Era dels Deus

Izanagi i Izanami. Pintura de Kobayashi Eitaku, c. 1885.

En la mitologia japonesa, la Era dels Deus (神代 Kami-yo/Jindai) és el periodo anterior a l'adheriment de Jimmu, el primer Emperador de Japó. Els mits kamiyo estan descrits en el "roll superior" (Kamitsumaki) del Kojiki i en els capítuls primer i segon del Nihonshoki. Els regnats de l'emperador Jimmu i els emperadors posteriors es consideren l'Era Humana (人代 Hitoyo).

Orige

Vore també: Mit japonés de la Creació

Segons la mitologia primerenca, les illes japoneses varen ser creades per Izanagi i Izanami, que significa "el que invita" i "la que invita". Es troben en un pont dorat celestial que mira cap a la terra i els seus oceans. En el seu llança enjoyada, cridada Ame-no-nuboko, donada pels deus o kami davant ells, sumergixen la llança en l'oceà, creant les illes de Japó, l'illa Onogoro ("illa espontànea i congelada"). Descendint dels cels, Izanagi i Izanami creen la seua llar i creen un pilar central de majestuosament celestial. En decidir poblar la terra, Izanagi rodeja el costat esquerre del pilar, mentres que Izanami rodeja el dret. Trobant-se en l'atre costat, Izanami saluda al seu amor "oh, quin jove tan guapo". Izanagi respon: "Qué deliciós, he conegut a una bella donzella". Com Izanami era una dòna que parlava primer en un home, els deus ho consideraven inapropiat i maldien a la parella pels fills que tenien. El seu primer fill Hiruko va nàixer horrible i va ser expulsat per la seua atrocitat. Intentant i tornant a intentar, no conseguixen concebre un fill adequat. Els deus els expliquen a abdós sobre la seua maldicció i decidixen donar-los una atra oportunitat. Una volta més, Izanagi i Izanami rodegen el pilar com abans, solament Izanagi parla primer. El seu emparellament ara era fructífer. Izanami va donar a llum a les illes d'Awaji, Iyo (després Shikoku), Oki, Tsukushi (més vesprada Kyūshū), Iki, Tsushima, Sado, i finalment Yamato (més vesprada Honshū), la més gran. Varen cridar a la terra Oyashimakuni, la Terra de les Huit Grans Illes. Despuix d'això, Izanami va donar a llum en successió ràpida a les atres illes menors que rodegen a les principals, i als principals kami de la mar i el port, del vent, els arbres, les montanyes, etc.

Molts uns atres kami varen nàixer tant de la pancha de Izanami com d'Amaterasu, la Deesa del Sol. Era coneguda com "El Cel, l'Allumenament de la Gran Deidad" i el Deu de la Lluna, Tsukuyomi. La seua resplandor platejat no era tan just com la refulgencia dorada de la seua germana, la Deesa del Sol. Mentres abdós se senten en la part alta del cel comencen la seua rivalitat entre germans, barallant i barallant, decidixen que ya no poden vore's cara cara, creant dia i nit, separant als dos.

L'últim kami concebut va ser el deu del fòc, Kagutsuchi. Durant el naiximent, Kagutsuchi va cremar greument a Izanami i finalment es escabulló en la Terra de Yomi, el inframón. "Les llàgrimes que Izanagi va derramar davant la mort de la seua esposa varen provocar més deïtats. Enfurit per la visió dels recent naixcuts kami fòc que havien segut la causa de la mort de Izanami, Izanagi desenfundó la seua espasa i va decapitar al bebé. La sanc es va unir a l'espasa. va produir huit kami marcials, entre ells l'important Takemikazuchi-no-kami i el seu parell, Futsunushi-no-kami. Huit kami més fers de montanyes i ferro varen emergir del cos i les extremitats del bebé".

En el seu oix, Izanagi la va seguir al inframón per a rescatar-la i pronte va descobrir la terrible veritat. Res quedava del seu amat Izanami, sino un cadàver de morts vivents podridos. Mentres Izanagi s'escapa horrorisada, Izanami crida d'ira per l'abandó del seu amant: "Tots els dies mataré a mil persones en les terres que vàrem crear". Izanagi respon: "Tots els dies crearé mil cinccentes persones".

Referències

• Ashkenazi, Michael. Handbook Of Japanese Mythology. ABC-CLIO, 2003. eBook Collection (EBSCOhost). Web. 28 Mar. 2012.
• S.H.D.D. "Izanagi And Izanami." Calliope 8.7 (1998): 12. MasterFILE Premier. Web. 28 Mar. 2012