Entalpia de parada
La Entalpia de parada, entalpia de remanso o entalpia d'estancament (freqüentment designada com el restant de variables de remanso en el sufix 0, h0) és una forma de generalisar el concepte d'entalpia quan es treballa en decorreguts en alta energia cinètica (a velocitats no despreciables). És el cas habitual de fluix en turbines de gas i motors d'aviació.
A partir de la conservació de l'energia enunciada en el primer principi de la termodinàmica, es pot plantejar el balanç d'energia d'un decorregut en entalpia específica h a una velocitat c que es deté de forma adiabàtica i reversible (açò és, isoentrópicamente) fins a velocitat nula:
És dir, l'entalpia de parada d'una substància en un estat x, és la suma de la seua entalpia sensible més la seua energia cinètica (per unitat de massa). Per tant, representa l'energia total del decorregut.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Entalpía de parada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.