Equació de Callendar-Van Dusen

L'equació de Callendar–Van Dusen és una equació que descriu la relació entre la resistència (R) i la temperatura (t) de termorresistencies de platí (RDT).

La forma llarga de l'equació (vore avall) va ser publicada en 1925 per M.S. Van Dusen:

$R(t)=R(0)[1+A*t+B*t^2+(t-100)C*t^3].$

La forma simple va ser publicada abans per Callendar, És generalment vàlida solament entre 0 °C i 661 °C:

$R(t)=R(0)(1+A*t+B*t^2).$

a on les constants A, B, i C són derivades des de paràmetros determinats experimentalment α, β, i δ són les medicions de resistència fetes a 0 °C, 100 °C i 260 °C.

L'equació va ser trobada pel físic britànic Hugh Longbourne Callender, i va ser refinada per a medicions a temperatures més baixes per M. S. Van Dusen, un químic de la U.S. National Bureau of Standards (ara conegut com el National Institute of Standards and Technology) en un treball publicat en 1925 en la Journal of the American Chemical Society.