Est artícul tracta sobre l'escritor. Per a l'arquitecte vore Enric Sòria i Badia.

Enric Vicent Sòria i Parra (Oliva, 1958) és un ensagiste i poeta de la Comunitat Valenciana, Espanya.

Biografia

Llicenciat en Història per la Universitat de Valéncia, en l'àmbit professional ha treballat com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escritor, ha publicat els poemaris Mirall de mirages (Espill d'espillisme) (1981), Vària et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi Valéncia de lliteratura en 1983, El joc i el foc (El joc i el fòc) (1989), Compàs d'espera (Compàs d'espera) (1993) i L'instant etern (L'instant etern) (1999), premi Carles Riba. Per un atre costat, ha publicat les compilació d'artículs Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000). És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada en el premi Joanot Martorell de narrativa en 1990, i en 2004 va ser guardonat en el Premi Carles Rahola d'ensaig per La llentitut de la mar (Dietari 1989-1996). També ha publicat l'ensaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Aixina mateix, ha colaborat en vàries revistes, com El Temps, Daina, L'Ull, Papers o Saó. Junt en Heike van Lawick, va traduir La metamorfosis (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiómano anglés (1995) de Thomas de Quincey, al català. La seua obra ha segut traduïda a vàries llengües. En octubre de 2012 va rebre el premi Planeta dw Espanya per la seua obra Arqueologies.[1]

Referències

  1. ↑ ElPaís. «Enric Sòria obté el premi Alfons el Magnànim de Poesia». Consultat el 17 d'octubre de 2012.

Enllaços externs