negar a jugar en una categoria inferior. A mitan de temporada, l'equip va experimentar una gran inestabilitat financera en acabant de que els principals accionistes anunciaren la seua marcha. [27]A pesar d'estos contratemps, el Erhotelis va conseguir assegurar el segon posat en la llarga temporada 2012-13 de la Segona Divisió, en un balanç de 22 victòries, 9 empats i 9 derrotes, celebrant aixina el seu tercer ascens a la Superliga de Grècia. No obstant, esta tercera etapa en la màxima categoria resultaria ser efímera.


La primera temporada del Ergotelis en l'èlit despuix de l'ascens va ser impressionant per als estàndarts del club. En la campanya 2013-14, el Ergotelis va conseguir la seua millor classificació històrica en la Superliga. En un récort absolut de 44 punts, l'equip va finalisar en la 7.ª posició, empatat en el OFI Creta, ya que abdós varen sumar 11 victòries, 11 empats i 12 derrotes al final del curs. No obstant, este excelent estat de forma es va vore truncat en la campanya següent. Els continus canvis d'entrenador, l'abundància de fichages desafortunats i costosos, la prorrogació de múltiples partits a mitat de temporada i a la retirada d'alguns competidors de la lliga per motius econòmics, varen dur a l'equip a terminar en el 16.º lloc durant la temporada regular.[28] Finalment, el club va quedar ubicat en la 15 posició en els despachos, en acabant de que l'A.O Kerkyra fora descendit per transferència illegal d'accions i penalisat a l'última posició de la taula.[29]


La temporada següent va resultar ser una de les més difícils en el història recent de l'entitat, ya que al començ de la campanya hi havia molts dubtes sobre en quina categoria competirien. Els problemes llegals oberts en els clubs de la Superliga, el Kerkyra[30] i el Veria F.C,[31] varen deixar en l'aire el descens del Ergotelis, i els directius varen fer un últim esforç per mantindre a l'equip en la màxima categoria duent abdós casos als tribunals.[32] Una volta resolts abdós litigis i confirmant-se el descens del Ergotelis,[33] es va especular molt sobre si el club seguiria els passos d'equips com l'AEK Atenes F.C, l'Athlitiki Enosi Larissa o el seu rival local, el OFI, que varen optar per dissoldre's i jugar voluntàriament en la Tercera Divisió de Grècia en un intent d'escomençar de zero i sanear els seus enormes deutes.[34] A pesar de les inasumibles obligacions financeres que comportava la decisió de seguir jugant en la Football League, el màxim accioniste i fill del difunt Apostolos Papoutsakis, Dimitrios, va prendre la decisió de mantindre al club en el nivell professional i intentar un quart ascens a la Superliga, reunint a antics membres de la directiva i finançadors.[35] El club contractó a l'entrenador bosnio Jasminko Velic i va escomençar a preparar-se per a la temporada casi un més en acabant de que esta haguera començat oficialment.[36] A pesar de les grans esperances, l'equip pronte va caure als últims llocs de la de la classificació, mentres la seua situació econòmica empijorava de forma alarmant. Quan els jugadors varen escomençar a presentar denúncies contra el club en el mercat de fichages de hivern de 2016, lliberant-se aixina dels seus contractes pels impagaments, Papoutsakis va anunciar la seua dimissió com a president.[37] Els membres restants de la directiva, junt en un grup de 17 jugadors que es varen negar a deixar morir a l'equip, varen conseguir mantindre el club a flotació fins al 19 de giner de 2016, data en la que els directius varen decidir

finalment retirar l'equip de la competició.[38] Despuix de 14 anys consecutius jugant en divisions professionals, el Ergotelis va ser relegat novament a la categoria amateur.


Despuix de la seua retirada de les competicions professionals, la secció de fútbol del Ergotelis va recuperar el seu estatus amateur, fusionant-se en el club polideportiu matriu, el Gymnastics Club Ergotelis. Els directius d'este últim varen decidir que el club de fútbol devia dissoldre's i entrar en liquidació, un procés que permetria al Ergotelis competir en tornejos amateur baix una nova direcció, lliure dels deutes de l'administració anterior.[39] Esta decisió va contar en la feroç oposició del màxim accioniste, Papoutsakis, qui optava per la liquidació sense desmantellar l'empresa, operant baix les disposicions de la llei concursal.[40] En acabant de que l'administració del club polideportiu plantejara l'assunt al Viceministro de Deports, Stavros Kontonis, recolzats pel Olympiakos Volou,[41] que també s'havia retirat de la Football League, es varen celebrar eleccions en abril de 2016 en les que Georgios Vrentzos va ser nomenat nou president del club matriu i màxim responsable de totes seccions de fútbol.[42] Despuix dels fallos favorables de la Federació Helènica de Fútbol, la Comissió de Deports Professionals de Grècia i el Ministeri de Desenroll a favor del club matriu, que asseguraven que l'equip competiria en la Gamma Ethniki, la nova directiva va tindre via lliure per a iniciar els procediments de liquidació i nomenar liquidadores, a l'hora que reconstruïa el departament de fútbol i intentava una ràpida tornada a les competicions professionals. El proyecte de la nova directiva va acabar donant els seus fruts en dur de regrés a antigues estreles del Ergotelis, com l'uruguayà Sergio Leal i Nikolaos Katsikokeris, per a liderar l'equip en el camp, i en completar la plantilla en veterans de la Football League. El Ergotelis va terminar en els més alt de la classificació del Grup 4 de la Gamma Ethniki 2016-17, conseguint aixina l'ansiat ascens immediat a les competicions professionals.[43] Despuix del final de les celebracions pel títul, el president Vrentzos va anunciar que ya no podia sostindre econòmicament al club de fútbol per sí solament i que havia iniciat conversacions en parts externes per a assegurar els fondos necessaris i formar un nou departament de fútbol professional. Finalment, despuix d'una semana d'intenses negociacions a finals de juliol de 2017, i en l'imminent retirada de Georgios Vrentzos, l'Assamblea General del club va acordar transferir la propietat del departament de fútbol professional del Ergotelis a l'empresari egipcíac Maged Samy, propietari del Wadi Degla FC de la Lliga Premier d'Egipte i del Lierse S.K de Bèlgica.[44]

L'era de Maged Samy (2017-2022)

En la seua primera temporada en la Segona Divisió baix la presidència de Samy, el Ergotelis va presentar un equip molt jove dirigit pel controvertit tècnic grec Takis Gonias. Despuix d'un primer regrés experimental, la plantilla va millorar significativament i va mantindre un gran estat de forma, guanyant varis partits clau, anotant prou gols, mantenint unes taxes de possessió de baló propenques al 60-70% i conseguint eixir de la zona de descens per a terminar en la 9i posició.


Despuix de la marcha de Gonias al Wadi Degla FC al final de la temporada i la seua substitució pel tècnic chiprà Nikki Papavasiliou, el Ergotelis va causar una gran impressió en la Copa de Grècia. L'equip va conseguir alvançar als octaus de final a pesar de haver quedat enquadrat en el mateix grup que dos de les potències de la Superliga, el PAOK de Salónica F.C i l'Aris Salónica Fútbol Club. Posteriorment, varen eliminar al seu rival local, el OFI Creta, en la fase eliminatòria per a plantar-se en els quarts de final per primera volta des de 1986, igualant aixina la millor actuació històrica del club en la competició.

En la lliga regular, el Ergotelis es va quedar a les portes de disputar el "play-off" d'ascens, finalisant a sol quatre punts del segon classificat. No obstant, l'equip va sofrir una deducció de tres punts per no complir en els requisits del procés de supervisió econòmica de la Federació Helènica de Fútbol,[45] per lo que finalment va terminar en la 4.ª posició, assegurant la seua participació en la recent creada Segona Superliga de Grècia.

A l'any següent, Papavasiliou va abandonar sobtadament el club just abans de l'inici de la temporada per a fer-se càrrec del Panionios d'Atenes en la màxima categoria, sent substituït en el banquet per Giannis Taousianis. En una campanya que va ser interrompuda prematurament per la pandèmia de COVID-19,[46] el Ergotelis no va conseguir repetir el rendiment de l'any anterior i va terminar en la 7.ª plaça en 29 punts.

En la temporada següent, el club va estar més prop que mai de retornar a la Superliga, perdent l'ascens i el campeonat lliteralment en l'últim partit de la temporada. Despuix de superar un començ llent en dos derrotes en els primers dos trobades, el Ergotelis va destacar en el primer regrés del torneig encadenant una racha de sèt victòries, un empat i cap derrota en els seus següents huit partits. Despuix d'un inici titubejant en les segon regrés, l'equip va entrar en els "play-off" d'ascens en la 4i posició. El club va guanyar tots els seus partits contra els demés aspirants, fins a caure finalment per 2-1 contra el futur campeó de la divisió, l'Ionikos de Nicea, en l'última jornada de la temporada, acabant aixina en el 4.º lloc. Esta última trobada va generar una gran controvèrsia per la presència d'aficionats del Ionikos en l'Estadi Neapoli a pesar de les restriccions impostes pel confinament, aixina com per les qüestionables decisions arbitrals presa per Vasilios Fotias en els minuts finals.[47]

Tornada a les lligues locals (2022-actualitat)

El 29 de setembre de 2022, el Ergotelis es va retirar oficialment de les lligues nacionals, ya que el club va ser incapaç de fer front a les exigències financeres i competitives de la Segona Superlig i la Tercera Divisió. La marcha del propietari majoritari Maged Samy, que va renunciar a les seues accions, va generar greus problemes institucionals, i l'entitat va passar a mans del club amateur del Ergotelis. La directiva va decidir donar un "gran va passar arrere per a donar més passos cap a avant", centrant-se en els seus equips jovenils i reestructurant el departament de fútbol sobre uns fonaments sòlits.


Despuix d'evaluar les opcions disponibles sobre la categoria en la que competiria l'equip masculí, el Ergotelis va decidir participar en la A1 EPSI, la màxima divisió local de Heraclión, per a la temporada 2022-23. Esta decisió va ser aprovada per la Federació Helènica de Fútbol, i el club es va convertir en el 17.º equip en participar en la lliga, lo que va obligar a l'associació local a realisar un nou sorteig sortege del calendari.[48]

La tornada del Ergotelis a les lligues locals va marcar la seua primera participació en la A1 EPSI de Heraclión en 46 anys, assumint el ferm objectiu de reconstruir-se i retornar a les competicions nacionals lo abans possible.

Escut i colors

El primer logotip del Ergotelis es conserva en el document històric de la fundació del club, i representa a un corredor rodejat per una corona de llorer, similar a les que s'entregaven als vencedors dels Jocs Olímpics en l'Antiguedad. Els colors del club, el groc i el negre, varen ser elegits per la seua destacada presència en la Civilisació minoica. Fotografies antigues de la secció de fútbol i dels aficionats del Ergotelis mostren un logotip alternatiu del club, compost simplement per la letre "I", possiblement emmarcada dins d'un círcul.

En anys més recents, l'emblema del Ergotelis va evolucionar per a representar a un jugador de fútbol vestint els colors tradicionals del club (groc i negre). La figura del futboliste, que és una possible referència a la creació original del Ergotelis com un club exclusivament de fútbol, honra als atletes en general, mentres que la corona olímpica fa referència al campeó olímpic Ergotelis de Hímera, de qui el club pren el seu nom.[49] Des de principis de la década de 2000, el logotip del club es troba emmarcado dins d'un escut groc.

S'han editat múltiples versions d'este últim logotip a lo llarc dels anys, principalment per motius de patrocini. Per eixemple, des de la temporada 2006-07 i fins a la campanya 2013-14, l'escut del Ergotelis va incloure el nom del seu patrocinador principal, "DIETHNIS ENOSIS" (en grec: ΔΙΕΘΝΗΣ ΕΝΩΣΙΣ).[50] En 2009, el club va llançar un logotip d'aniversari, que utilisava una paleta de colors llaugerament més obscura i presentava una versió més chicoteta de la corona de llorer i l'atleta, emmarcat dins d'un gran 80 dorat com a part de la frase "80 XPONIA 1929-2009" (80 anys 1929-2009).[51]

Per al 90 aniversari del club en 2019, tots els departaments del Gymnastics Club Ergotelis varen adoptar un logotip commemoratiu, inspirat en l'original de 1929, tal i com apareixia en els documents de l'época.[52] Per l'acolliment abrumadorament positiva que va tindre per part tant dels aficionats com dels directius, este emblema clàssic es va convertir en el logotip permanent en l'any 2020, substituint el gràfic commemoratiu del "90" darrere del corredor per l'any de fundació de l'entitat, "1929".

Referències

  1. ↑ Ergotelis Official Site: History Section (grec)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Δίκτυα κοινωνικότητας και σωματειακός αθλητισμός στο Ηράκλειο (1898-1940)».Κρητικά Χρονικά 32, σελίδες 297-341.Consultat el 2026-03-03.
  3. ↑ «Δίκτυα κοινωνικότητας και σωματειακός αθλητισμός στο Ηράκλειο (1898-1940)».Κρητικά Χρονικά 32, σελίδες 297-341.Consultat el 2026-03-09.
  4. ↑ «Greece - List of Second Level Final Tables». www.rsssf.org. Consultat el 2026-03-09.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Greece - List of Second Level Final Tables». www.rsssf.org. Consultat el 2026-03-09.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «ΕΛΕΥΘΕΡΟΤΥΠΙΑ». www.enet.gr. Consultat el 2026-03-09.
  7. ↑ «Ο Ηρακλής Τσίπρας, ο χουντικός Ασλανίδης και ο Παναθηναϊκός» (en el). Protagon.gr. Consultat el 2026-03-09.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Όταν η χούντα «εκτέλεσε» το ποδόσφαιρο | Gazzetta» (en el). www.gazzetta.gr. Consultat el 2026-03-09.
  9. ↑ «Greece - Amateur Cup Finals». www.rsssf.org. Consultat el 2026-03-10.
  10. ↑ «Το Κύπελλο Ερασιτεχνών ταιριάζει στην Κρήτη!» (en el). Neakriti. Consultat el 2026-03-10.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Greece - List of Fourth Level Final Tables». www.rsssf.org. Consultat el 2026-03-10.
  12. ↑ «[1]». Consultat el 2026-03-10 (en en).
  13. ↑ «Greece - List of Third Level Final Tables». www.rsssf.org. Consultat el 2026-03-10.
  14. ↑ «ΠΑΤΡΙΣ - ΑΡΧΕΙΟ ΗΛΕΚΤΡΟΝΙΚΗΣ ΕΚΔΟΣΗΣ». archive.patris.gr. Consultat el 2026-03-13.
  15. ↑ «Τα sold out των ελληνικών γηπέδων | Gazzetta» (en el). www.gazzetta.gr. Consultat el 2026-03-13.
  16. ↑ «ΠΑΤΡΙΣ - ΑΡΧΕΙΟ ΗΛΕΚΤΡΟΝΙΚΗΣ ΕΚΔΟΣΗΣ». archive.patris.gr. Consultat el 2026-03-13.
  17. ↑ «Δελτίο τύπου» (en gr). Δελτίο τύπου. Consultat el 2026-03-17.
  18. ↑ «Bραβείο Fair Play» (en gr). Bραβείο Fair Play. Consultat el 2026-03-17.
  19. ↑ «ΠΑΝΑΘΗΝΑΪΚΟΣ-ΔΙΕΘΝΗΣ ΕΝΩΣΙΣ ΕΡΓΟΤΕΛΗΣ 2-3» (en gr). ΠΑΝΑΘΗΝΑΪΚΟΣ-ΔΙΕΘΝΗΣ ΕΝΩΣΙΣ ΕΡΓΟΤΕΛΗΣ 2-3. Consultat el 2026-03-17.
  20. ↑ PCD Journal.9(2)ISSN 2085-0441.doi:10.22146/pcd.v9i2.Consultat el 2026-03-17.
  21. ↑ «[2]». Consultat el 2026-03-17 (en en).
  22. ↑ «Samenwerking met het Griekse Ergotelis - Nieuws - FC Utrecht» (en nl). fcutrecht.nl. Archivat des d'el original, el 2015-02-13. Consultat el 2026-03-17.
  23. ↑ «Ο ΕΡΓΟΤΕΛΗΣ ΤΙΜΗΣΕ ΤΟΝ ΜΕΓΑΛΟ ΜΙΚΗ ΘΕΟΔΩΡΑΚΗ» (en gr). Ο ΕΡΓΟΤΕΛΗΣ ΤΙΜΗΣΕ ΤΟΝ ΜΕΓΑΛΟ ΜΙΚΗ ΘΕΟΔΩΡΑΚΗ. Consultat el 2026-03-17.
  24. ↑ «Πέθανε ο Παπουτσάκης | Gazzetta» (en el). www.gazzetta.gr. Consultat el 2026-03-17.
  25. ↑ «[3]». Consultat el 2026-03-18 (en en).
  26. ↑ «Ανέλαβε Εργοτέλη ο Γκόγκιτς» (en el). sport-fm.gr. Consultat el 2026-03-18.
  27. ↑ «[4]». Consultat el 2026-03-18 (en en).
  28. ↑ «[5]». Consultat el 2026-03-18 (en en).
  29. ↑ «[6]». Consultat el 2026-03-18.
  30. ↑ «[7]». Consultat el 2026-03-19 (en en).
  31. ↑ «[8]». Consultat el 2026-03-19 (en en).
  32. ↑ «Ανακοίνωση των ΠΑΕ και Γ.Σ. Εργοτέλης» (en gr). Ανακοίνωση των ΠΑΕ και Γ.Σ. Εργοτέλης. Consultat el 2026-03-19.
  33. ↑ «[9]». Consultat el 2026-03-19 (en en).
  34. ↑ «[10]». Consultat el 2026-03-19 (en en).
  35. ↑ «Ολοκληρώθηκε η Γενική Συνέλευση της ΠΑΕ Εργοτέλης» (en gr). Ολοκληρώθηκε η Γενική Συνέλευση της ΠΑΕ Εργοτέλης. Consultat el 2026-03-19.
  36. ↑ «Ξεκίνησε η προετοιμασία» (en gr). Ξεκίνησε η προετοιμασία. Consultat el 2026-03-19.
  37. ↑ «Δήλωση Δημήτρη Παπουτσάκη» (en gr). Δήλωση Δημήτρη Παπουτσάκη. Consultat el 2026-03-19.
  38. ↑ «[11]». Consultat el 2026-03-19 (en en).
  39. ↑ «η υπαγωγη των παε στη διαδικασια εξυγιανσης του νεου πτωχευτικου κωδικα-διευρυνση των μετρων προληπτικης προστασιας υπερ των ΠΑΕ (103 ΠτΚ) | Σφυρής & Συνεργάτες» (en el). www.sfirislaw.gr. Archivat des d'el original, el 2016-09-11. Consultat el 2026-03-19.
  40. ↑ «Οδηγείται σε σύγκρουση ο Εργοτέλης! - Εργοτέλης» (en el). Athletic Σπορ FM 104,2. Consultat el 2026-03-19.
  41. ↑ «[https://www.athletic.gr/ergotelis/379110-tin-deutera-ston-kontoni-ergotelis-olumpiakos-bolou/ Την Δευτέρα στον Κοντονή Εργοτέλης - Ολυμπιακός Βόλου - Εργοτέλης]» (en el). Athletic Σπορ FM 104,2. Consultat el 2026-03-19.
  42. ↑ «Ο Γιώργος Βρέντζος νέος πρόεδρος του Εργοτέλη» (en el). ekriti.gr. Consultat el 2026-03-19.
  43. ↑ «[12]». Consultat el 2026-03-19 (en el).
  44. ↑ «OFFICIAL: Maged Samy announced owner of Greek club» (en en-gb). KingFut. Consultat el 2026-03-19.
  45. ↑ «[13]». Consultat el 2026-03-19 (en en).
  46. ↑ «[14]». Consultat el 2026-03-19 (en en).
  47. ↑ «ΣΦΑΓΗ του Εργοτέλη στη Νίκαια - με το έτσι θέλω του στέρησαν την άνοδο! - Εργοτέλης» (en el). Athletic Σπορ FM 104,2. Consultat el 2026-03-19.
  48. ↑ «Στην Α1 ΕΠΣΗ οριστικά ο Εργοτέλης» (en el). PATRIS.GR. Consultat el 2026-03-19.
  49. ↑ «Η ιστορία και ο συμβολισμός των σημάτων» (en greek). Η ΚΑΘΗΜΕΡΙΝΗ. Consultat el 2026-04-05.
  50. ↑ «Ημέρα αποκαλυπτηρίων...» (en gr). Ημέρα αποκαλυπτηρίων.... Consultat el 2026-04-05.
  51. ↑ «ΕΛΕΥΘΕΡΟΤΥΠΙΑ». www.enet.gr. Consultat el 2026-04-05.
  52. ↑ «Το επετειακό σήμα για τα 90 χρόνια του ΕΡΓΟΤΕΛΗ» (en gr). Το επετειακό σήμα για τα 90 χρόνια του ΕΡΓΟΤΕΛΗ. Consultat el 2026-04-05.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ergotelis_de_Creta&oldid=1458864»