Anar al contingut

Epinephelus itajara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Itajara.JPG
mer guasa (Epinephelus itajara)


El mer guasa (Epinephelus itajara), també conegut com a mer jagant, és una espècie de peix de la família Serranidae en el orde dels Perciformes.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Medix en promig 175 cm de llongitut; els machos poden aplegar a alcançar els 250 cm de llongitut total; en alcançar la madurea medixen uns 128 cm. Pesa més de 300 kg, havent-se registrat eixemplars fins a de 455 kg.[1]

Presenta 11 espines dorsals; 15 o 16 radis blans dorsals; 3 espines anals; 8 radis blans anals. El cap és allargat. El opèrcul té 3 espines. Les aletes pèlviques són més chicotetes que els pectorals. Les bases de les aletes dorsal i anal estan cobertes de escamas suaus i pell grossa. Els jovenils són de color leonado en bandes verticals irregulars.[1]

Distribució geogràfica i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en el oceà Atlàntic occidental —des de Florida (Estats Units) fins al sur de Brasil, incloent el golf de Mèxic i el mar Carib—; en l'oceà Atlàntic oriental —des de Senegal fins al Congo, rar en les Canàries— i el oceà Pacífic oriental —des del golf de Califòrnia fins al Perú, incloent la illa Gorgona—.[1]

Biologia i comportament

[editar | editar còdic]

Habita en promig a 46 m de profunditat i generalment a menys de 100 m, en gran varietat d'hàbitats, que inclouen secs, manglars, praderies submarines, estuaris o aigües més profundes. Viu en una zona llimitada en un gran número d'amagatalls disponibles. Alguns d'ells són la seua vivendes habituals, mentres que uns atres solament són refugis momentàneus. Els jovenils es troben en zones de manglarés i estuaris salobres; els adults de gran tamany poden ser trobats en els estuaris i semblen ocupar àrees de distribució llimitades en poc moviment entre els secs.[1]

S'alimenta principalment de crustacis, langostas espinoses en particular, aixina com tortugues, polps i peixos, incloent ralles i inclús taburons.[1]

Es reproduïx en estiu, quan fins a 100 individus madurs es congreguen en una zona reduïda per a desovar[1] a entre 15 i 30 m de profunditat. Els eixemplars jóvens naixen femelles, pero entre els 10 i els 12 anys canvien de sexe, tornant-se machos.

Peixca i carn

[editar | editar còdic]

Es podria dir que en algunes zones és la captura per excelència. Pel pes i tamany que poden alcançar, es peixquen només eixemplars adults que ya hagen complit la seua funció reproductiva.

Generalment és un peix que es peixca en les profunditats de la mar i oferix molta resistència quan es veu en situacions de perill.

La seua carn és molt apreciada en tots els llocs a on es dona esta espècie. De fet, és tan exquisita que ha motivat el famós refrà: "de la mar el mer i de la terra el corder". En el Mediterràneu cada volta és més escàs per la sobrepesca.

L'espècie es troba amenaçada per la sobrepesca, la contaminació i per la destrucció del seu hàbitat jovenil, els manglars.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2001) The Conscientious Marine Aquarist, Neptune City: T.F.H. Publications.
  • Helfman; Collette, {{{nom2}}}; Facey, {{{nom3}}} (1997). The Diversity of Fishes, Malden: Blackwell Science.
  • Hoese, D.F. (1986). Smiths' Siga Fishes, Berlín: Springer-Verlag.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons