Emmaixquerament sonor

Quan l'oït està expost a dos o més sons simultàneus, existix la possibilitat de que un d'ells emmaixquere als demés. Per a ser més precisos, cal definir-ho com un efecte produït en la percepció sonora quan s'escolten dos sons de diferent intensitat al mateix temps. En succeir açò, el sò més dèbil resultarà inaudible, ya que el cervell només processarà el sò enmascarador.

El sò de nivell alt posseïx un efecte d'emmaixquerament major si el suau té una freqüència propenca.

Podem dividir l'emmaixquerament sonor entre emmaixquerament temporal i emmaixquerament frecuencial:

Emmaixquerament temporal

Es presenta quan un to suau es troba propenc en el temps a un atre to d'amplitut més elevada. Segons la posició temporal de enmascarante i emmaixquerat:

1. Post-emmaixquerament: aplega primer el to de major amplitut que el de menor quedant d'esta forma emmaixquerat.
2. Pre-emmaixquerament: aplega primer el to de menor amplitut quedant igualment emmaixquerat pel de major.

Emmaixquerament frecuencial

Es presenta quan dos tons apleguen a l'oït simultàneament quedant un d'ells emmaixquerat per l'atre. Es poden donar dos casos:

1. Sons de baixa freqüència emmaixqueren als d'alta freqüència.
2. Sò d'alta freqüència emmaixqueren als de baixa freqüència.

És important senyalar que en l'emmaixquerament en freqüència serà més efectiu en el primer cas, ya que un to de baixa freqüència (greu) emmaixquera a un d'alta freqüència (agut) en més facilitat.

Vore també

• Emmaixquerament frecuencial
• Emmaixquerament temporal
• Llindar d'emmaixquerament
• Bandes crítiques
• Psicoacústica