Elongació (astronomia)

En astronomia, la elongació és l'àngul entre el Sol i un planeta vist des de la Terra. Per a un planeta inferior com Mercurio i Venus l'elongació adquirix un valor màxim dau per l'expressió

$\sin E_{max}=r$

En a on r és la distància del planeta inferior al Sol en UA. Per a un planeta superior l'elongació no té un valor llimitat. Val 0 en la conjunció, 90 en les quadraturas i 180 en l'oposició.

En la màxima elongació d'un planeta inferior l'àngul de fase, que és per definició l'àngul que forma el segment Planeta-Sol en el segment Planeta-Terra, és de 90° i es diu que el planeta presenta "dicotomia" ya que des de la Terra s'observa mig círcul allumenat i mig círcul obscur, igual que tal com veem la Lluna en els quartos.

Quan un planeta inferior és visible despuix de la posada del sol, està prop de la seua màxima elongació oriental. Quan un planeta inferior és visible abans de l'amanecer, està prop de la seua màxima elongació occidental. El valor de la màxima elongació (oest o este), per a Mercurio, està entre 18° i 28° i per a Venus entre 45° i 47°. Este valor varia degut a que les òrbites dels planetes són elíptiques, en lloc de círculs perfectes. Un atre contribuent menor a esta inconsistencia és l'inclinament orbital: l'òrbita de cada planeta està en un pla llaugerament diferent.

S'entén també per elongació l'àngul entre un planeta i el seu satèlit vist des de la Terra. Galileo va estudiar les canviants configuracions dels satèlits de Júpiter medint les seues elongació.