El endosulfán és un insecticida i acaricida organoclorado. És un disruptor endocrí i és altament tòxic en forma aguda. Ha segut prohibit en més de 50 països, que inclouen l'Unió Europea i vàries nacions d'Àsia i Àfrica occidental, encara s'usa extensament en molts atres països com Índia, Brasil i Austràlia. És produït per Bayer CropScience, Makhteshim Agan, i per Hindustan Insecticides Limited de propietat del govern de l'Índia, entre uns atres, i venut baix els noms comercials de Thionex, Endocil, Phaser, i Benzoepin. A causa de la seua alta toxicitat i el seu alt potencial de bioacumulació i contaminació ambiental, una prohibició global sobre l'ús i fabricació de endosulfán està sent considerada baix la Convenció d'Estocolm.[1] En agost de 2009, Bayer CropScience, la branca agroquímica de Bayer, va informar que planifica terminar les vendes de endosulfán per a fins de 2010 en tots els països a on encara la mateixa es troba llegalment disponible.[2]

Usos

El endosulfán s'ha usat en agricultura al voltant del món per a controlar plagues d'insectes incloent les següents; mosques blanques, áfidos, langostes, escarabat de la papa, cuc de la col. També s'ha usat en la preservació de fustes, jardineria, i control de la mosca tse-tse, encara que no és corrientemente usat en propòsits per a salut pública. l'Organisació Mundial de la Salut va estimar que la producció mundial anual era de prop de 9.000 t al començament dels '80.[3] Des de 1980–89, el consum mundial promedió 10.500 t per any, i durant la década del '90 el seu us es va incrementar a 12.800 t per any. L'Índia és el major consumidor mundial de endosulfán.[4] A causa del seu únic modo d'acció, és útil en maneig de resistència; no obstant, degut a que no és específic, pot impactar negativament en les poblacions d'insectes benèfics.[5] És considerat, no obstant, només moderadament tòxic per a les abelles,[6] i és menys tòxic per a les abelles que els insecticida organofosforados.

Química

El nom IUPAC per al endosulfán és 6,7,8,9,10,10-hexachloro-1,5,5a,6,9,9a-hexahidro-6,9-metà-2,4,3-benzodioxatiepina-3-òxit. És un insecticida ciclodieno, químicament similar a aldrina, clordano, i heptacloro. Com estos "primers" és sintetisat des de hexaclorociclopentadieno. Específicament, és produït per la reacció de Diels-Alder de hexaclorociclopentadieno en cis-buteno-1,4-diol i reacció subsegüent en clorur de tionilo. Tècnicament el endosulfán és una mescla d'estereoisómeros, designats "α" i "β," en una relació 7:3. El material tècnic pugues ademés contindre chicotetes cantitats de endosulfán sulfat i químics relacionats.[3] α- i β-endosulfán són isòmers conformacionales, i poden ser interconvertidos sense trencar els enllaços. α-Endosulfán és el més termodinámicamente estable dels dos, i β-endosulfán es convertix llenta i irreversiblemente a la forma α a lo llarc del temps.[7]

Referències

  1. ↑ (20 d'octubre de 2008).«SUMMARY OF THE FOURTH MEETING OF THE PERSISTENT ORGANIC POLLUTANTS REVIEW COMMITTEE OF THE STOCKHOLM CONVENTION».Earth Negotiations Bulletin.15(161)Consultat el 16 d'abril de 2009.
  2. ↑
  3. ↑ 3,0 3,1 World Health Organization, Environmental Health Criteria 40, 1984.
  4. ↑ Government of Canada (10 de giner de 2009). «Endosulfan: Canada’s submission of information specified in Annex I of». Consultat el 29 de giner de 2009.
  5. ↑ Mossler, Mark; Michael J. Aerts and O. Norman Nesheim (març de 2006). «Florida Crop/Pest Management Profiles: Tomatoes. CIR 1238.». University of Florida, IFAS Extension. Archivat des de l'original, el 27 de març de 2009. Consultat el 27 de giner de 2009.
  6. ↑ Extension Toxicology Network(juny de 1996).«Pesticide Information Profile: Endosulfan».Oregon State University.
  7. ↑ (a) Schmidt WF, Hapeman CJ, Fettinger JC, Rice CP, and Bilboulian S, J. Ag. Food Chem., 1997, 45(4): 1023–1026.
    (b) Schmidt WF, Bilboulian S, Rice CP, Fettinger JC, McConnell LL, and Hapeman CJ, J. Ag. Food Chem., 2001, 49(11): 5372–5376.