Els anys verts
Els anys verts (青の時代 Ao no Jidai (lit. Periodo Blau)?) és una novela del escritor japonés Yukio Mishima de 1950.[1] Ha segut publicada en dos ocasions en espanyol: la primera en 2009 per Edicions Càtedra,[2] en traducció de Rumi Sato i Carlos Rubio;[3] la segona en 2011 i per Aliança Editorial,[4] reutilisant la mateixa versió.
Sinopsis
Ambientada en el Japó de posguerra, i Inspirada en un fet real, la trama se centra en el jove estudiant Makoto Kawasaki despuix de ser víctima d'una estafa. Procedent d'una bona família està marcat pel seu singular caràcter, per la seua escassa empatia social i per la conflictiva relació en el seu pare.
Una volta desmovilizar, despuix de la finalisació del conflicte bèlic, Makoto desenrolla una visió nihilista i aplega a la conclusió de que la millor forma de sobreviure en eixe ambient és embarcar-se en una espiral autodestructiva convertint-se en estafador. Resentit en la seua família, en les dònes i especialment en el seu pare autoritari, asocial i egoiste, el jove acabarà convertint-se en un admirador de l'orde que troba en la conducta d'alguns filòsofs alemans com Immanuel Kant o Friedrich Nietzsche. En benefici de prosperar, cegat pels diners i fascinat per la mort, decidix montar una companyia financera que oferix a les seues incautos clients uns interessos pels seus aforros que mai percebran. Prenent a les dònes com una diversió per la presunta poca capacitat intelectual que, al seu juí, elles tenen, aixina com a l'autoritarisme com una ilusió, Makoto Kawasaki adoptarà la vida efímera.
Anàlisis
Considerada una novela que narra vivències reals de l'autor, el protagoniste representa el conjunt de gran part de la societat japonesa de la posguerra dels anys 40:[5] en tota la novela no per a d'entrevore's aquell desencant per la humiliació i el deshonor que va supondre la derrota de Japó en la Segona Guerra Mundial, aixina com la posterior ocupació estudounidense i la consegüent occidentalisació política i econòmica del país.[6]També li la considera una precursora de El pabelló d'or (金閣寺, Kinkakuji) de 1956, un dels personages principals del qual és un lluent graduat que ràpidament conseguix èxit com usurero, i en a on Mishima proyecta el seu sistema cuasi-nietzscheano experimentant en una classe de novela filosòfica[7](potser de manera semblant a cóm Els anys verts desenvuelve una série de reflexions jurídiques i morals que desemboquen en el sistema del «dret penal de valor número» desenrollat per Makoto en el Capítul 7).
Referències
- ↑ «els anys verts» (en és). Anika Entre Llibres. Consultat el 2021-03-02.
- ↑ «Els anys verts - Jot Down Cultural Magazine» (en és). Consultat el 2021-03-02.
- ↑ Mishima, Yukio; 三島由紀夫, Rumi; 三島, 由紀夫(1925-1970) (2009). Els anys verts, 1. ed edició, Edicions Cáterda. OCLC 441167006. ISBN 978-84-376-2587-4.
- ↑ Mishima, Yukio; Sato, Rumi (D. L. 2011). Els anys verts, Aliança Editorial. OCLC 776418699. ISBN 978-84-206-5270-2.
- ↑ «Un llibre al dia: Colaboració: Els anys verts de Yukio Mishima». Un llibre al dia. Consultat el 2021-03-02.
- ↑ «Els anys verts - Yukio Mishima» (en és). Lecturalia. Consultat el 2021-03-02.
- ↑ Accomplices of Silence: The Modern Japanese Novell. Miyoshi, Masao, pàgina 158
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los años verdes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.