Entalpia de dissolució
La entalpia de solució, entalpia de dissolució o calor de dissolució és el canvi d'entalpia associat a la dissolució d'una substància en un solvent a pressió constant.
La calor de solució és una de les tres dimensions de l'anàlisis de solubilidad. S'expressa més freqüentment en kJ/mol a temperatura constant. La calor de solució d'una substància està definit com la suma de l'energia absorbida, o energia endotèrmica (expressada en kJ/mol "positius"), i l'energia lliberada, o energia exotèrmica (expressada en kJ/mol "negatius").
Degut a que el calfament disminuïx la solubilidad d'un gas, la dissolució dels gasos és exotèrmica. Conseqüentment, en dissoldre's un gas en un solvent líquit, la temperatura disminuïx, mentres que la solució continua lliberant energia. Est és un efecte de l'increment en la calor o de l'energia requerida per a atraure a les molècules de solut i solvent —en atres paraules, esta energia supera a l'energia requerida per a separar a les molècules del solvent. Quan el gas està dissolt completament (això és purament teòric ya que cap substància pot dissoldre infinitament)— la calor de solució estarà al màxim.
El procés de dissolució pot vore's, termodinámicament, com si consistira en tres etapes:
- Ruptura de les atraccions solut-solut (endotèrmica), per eixemple l'energia reticular en el cas de les sals.
- Ruptura de les atraccions solvent-solvent (endotèrmica), per eixemple l'enllaç d'hidrogen en l'aigua.
- Formació d'atraccions solvent-solut (exotèrmica), en la solvatación.
El valor del canvi d'entalpia global és la suma dels canvis d'entalpia individuals de cada pas. Per eixemple, en dissoldre nitrat d'amoni en aigua descendirà la temperatura de l'aigua (la solvatación no compensa la despesa d'energia en trencar l'estructura cristalina), mentres que l'agregar hidròxit de potassi a aigua aumentarà la temperatura del sistema.
Les solucions en calors negatives de solució formen enllaços forts i tenen pressions de vapor baixes.
| Calor de solució d'alguns composts seleccionats | ||
| clorur d'hidrogen | - | 74.84 |
| nitrat d'amoni | + | 25.69 |
| amoníac | - | 30.50 |
| hidròxit de potassi | - | 57.61 |
| hidròxit de cesi | - | 71.55 |
| clorur de sodi | + | 3.87 |
| clorato de potassi | + | 41.38 |
| nitrat de potassi | + | 34.89 |
| àcit acètic | - | 1.96 |
| hidròxit sòdic | - | 44.51 |
| Canvi en entalpia ΔH | ||
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Entalpía de disolución» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.