Embassament del Cenajo
El embassament del Cenajo és un embassament situat entre les províncies espanyoles d'Albacete i Múrcia. Es tracta del més gran dels que s'ubiquen en el riu Segura.[1]
Situació
[editar | editar còdic]S'ubica en el riu Segura, en el cridat estret de la Ferradura, en els llímits autonòmics entre Castella-la Mancha i la Regió de Múrcia. La presa forma partix del terme municipal de Moratalla, mentres que el restant es troba dividit entre els municipis d'Hellín, Socovos i Férez, en Albacete.[2]
Història
[editar | editar còdic]La seua construcció s'emmarca en la política d'obres hidràuliques del règim franquiste. Les riada catastròfiques del riu Segura eren constants i feyen complicat viure en els seus màrgens. En 1886 es va redactar un primer pla contra les inundacions i en 1926 es varen planejar els embasses de Caçoles i del Cenajo.[3] Est, en el seu moment, va destacar tant pel seu tamany com per ser unes de les obres la mà de les quals d'obra varen ser presos polítics.[4][5]
En 1938 s'havia creat el Patronat de Redenció de Penes per Treball, que buscava rehabilitar l'Espanya destruïda despuix de la guerra i als presos; el Ministeri d'Obres Públiques trea a concurs la realisació d'una obra, l'empresa adjudicatària solicitava contar en reclusos per als treballs i el Patronat fixava les condicions.[3]
Aixina, entre 1943 i 1952 es varen portar a terme les primeres obres en el Cenajo; varen ser encarregades a les empreses Destajista San Román i Obres i Servicis Públics,[4] i en elles varen participar fins a 350 treballadors. Entre estos s'incloïen presos, tant polítics com a comuns, procedents de les presons d'Hellín i Les Mines, els qui, segons els testimonis d'alguns dels que varen estar presents, varen portar a terme les tasques més arriscades.[4]
-
Vista general
-
Peu de l'assut i riu Segura
-
Cruz en honor dels treballadors fallits
Plantilla:Multimèdia externa Per les pèssimes condicions en les que vivien, en 1947 es va escomençar a construir un poblat obrer, en llavador, ermita, quarter i tendes, aixina com una casa per a l'administració de l'obra.[3] En 1952 es va posar en funcionament el Destacament Penal del Cenajo, en l'objectiu d'eixecutar l'obra de l'assut; esta va ser adjudicada a l'empresa Construccions Civils (més vesprada es convertiria en OBRASCON i formaria part del grup OHL), que va anar també l'encarregada de la construcció del Valle dels Caiguts.
Es desconeix el número de presos que varen treballar en l'assut a lo llarc de tota l'obra pero, per eixemple, en 1953 hi havia 123, lo que representava el 17% de tots els presos que redimían penes eixe any. El total d'obrers que varen participar va ser de 7700, segons la Confederació Hidrogràfica del Segura.[3] De totes les morts que es varen produir durant l'obra,[6] en 1954 ABC anunciava el decés de tres treballadors, que varen caure des de 76 metros d'altura, i en l'honor de la qual es va erigir una creu.
L'ingenier de Camins Rafael Couchoud Sebastiá, subdirector general d'Obres Hidràuliques, es va fer càrrec de la direcció de les obres, des de la supervisió dels menuts detalls fins a d'el protocol de l'inauguració. Per a ell, l'aigua era de tots i de ningú en concret, i devia aprofitar-se a on millor utilitat tinguera, dins del clima d'unitat nacional del proyecte.[7]
Les obres es varen prolongar fins a 1957 i va ser inaugurat per Francisco Franco el 6 de juny de 1963.[8] De cara a l'inauguració, es varen derivar 100 hectómetros cúbics des del embassament de Fuensanta, aigües dalt, per a que es mostrara ple.[1]
L'inauguració del Cenajo, en la nit del 5 de juny de 1963, va anar possiblement l'única volta que un embassament espanyol ha segut protagoniste d'un espectàcul de llum i sò. Rafel Couchoud, cridat «el pare del Cenajo», per haver dirigit el proyecte (1942) i les obres (1948-1960), va concebre l'idea d'una espècie d'auto sacramental sobre l'aigua, el seu domini i l'aprofitament agrícola. L'ingenieria apareixia com la força domesticadora de la naturalea al servici de l'home. Es tractava d'una tècnica humanisada.[7]
En 2016, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica, es va retirar la placa d'inauguració del pantà en la que es feya referència a la visita de Franco.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «laverdad. es/murcia/v/20110606/region/cenajo-vuelve-hacer-historia-20110606. html ». Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Confederació Hidrogràfica del Segura. «archive. org/web/20170102081909/https://www. chsegura. es/chs/cuenca/infraestructuras/embalses/embalsedelCenajo/situacion. html Embasse del Cenajo». Archivat des d'el chsegura. es/chs/cuenca/infraestructuras/embalses/embalsedelCenajo/situacion. html original, el 2 de giner de 2017. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «latribunadealbacete. es/noticia/ZCD3955B5-0D3A-0307-A9AF4D6A80374651/20160306/tumba/cenajo ». Consultat el 2 de giner de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «eldiario. es/murcia/reportajes/Cenajo-herida-abierta-pantano_0_417508781. html ». Consultat el 2 de giner de 2017.
- ↑ «publico. es/politica/cenajo-pantano-esclavos-del-regimen. html ». Consultat el 2024-07-21.
- ↑ «laverdad. es/murcia/201603/13/jamas-habriamos-abandonado-aqui-20160313080843. html ».
- ↑ 7,0 7,1 Revista d'Obres Públiques.(3602)
- 106-111.
- ↑ «publico. es/politica/cenajo-pantano-esclavos-del-regimen. html ». Consultat el 2 de giner de 2017.
- ↑ «laopiniondemurcia. es/municipios/2016/05/20/retiran-placa-franquista-pantano-cenajo-32053985. html ». Consultat el 2024-07-21.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Embassament del Cenajo.- embalses. net/pantano-795-el-cenajo. html Estat de l'embassament en Embassaments. net
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse del Cenajo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.