Epicedio
El epicedio (del grec ἐπικήδειον: Epicedium o Epizedium) és un tipo de poema que llamentava el decés d'una persona en presència d'ella,[1] al contrari que el treno, composició que és molt pareguda pero que es cantava en la seua absència.[2] Es tracta, puix, d'un tipo d'elegia funeral o plante.[1] Si el poema s'escrivia despuix en una pedra o làpida era cridat epitafi.[3]
Este gènero poètic es va originar en l'Antiguetat clàssica —un dels poetes que més ho va cultivar va ser el llatí Estacio—[4] pero també es va desenrollar en la poesia d'époques posteriors.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alberto Montaner Fruts (2015), Diccionari de gèneros i modalitats líriques de la lliteratura hispànica, p.23.
- ↑ Alberto Montaner Fruts (2015), p.49.
- ↑ Alberto Montaner Fruts (2015), p.31.
- ↑ Estacio, Publio Papinio (1995). Silvas., introducció general de Gabriel Estany Mariscal, pp.XXI-XXII, Editorial Gredos. Madrit. ISBN 978-84-249-1672-5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epicedio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.