Ensayador

Erro al crear miniatura:

Ensayador

Erro al crear miniatura:

Moneda d'Or de Fernando VII 1815.

El ensayador era un antic ofici vinculat a l'emissió monetària d'una casa de moneda (o ceca), expert en el pesaje i anàlisis de la composició de les monedes. Els ensayadores eren les persones responsables de ensajar els metals per a verificar que el seu llei, fi o contingut intrínsec s'ajustara als paràmetros oficialment establits. Era, junt al tallador de cuños, un dels «especialistes més destacats en les cecas medievals», i una figura present en les cases de moneda junt al mestre de moneda o tesorer, ademés de guardes, fundidores, etc. Les monedes modernes freqüentment identificaven el lloc d'acunyament i també al ensayador.

Erro al crear miniatura:

L'emperador Segismundo de Luxemburc visitant un taller monetari medieval. Spiezer Schilling Chronik de Diebold Schilling, Burgerbibliotek de Berna, Mss h h 1 16, f. 222.

Context històric

Normalment s'utilisaven les inicials dels noms i podien ser un o dos ensayadores per acunyament. En el cas de Filipines, ya ben entrat el XIX, també es va incloure el del responsable de balança.

Durant la primera mitat de el XX en casi tots els països les monedes varen deixar de valdre pel seu pes en el metal en que estaven foses, i varen adoptar el diners fiduciario, en un valor atribuït arbitrariament per cada govern. Els metals o aleacions amprades han segut bronze, acer, latón i cuproníquel. L'acunyament de monedes en metals preciosos va passar a tindre un caràcter commemoratiu, o es presenta com a alternativa rendable d'inversió. Esta situació va motivar la disminució de la freqüència de l'ensage i la pèrdua d'importància de l'ofici de ensayador.

En la Corona d'Aragó, solien incloure la marca del mestre de la casa de moneda (ceca) en senyal de garantia de control, mentres que, des de 1497, en Castella va ser obligatori que es gravara una marca identificativa del ensayador en les monedes d'or i argent. Esta mida es va acabar imponent-se en el restant de les cecas. A lo llarc de el XVI la diversitat de signes amprats fins a llavors es varen ser substituint per inicials.

En el Regne Unit, el Trial of the Pyx és un procediment ceremonial pel qual un juge i un jurat de ensayadores comproven que les monedes complixen en els estàndarts requerits.

Procés: el ensage

Dins del procés de fabricació de monedes estava una operació coneguda com ensage per mig de la qual es comprovava que «la composició metàlica d'una aleació era l'indicada en les ordenances o lleis. El terme s'ha convertit en el temps en el més modern ensaig, encara que abdós apareixen en el Diccionari de la RAE.»

Encara que el mestre de la moneda era responsable de que «els metals que rebia, que podien ser de diferents lleis, anaren aleados d'acort en lo prescrit», era funció del ensayador «comprovar l'exactitut de la llei en varis moments de la fabricació (dels rieles, dels cospeles i, a voltes, de les monedes) i, inclús, estava autorisat per a realisar anàlisis per sorpresa, tant en les hornazas dels obrers com en els tallers d'acunyament.»

En llínees generals, hi havia dos formes de realisar l'ensage: per mig de la pedra de toc, método més antic i comú per la seua senzillea d'eixecució, i per mig del ensage per fòc, o copelaació, «método oficial en l'Edat Mija i fins a casi l'Edat Contemporànea».

Erro al crear miniatura:

Gravat medieval d'una casa de moneda.

Bibliografia

• Grups socials en el història de Navarra, relacions i drets: actes del V Congrés de Història de Navarra. Pamplona, setembre de 2002, Vol. 1, 2002, ISBN 84-7768-132-5, págs. 19-34.Eunate.

19–34.Consultat el 2023-10-11.

• L'art del alguarismo: un llibre castellà d'aritmètica comercial i d'ensaig de moneda del sigle XIV.Conselleria d'Economia i Facenda.

83–128.Consultat el 2023-10-11.

• V; V, {{{nom2}}} (2009). Ciència i tècnica monetàries en l'Espanya baixmigeval, Fundació Juanelo Turriano. ISBN 978-84-920755-7-7.
• Anuari d'estudis medievals.(41)

673–698.ISSN 0066-5061.Consultat el 2023-10-11.