Anar al contingut

Equisetum palustre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Equisetum palustre (Equisetum palustre)


Equisetum palustre, comunament conegut com a coa de cavall dels pantans, és una espècie herbàcea perenne pertanyent al gènero Equisetum, dins de la família Equisetsceae. Es distribuïx pel hemisferi nort.

Descripció

Equisetum palustre té un rizoma subterràneu del que naixen brots aéreus de fins a 60 cm escassament ramificats, plans o poc asprosos, estriados i verts.

Al contrari d'atres espècies de Equisetum, només fa un tipo de tallos, (no hi ha brots fèrtils i estèrils diferenciats), i rodejant cada nuc hi ha una baïna en dents apicales agudes i obscures. Al final dels brots es troba el estróbilo, obtús i de fins a 3 cm, dins del com estan els esporangis.[1]


Les espores es propaguen pel vent (anemocoria) i tenen quatre estructures llargues en forma de cinta adherides a elles.[2]

Distribució i hàbitat

La seua àrea de distribució nativa d'esta espècie és l'hemisferi Nort. De fet, està molt estesa en les regions més fredes d'Eurasia i Amèrica del Nort, principalment en el bioma templat.

Taxonomia

Equisetum palustre va ser descrit pel botànic suec Carl Nilsson Linnæus i publicada per primera volta en el llibre Species Plantarum: 1061 en 1753.[3]

Etimologia
  • Equisetum: nom genèric que prové de la combinació de dos térmens llatins: equus (que significa 'cavall') i bolet (que significa 'cabell o pèl'), fent referència a que l'apariència dels brots segmentats de les espècies d'este gènero recorden a una coa de cavall.
  • palustre: epítet específic que deriva del llatí paluster, que significa 'dels pantans' o 'dels llocs humits', fent referència a que estes plantes es troba comunament en hàbitats humits, com marismas, pantans i vores de cossos d'aigua.[4]
Sinonímia


Estat de conservació

En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[5]

Referències