Anar al contingut

Equisetum palustre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Equisetum palustre (Equisetum palustre)


Equisetum palustre, comunament conegut com a coa de cavall dels pantans, és una espècie herbàcea perenne pertanyent al gènero Equisetum, dins de la família Equisetsceae. Es distribuïx pel hemisferi nort.

Descripció

[editar | editar còdic]

Equisetum palustre té un rizoma subterràneu del que naixen brots aéreus de fins a 60 cm escassament ramificats, plans o poc asprosos, estriados i verts.

Al contrari d'atres espècies de Equisetum, només fa un tipo de tallos, (no hi ha brots fèrtils i estèrils diferenciats), i rodejant cada nuc hi ha una baïna en dents apicales agudes i obscures. Al final dels brots es troba el estróbilo, obtús i de fins a 3 cm, dins del com estan els esporangis.[1]


Les espores es propaguen pel vent (anemocoria) i tenen quatre estructures llargues en forma de cinta adherides a elles.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La seua àrea de distribució nativa d'esta espècie és el hemisferi Nort. De fet, està molt estesa en les regions més fredes d'Eurasia i Amèrica del Nort, principalment en el bioma templat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Equisetum palustre va ser descrit pel botànic suec Carl Nilsson Linnæus i publicada per primera volta en el llibre Species Plantarum: 1061 en 1753.[3]

Etimologia
  • Equisetum: nom genèric que prové de la combinació de dos térmens llatins: equus (que significa 'cavall') i bolet (que significa 'cabell o pèl'), fent referència a que l'apariència dels brots segmentats de les espècies d'este gènero recorden a una coa de cavall.
  • palustre: epítet específic que deriva del llatí paluster, que significa 'dels pantans' o 'dels llocs humits', fent referència a que estes plantes es troba comunament en hàbitats humits, com marismas, pantans i vores de cossos d'aigua.[4]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[5]

Referències

[editar | editar còdic]